Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cervellera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CERVELLERA f.
|| 1. Capell de ferro que cobria el crani; cast. capacete. E un caperó, e la cervellera ab un capell de lli al cap, Muntaner Cròn., c. 89. Apportaren-nos aygua en una cervellera, e beguem, Pere IV, Cròn. 275. Que d'avuy en avant no sia negú que gos portar espasa, basalart, coltell de cinta, broquer, cervellera, mandret ne altres armes vedades, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 274). Una çervalera [sic] la qual és cuberta de vellut vermell carmesí ab seventalls denant, Inv. Anfós V, 162. Venien armats... ab uns marraçans y espases roperes, | y molt engaltades les grans ceruelleres, | y en guarda del nas cascú una spiga, Brama llaur. 114.
|| 2. Espècie de gorra voltada d'un coixinet, o feta d'un teixit de vímens, que portaven els infants quan començaven a caminar, perquè en caure no es fessin mal al cap (Mall., Men.); cast. chichonera. Un diari recomana an es seus lectós que se posin cervellera, Roq. 13.
|| 3. Massa encefàlica (Empordà); cast. sesos, sesera. Embaucaments, falòrnis, ganes d'exprémer en va el such de la cervellera, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 89).
    Refr.

—«Quan tenen el cap romput, se posen la cervellera»: es diu per aquells que no són previsors, i que quan han sofert les conseqüències de llur imprevisió procuren cercar la protecció que havien d'haver cercada abans (Mall., Men.). Com mos hem romput es cap mos posam sa cervellera, Ignor. 36.
    Fon.:
səɾβəʎéɾə (or.); səɾvəʎéɾə (bal.).
    Sinòn.:
— || 1, cabasset;— || 2, gorra de cop.
    Etim.:
derivat de cervell.