Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corba
veure  2. corba
veure  3. corba
veure  4. corba
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CORBA f.
|| 1. Femella del corb; cast. cuerva. Lo car fill meu | cert menys lo veu | que si fos orba, | cuquella, corba | que fills renega, Spill 5078. La corba ab set gran vingué a un pou, Faules Isòp. 33.
|| 2. Corb marí (Val.); cast. cormorán.
|| 3. Peix de l'espècie Corvina nigra (Barc., Tarr., Eivissa, Vinaròs); cast. corvina. Mòlleres, corba, salpa e càntera, dos diners, doc. val., a. 1324 (Archivo, i, 366). Liura de morruda càntara, mòllera, corba, | ss. IIII drs., doc. mall., a. 1361 (Hist. Poll. I, apènd. xxix). Pex qui's anomena corbes és milor sahó del any de juliol e agost, Flos medic. 261 v.o
    Fon.:
kɔ́ɾβə (Empordà, en el || 1; i Eivissa, en el || 3); kɔ́ɾβa (Val., en el || 2); kɔ́ɾβɛ (Vinaròs, en el || 3).
    Etim.:
forma femenina de corb (<llatí cŏrvu, mat. sign. || || 1, 3).

2. CORBA f.
|| 1. Línia que té els seus punts en canvi continu de direcció; cast. curva. «La circumferència és una corba closa».
|| 2. Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l'encorbat de la roda del carro (or., occ., men.); cast. pina. Dues corbes o sobrecorbes de carro, doc. a. 1577 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
|| 3. En el carro de parell, cadascuna de les dues cuixeres de fusta voltades, que des de l'escala van a convergir en el nas o extrem anterior (Mallorca).
|| 4. La cameta o part central de l'arada (Vall d'Àneu, Fraga, Calasseit, Vinaròs, Morella); cast. cama.
|| 5. Cadascuna de les dues fustes retorçudes i unides amb travessers, que formen l'escorbai de transport (Alaior).
|| 6. Cadascun dels arcs de fusta que van un davant i l'altre darrera del bast (St. Feliu de P., Men.); cast. arzón.
|| 7. La part central i més corbada del jou (Pont de S.).
|| 8. ant. Certa pedra de construcció, probablement tallada en forma curvilínia per a formar arcs de finestra o de volta. Per preu de set carretadas de pedra claus perpeanys e corbes per obs de les obres del dit Reyal, doc. a. 1435 (Arx. Gral. R. Val.). Per preu de dos pedres appellades corbes a obs de les finestres que's fan entre les dues torres, doc. a. 1444 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 9. Peça de fusta, de superfície convexa, que serveix de motllo per a fer les corbades entre biga i biga (Mall.); cast. galápago.
|| 10. Regle prim i vincladís, de fusta, per a midar les superfícies còncaves i convexes (Mall.); cast. cercha.
|| 11. Armadura de fusta, de superfície convexa, que serveix de motllo i suport per a construir-hi damunt arcs i voltes (Mall.); cast. cimbra, cerchón.
|| 12. Mig cilindre gruixut de terra cuita per a la conducció de les aigües (Tarr., ap. Aguiló Dicc.).
|| 13. Peça de terrissa, de devers tres dits de gruix, en forma de rajola voltada en quart de cercle, que els minaires empren per a revestir la volta de les mines de pou (St. Feliu de G., Valls).
|| 14. Peça de ferro o de fusta, de la mateixa forma que les teules, i proveïda d'un mànec, que serveix per a donar forma a les teules tot d'una que les treuen del motllo (Mall., Alforja, St. Joan Despí)
|| 15. Cadascun dels bastons una mica corbats que formen part de la respatlla de les cadires (St. Feliu de C.).
|| 16. Peça de fusta que va clavada a la banda de la barca per subjectar els bancs (Costa de Llevant i de Ponent). a) Corba coral: peça gran de fusta, en forma de corbató, que serveix de reforç de la unió de la contraroda amb la sobrequilla d'un gran vaixell (Blanes).—b) Corba d'orla: mena de corbató que usen els quillats i barques de la trenyina com a peça reforçadora de la unió de l'orla amb la coberta (Blanes). (Cf. Amades Roig Voc. Naveg.).
|| 17. Tumor de la part superior i anterior del garró, en els animals de peu rodó; cast. corva. Corba és malaltia accident al caval sots lo cap del guaret e'l gran nervi detràs, Cirurgia Tederic, fol 103 (BDC, xix, 244). Als caualls se fa una malaltia a la qual dien corba, e açò perque fa encorbar la cuxa del cauall. La cura per la dessusdita malaltia: Vos derrocareu lo cauall en terra e raheu-li la corba e raymau-la-y ab una lanceta ben fondo y espès, e dexau-lo-y sagnar fort, e preneu sendra de serments de venema negra ho de estepa negra ho de alzina, e sal vermella, e mesclau-ho tot ensemps, e preneu un drap de lana fort e fregau-li'n tant la corba fins que s'escorre e que se'n leu la carn fins prop del nirui..., e quant haureu fet açò preneu cals viua e lançau-li'n desobre e meteu-lo en l'estable, Dieç Menesc. ii, 78 ro i vo.
    Fon.:
kóɾβə (pir-or., or., bal.); kóɾβɛ (Ll., Tremp); kóɾβa (val.).
    Etim.:
del llatí cŭrva, mat. sign. || 1.

3. CORBA f.
|| 1. Mena de cabàs. Una corba de clavó veyla... Sex corbes... Una corba d'essam de ferre veyl, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).
|| 2. Bres usat a la pagesia; la llitera de la Mare de Déu d'Agost (Mall.), segons Aguiló Dicc.
    Etim.:
del llatí cŏrbe, ‘cistella’.

4. CORBA f.
Carbó de pedra (Manresa, ap. Aguiló Dicc.).