Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. content
veure  2. content
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CONTENT, -ENTA adj.: cast. contento.
|| 1. Satisfet, que no desitja (d'algú o d'alguna cosa) res més del que té. So content de vós e del vostre capteniment, Llull Blanq., c. 4. Ella seria abans contenta de una sola orella que de un amador, Metge Somni iii. Ni'm só tengut per content d'açò que nostre Senyor Déu m'ha dat, Eximenis Conf. 20. Les mullers dels ciutadans per contentes se deuen tenir de un marit, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 10. Li haueu fet finir la vida: siau contents e no vullau perseguir lo cors mort, Villena Vita Chr., c. 209. Y ab un ramellet... que us daua la dama, restàueu content, Proc. olives 326. Y no content d'estrènyer com dintre el puny la terra, | d'estels volgué pujar-se'n a coronar son front, Atlàntida, i. Fer content algú: satisfer-lo, donar-li tot el que desitja (en una cosa determinada). Donar-se per content: considerar-se satisfet. Feren una escriptureta mentres se daven per contents i satisfets ab lo que havien rebut, Alcover Cont. 46. En Miquel és un bon atlot que sab fer contents es parroquians, Ignor. 20.
|| 2. Alegre, que sent goig viu. Restaren-ne fort contents, Boades Feyts 10. Ab ell lo pare e la mare viuien tan contents, axí com aquells qui molt l'auien desitjat, Curial, i, 1. Corríem contents, satisfets, enriolats, Ruyra Parada 28. «Es dia que te n'anares | vaig tenir la mort present; | te n'anares tot content, | i a mi trista me deixares» (cançó pop. Mall.). «Ma mare s'ha fet molt contenta de la notícia» (Maestr.). «Estic molt content perquè m'han promès un viatge a Barcelona». Estar més content que un gínjol (Cat.), o que un xiquet amb sabates noves (Maestr.), o més content que un gat amb dos rates (Maestr., Cat.), o més content que un ca amb un os (Bal.), o que un gos amb un tros (Vinaròs), o content com unes Pasqües (Cat., Val.), o més content que un Pasco (Mall., Men.), o més content que si hagués d'anar a noces (Mall.): locucions que serveixen per a expressar que un té gran alegria. Menys intensiva és la locució estar content i pagat (Val., Bal.).
    Refr.
—a) «Jo content, tots pagats» (Val.); «Content jo, content tothom» (Cat., Bal.); «Content estic del que tinc» (Cat., Val.): expressen satisfacció amb la pròpia sort i despreocupació del que els altres en pensen.—b) «Més val un content que molts descontents»: es diu quan, en lloc de compartir una cosa entre molts, als quals no tocaria més que una part insuficient, la donen tota a un.—c) «El que està content, oblida lo passat i ama lo present» (Val.).
    Fon.:
kuntén (pir-or., or., eiv.); kontén (occ.); kontént (val., mall.); kuntént (Sóller, men.).
    Intens.:
—a) Afectuosos: contentet, -eta; contentó, -ona.—b) Superl.: contentíssim, -ima.
    Sinòn.:
|| 1, pagat, satisfet;— || 2, alegre, cofoi.
    Etim.:
del llatí contĕntu, part. pass. de continēre, ‘contenir’. Originàriament, doncs, significa ‘contingut dins els límits d'allò que posseeix; satisfet, que no demana més’.

2. CONTENT m.
Contentesa, satisfacció; cast. contento. Dona'm el suau content qui fa del venciment corona de victòria, Ruiz Pablo Poes. 25. Que és un content: que és un gust, que fa goig (es diu per expressar que una cosa és molt viva o intensa): Tots ells [els ceps] en vení l'estiu | carregan qu'es un content, Penya Poes. 196. (V. contento).
    Etim.:
pres del cast. contento. És un castellanisme inacceptable en la nostra llengua, en la qual el mot content és sempre adjectiu.