Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corral
veure  2. corral
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CORRAL m.
|| 1. La part extrema de la casa, tancada de paret i que sol estar descoberta totalment o parcial, destinada a estatge d'animals, a depòsit de fems, a conreu de plantes alimentícies, etc.; cast. corral, patio. Faem cridar conseyl que uinguessen en aquell corral qui és denant les cases nostres, Jaume I, Cròn. 31. Lo qual catiu despullat en camisa fonch mès en lo corral, Curial, iii, 71. Havia en sa casa un corral, ahont havia una lleguna de bassa, Faules Isòp. 150. Entre alfàbegues florides | en lo corral, baix l'ample taronger, Llorente Versos i, 164. En els baixos hi ha corral i palliça, Massó Croq. 40. La diana dels galls, que s'alçava muniosa dels innombrables corrals de la vila, Ruyra Parada 47. Corral sembradís: aquell on hi ha terra bona per a sembrar-hi plantes mengívoles (Mall.). Corral badívol: el que és gran i ben descobert, destinat sobretot a estatge d'aviram (Tremp, Alcarràs, Fraga, Pradell).
|| 2. Tros de terra tancat de paret i descobert totalment o en gran part, destinat a estatge de bestiar; cast. corral. Hi ha corrals d'ovelles, de bous, de cabres, etc. Lo lop entrà en un corral on havia moltes ovelles..., lo pastor qui no havia guardat lo corral aquella nit, Llull Blanq., c. 52. Dels diners qui s'hauran dels fems del corral dels carnicers, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 186). Portant aquella per boscatges antichs en uns corrals on tenia las mandras del bestiar reyal, Alegre Transf. 53. Lo bestiar de llana... conué també guardar-lo en la campanya y en lo corral de llurs perills... de modo que lo corral de les ouelles estiga a punt y cubert per lo hiuern, Agustí Secr. 172. Corral del Rei: el que es destina oficialment a guardar-hi el bestiar que s'hagi trobat aperduat o fent tala, el qual ha d'esser recuperat pel seu amo mitjançant el pagament de la corralada i del valor del dany que els animals hagin fet a casa d'altri (Mall., Men.).
|| 3. Tros de terra tancat de paret i destinat al conreu d'arbres fruiters, principalment de figueres de moro (Mall.); cast. cercado.
|| 4. Era coberta; petit edifici on es mallen els cereals i es tanca bestiar (Alt Ribagorça, Esterri, Àreu, Cardós, Andorra).
|| 5. a) Conjunt de llana, formatge i mantega que un lloc (masia) produeix en una anyada (Men.). A la persona qui ha comprad el corral, és a dir, tot el formatge y mantega, J. Soler, «L'Agricultura a Menorca», p. 50.—b) La quantitat de llana que s'ha llevat a una guarda d'ovelles en tondre-les (Mancor).
|| 6. En la navegació fluvial, part del llagut destinada a estar-hi el mul que en navegar contra corrent estira la sirga (Mequinensa). El corral del matxo va al davant de la sama (Amades Transp. 113).
|| 7. Redol de blat o d'ordi, dins el qual romania el segador endarrerit quan els seus companys més actius anaven tallant les espigues en direcció obliqua fins deixar aquell redol isolat (St. Joan de S.). Era una cosa feta intencionadament per riure's del company menys destre; quan el tenien dins el redol isolat, solien dir: «Ara tenim s'ase dins es corral» (Rokseth Cér. 111).
|| 8. Pareteta rústica que fan entorn d'un arbre, principalment d'una figuera, per defensar-lo del bestiar que podria rosegar-lo o arrabassar-lo quan és tendre (Ciutadella).
|| 9. Espai en blanc massa gran deixat entre dues paraules d'un escrit o d'una composició tipogràfica.
|| 10. Fer corrals: faltar a escola els estudiants (Un Mall. Dicc.).
    Loc.
—a) Entrar a corral: entrar en raó, deixar-se convèncer o accedir al que altri demana (Mall.); cast. entrar en vereda. «Aquest homo no vol entrar a corral»; «És molt caparrut: per molt que prediquis, no el faràs entrar a corral».—b) Posar-li a u les cabres en el corral: fer el contrari o desfer-li el que ell havia fet. Ell se pensava, sí Senyor, possar-me les cabres en lo corral sense que'm dara per sentida; com si yo no sabera tornar-li les pilotes al joch, Rond. de R. Val. 34.—c) Semblar (o esser) un corral de bous, o de vaques: esser una casa o un poble molt brut, mal endreçat. «València, tan gran com és, | pareix un corral de vaques, | i Faura, tan xicoteta, | allí estan les xiques guapes» (cançó pop. de Faura).
    Refr.
—a) «Per Nadal, cada ovella al seu corral» (Gir., Barc.); «Per Pasqua i per Nadal, cada ovella a son corral» (Urgell); «A Nadal, cada ovella en lo seu corral» (Val.): es diu per significar que aquelles festes tothom procura passar-les a casa seva.—b) «Sa madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal» (Men.).
    Cult. pop.
—El corral || 1, o sia, el que és una dependència adherida a la casa, està generalment situat a la part posterior de l'edifici, si aquest està dins una població; a les cases de camp és més freqüent que estigui el corral a la part davantera o a un costat de la casa. Les dimensions i distribució del corral varien naturalment segons les possibilitats econòmiques del propietari i segons els usos a què aquell lloc es destina, determinats per la professió dels familiars i per la mena de productes del país respectiu. Així, si els habitadors de la casa no són agricultors, el corral té per finalitat servir de lloc d'esplai i d'orejament, amb predomini de la jardineria i del conreu d'hortalissa per al consum de la família; en canvi, si aquesta es dedica a l'agricultura, el corral té moltes aplicacions relacionades amb aquesta professió, com són les d'estatge de bestiar, depòsit de fems, d'eines i de llenya, i per això en aquesta mena de corrals l'espai descobert sol esser més petit que en els de finalitat menys utilitària. És difícil assignar característiques especials als corrals de cada una de les comarques, perquè en realitat no hi ha diferència de tipus ben definits. Un corral casolà de país agrícola conté quasi sempre aquestes dependències: galliner, estable amb els pesebres o menjadores, gàbies conilleres, assoll o porcatera, depòsit d'eines de llaurança, femer i excusat. Aquesta accepció de corral com a dependència adherida a una casa, la tenim recollida a l'Empordà, la Garrotxa, la Plana de Vic, Manresa, Igualada, Organyà, Ribera del Sió, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Vinaròs, Cast., Llucena, Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Pego, Alcoi i Mallorca.—El corral || 2, o sia, el tancat situat fora de les cases, es destina principalment a ovelles i cabres; hi ha regions on es distingeix el corral (per a ovelles i cabres) de la cort (per als bous); a altres comarques, en canvi, també es diu corral el tancat del bestiar boví. El corral de les ovelles és cobert de teulada a certes regions, principalment a les pirenenques (Rupit, Collsacabra, St. Feliu de P., Pont de S.); en altres regions és descobert (Casserres, Cabanes, Tortosa); però és més freqüent la forma mixta, o sia, el corral en part descobert i en part tapat de teulada (Cerdanya, Conca de Tremp, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Vinaròs, Alcoi, Eivissa). A algunes regions es confon el corral amb l'estable, o sia, el lloc on s'arreceren les bísties grosses (Morella, Sueca); en altres l'estable és una dependència del corral (Mall.); en altres són construccions independents i separades. També hi ha comarques, i fins famílies dins un mateix poble, que confonen el corral amb l'assoll pel fet de no tenir a la casa altres bèsties que els porcs; i no manquen pobles on hi ha corrals especials per als porcs (corral de porcs al Camp de Llíria i a Mallorca). Finalment, hi ha llocs on el corral es confon amb el femer, pel fet de tirar-se els fems a un racó del corral de la casa (Sort).
    Fon.:
kuráɫ (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koráɫ (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: corralàs, corralarro.—b) Dim.: corralet, corraletxo, corraleu, corraliu, corraló, corralí, corralineu, corralinoi.—c) Pejor.: corralot.
    Sinòn.:
— || 1, pati, cara-sol, descobert, hort, barri;— || 2, pleta;— || 3, hortal;— || 4, batedor, era;— || 10, fer full, fullar, fer campana, pillar l'escola, pelar-la.
    Etim.:
incerta. Cal prescindir, primerament, de l'origen proposat per Simonet Glos. 136, que considerava corral com a germà de cortal i procedent, per tant, del llatí cōrte, ‘estable’: hi ha la dificultat fonètica de la pèrdua de la t, que no seria comprensible. Segons Diez EWb 442, corral és derivat per corro; però aquesta derivació (admesa per Körting LRW 2705 i per Acad. Esp. Dicc.), suposant que fos vàlida per al castellà, no ho seria per al català i provençal, que són llengües en les quals el mot corro no existeix; per altra banda, una importació castellana del mot corral en català i provençal no és creïble, vista l'antiguitat i gran extensió que en aquestes llengües té el mot. Meyer-Lübke en l'article currere (REW 2415) diu que corral amb el significat de ‘pati’ no s'explica semànticament com a derivat de currere; nosaltres afegirem que morfològicament s'explica encara menys que semànticament, perquè seria el primer cas, que sapiguem, d'aplicació del sufix -al a un radical verbal (ja que -al s'aplica a primitius nominals únicament).—Una nova teoria ha estat formulada per mossèn Griera (BDC, xx, 37 i Tr. iv, 203), segons la qual, corral seria una contracció per cort real (< cort reial) no precisament en el sentit d'una Cort de palatins, sinó en el de ‘estable del rei’. Aquesta idea li ha estat suggerida a l'autor per l'existència de l'expressió corral del rei a Mallorca i Menorca, esmentada més amunt; Griera opina que el nom per cort real s'hauria generalitzat per a totes les corts de bestiar i s'hauria convertit en cort-ral i corral. Moltes dificultats, tan serioses que les creiem insuperables, s'oposen a la teoria de Griera: a) inexistència de la forma cortreial o cort real, amb el significat de ‘corral’, en cap dialecte català modern; b) carència de documentació antiga per cort-real amb el significat ‘corral’, i existència, en canvi, de la forma corral en els documents catalans més antics; c) coincidència de la forma corral generalissima en tot l'extens domini castellà, llengua en la qual seria prou complicat fer venir corral per corte real; d) improbabilitat d'un canvi de significat tan estrany com seria la generalització de l'adjectiu reial a tots els estables; l'analogia que tracta de trobar Griera amb el camí ral (=camí reial) «que certament no és pas una via de primera categoria», no treu cap a carrer, ja que els casos són completament diferents: el camí ral, bo o dolent, sempre és el camí oficial entre dos pobles, però els estables i pletes dels pagesos no tenen cap oficialitat en què fundar l'adopció del títol de reials.—Davant la fragilitat de totes les teories etimològiques que hem esmentades, sense pretendre de donar una solució segura i definitiva al problema de l'origen de corral, ens permetem indicar com a probable una base llatina *cŭrrāle, derivada de currus ‘carro’. Fonèticament aquesta etimologia és inatacable. En quant al significat, sembla fàcil que currale significant ‘el lloc on estan els carros’ passàs a designar també ‘el lloc on estan les cavalleries’, i per tant prengués el significat de ‘estable’; després, pel fet de reunir-se en un mateix paratge de la casa no sols les cavalleries sinó també les altres bísties domèstiques, hauria pogut arribar fàcilment el mot corral a prendre totes les accepciones que té actualment. Observarem de passada que es troba el mot currale com a sinònim de ‘corral’ en el baix llatí dels Furs d'Osca de l'any 1247: «Qui pignorat boves, bravos, equas, vacas vel oves, et miserit eos in currali, peytet pro calonia 60 solidos» (ap. Du Cange Gloss. ii, 672).

2. CORRAL
1. ant. Nom propi d'home, avui Conrad; cast. Conrado. Regnaua en aquell temps en Sicilia un Rey... appellat Corral, Curial, iii, 9. Altre honrat fadrí... havia nom En Corral Llança, Muntaner Cròn., c. 18.
|| 2. Llin. existent a Barc., Gir., Tarr., Cullera, etc.
    Etim.:
de l'italià Corrado, ‘Conrad’. El llinatge Corral no és segur que provingui del nom propi d'home, sinó que pot molt bé venir de corral art. 1.