Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  colom
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

COLOM
|| 1. m. Ocell de diferents gèneres de la família de les colúmbides, particularment les varietats domesticades del gènere Columba; cast. paloma. Un colom ama més son par colom que no fa cauall ne altre aucell, Llull Felix, pt. viii, c. 42. Nós solíem pendre grua et auoçtarda, mas pus ell tant ho uol, iré a estar que pendré coloms e pigues, Jaume I, Cròn. 458. Ne prenguen los coloms ab rets ne ab laces ne ab negun altre giyn, Cost. Tort. III, xii, 3. Com niu on feren vida d'aparellats coloms, Atlàntida x. Són innumerables les varietats de coloms que es crien i les denominacions que els colomaires els donen segons la raça, el color, la grossària, la manera de viure, etc. Les diferències de coloració de les plomes donen origen a una multitud de qualificatius: colom aliblanc, alinegre, blanc, blanc-i-negre, blau, blau veta-roig, gris, canyella, panxablanc, pap-roig, negre, platejat, tacat, etc.; colom botat (el blau clar amb una ratlla a la coa), colom collaret (el que és tot blanc fora al voltant del coll), colom de la creu (el que té d'un mateix color el cap, les puntes de les ales i la coa, formant com una creu), colom d'ulls de maduixa (que els té vermells), colom d'ulls d'oli (que els té de color d'oli), colom gotat (que és blau amb pigues), colom mongí (que és de color i té algunes plomes blanques al cap de la cua i de les ales), colom petxerat (que té la pitera de color diferent de la resta del cos), colom rovellat (que té el plomatge de color roig rovellós), colom xarel·lo (el que és tot blanc). Altres denominacions: Colom casolà o colom manso, o ximple: el colom domesticat que es cria a casa. Colom furro: el colom domèstic que no es deixa agafar (Ribagorça). Colom salvatge (Mall., Men.), o colom boscà (Cat.), o colom bord (Eiv.) o colom de penyes (Mall.): el que es cria i viu pel camp, no domesticat; cast. paloma torcaz, palomo bravío. Colom feréstec: varietat de colom salvatge més petit que el todó (Ribera d'Ebre). Colom gavatxut: és la varietat que els naturalistes anomenen Columba livia gutturosa, notable per la gran quantitat d'aire que es posen dins el gavatx (Mall., Men.). Colom missatger: és la varietat tabellaria, notable pel seu poderós instint d'orientació que li permet retornar de grans distàncies al colomar on és nat; cast. paloma mensajera. Colom calçat o colom peoner: és la varietat dasypus, que té les cames i els peus coberts de plomes i una mena de cresta de plomes damunt el cap (Mall.); cast. paloma tripolina. Colom de la punyalada: el que té el pap clapat de taques de color a manera de foradets (Camp de Tarr., Maestr.). Colom d'esbart: el que sempre vola amb altres en grup (Mall.); cast. paloma de vuelo estrecho. Colom d'escampadissa: varietat pròpia de les Balears, que quan vola es distingeix per la seva gallardia i per no anar mai amb altres, sinó sempre tot sol (Mall., Men.); cast. paloma de vuelo ancho. Colom de casta grossa: és l'espècie Columba palumbus, notable per esser molt més gros que els altres i per volar poc; cast. paloma real. Colom filicotó: és petit, de ploma molt fina i de color blanquinós amb ratlles groguenques; cast. palomo filicotón. Colom flamenc o d'ull gros: el que és molt gros i té el bec carrat i els ulls vermells amb més cercles que els coloms comuns (Cat.); cast. paloma flamenca. Colom masover: varietat de colom petit, amb el bec molt llarg, de poc gavatx, molt esquerp i solitari (Morella). Colom fi: el que té el bec curt i no és esquerp (Morella) Colom entravessat: el que és mesclat de dues races (Maestr., Mall.). Colom peter (Morella, val.) o colom botí (Xàtiva): el que a les Balears s'anomena colom de casta grossa. Colom torneret: és molt petit i té el volar tan lleuger que el falcó no el pot agafar (Morella). Colom puput (Mall.) o colom de caraputxa (Men.): el que té una mena de cresta de plomes; cast. paloma moñuda. Colom monja (Mall.) o colom d'escòfia (Men.) o colom mantellina (Maestr.): té una mena de corona de plomes a manera de ventall; també es diu colom coronat (Cat.). Colom papatatxí: el que té altes les plomes des del cap fins al pit com una mantellina (Cat.); cast. paloma de toca. Colom rissós (Mall.) o colom glaçat (Cat.): el que té les plomes naturalment reülles; cast. paloma rizada. Colom de coa ampla: el que té la coa a dos vessants (Mall.); cast. culipava. Colom paó: el que té la coa dreta i estesa com un paó (Cat.).
|| 2. adj. De color blanquinós. Es diu de les ovelles i bous. «Un bou colom»; «una ovella coloma» (Ripollès, Urgell).
    Loc.
—a) Esser un colom sense fel: esser de molt bon natural, anar sempre amb bona intenció.—b) Fer el colom: vomitar (or.). Es diu pel ronc que es fa en gitar, comparable al marrucar dels coloms—c) Esser bo per fer volar coloms: es diu d'una peça de roba molt dolenta (Camp de Tarr.).—d) Esser un colom pel falcó: esser un perdut, un que ha de fer mala fi (Mall.).
    Refr.
—a) «El colom, menja plata i caga plom»: vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment. També es diu «menja or i caga plom».—b) «Tots els coloms tenen fel»: vol dir que totes les persones i. coses, per bones que siguin, tenen qualque defecte.—c) «Colom sadoll no vol guixes» (Mall.); «A colom sadoll, peres li amarguen» (text del s. XV).—d) «Més val colom amb sal que llard amb mal» (text del s. XV).—e) «Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran» (Gomis Zool. 242).—f) «Quan és fet el colomar, el colom se mor» (or.).
    Fon.:
kulúm (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa); kulóm (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); kolóm (occ., val., mall.); kɔlɔ́m (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: colomàs, colomarro, colomot.—b) Dim.: colomet, colometxo, colomel·lo, colomeu, colomí, colominoi, colomiu.
    Etim.:
del llatí colŭmbu, mat. sign.