Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. coto
veure  2. coto
veure  cotó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. COTO
|| 1. Límit; mesura imposada; cast. coto. «Hem de posar coto a tant de gastar». Anar a coto: obrar amb parsimònia en les despeses; gastar poc (Llofriu). Portar les coses ben a coto: anar remirat en les despeses, fer economies (Empordà).
|| 2. a) Donar coto a una qüestió: procurar que no es demori, que faci el seu curs ben de pressa (Empordà).—b) Tenir una cosa a coto: tenir-la molt avançada, quasi acabada (Llofriu).
|| 3. Porció de terra delimitada per a caçar-hi o fer-hi altra cosa; cast. coto. a) Coto de tirades: tota la terra d'arròs on poden caçar en dies determinats aucells aquàtics aquells que han tret en subhasta tal dret (Albufera de Val.). El coto es divideix en partides, i les partides es divideixen en replaces. Es subhasta cada replaça; el qui hi diu més, la treu, i pot anar-hi a caçar els dies assenyalats. El primer dia de tirada és en dimecres a mitjan novembre; la tirada comença amb la claror de la lluna i la matinada, i dura fins a les dues de la tarda, en què es sona una trompeta perquè cessi el foc i vagin a apollejar (replegar els aucells ferits i morts); per començar la tirada sonen també una corneta. Passada la primera tirada, n'hi ha cada dissabte fins devers dia 10 de gener.—b) «Alberic està molt ric | per l'arròs de fora coto; | si l'apleguen a llevar, | algun home es torna loco» (Massalavés). Es diu això perquè molts alberiquenys conren arròs fora de la marjal delimitada oficialment.
|| 4. Lloc on se recullen els pobres que no tenen posada; cast. cotarro, coto Especialment: a) Casa anexa al Seminari, habitada pels estudiants pobres (Tarr.).
|| 5. Lloc mal endreçat (Camp de Tarr.).
|| 6. Joc de nois, en el qual es fan tants de cocons en terra com jugadors hi prenen part; un d'aquests tira la pilota a un dels cocons, i el jugador a qui pertany el cocó, ha d'agafar la pilota i tirar-la contra un dels altres jugadors, i si no el fér, paga penyora (Sencelles).
|| 7. En el joc de brisca, cert nombre de partides que es juguen d'una vegada (Val., Al.).
    Fon.:
kótu (or., men.); kóto (val., mall.).
    Etim.:
pres del cast coto, mat. sign. || 1, 3, 4.

2. COTO
I. m. Cop donat amb el cap, i per ext., amb alguna altra part del cos (Val.); cast. porrazo, topetazo. «He pegat un coto i m'he badat el cap»
II. || 1. adj. o adv. A poc a poc i silenciosament (Tortosa, Maestrat); cast. a hurtadillas. També es diu coto-coto (Tortosa). «Se va presentar coto-coto i mos va donar un susto». a) Coto! coto!: crit amb què es mana als animals que estiguin quiets (Gandesa).
|| 2. Anar a coto: anar a jeure (Aguiló Dicc.).
III. adj. Embriac (Un Mall. Dicc.); cast. borracho, peneque.
IV. m. Biga rodona que es posa dreta per a fer escales, especialment les de caragol, i també per a muntar i auxiliar altres màquines; cast. bolo. (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
kóto (Tortosa, Gandesa, Maestrat, Val., Mall.).

COTÓ m.: cast. algodón.
|| 1. Substància fibrosa, blanca i suau, que recobreix les llavors de diferents plantes malvàcies, especialment del Gossypium herbaceum, i s'empra com a matèria tèxtil i per a diferents aplicacions medicinals, industrials, etc. «Totes ses que són anades | enguany a collir cotó | han perduda sa color | d'aplegar dematinades» (cançó pop. Mall.). Carga de cotó, Leuda Coll. 1249. Alcofol... sie posat ab cotó sobre les emorroydes, Tres Pobr. 55. Gros infingint | e afegint | als pits cotons, Spill 4765. Que prengue vna candela encessa he ab un poc de cotó que crem hom lo loch d'on la ungla és cahuda, Flos medic. 122. Si lo cauall tenia gran alcançadura... cremau-li'n lo taló e posau-li cotó debre. Dieç Menesc ii, 66 Cotó jumel: el de fibra llarga i color amantegat, procedent d'Egipte. Cotó mort: el conjunt de fibres curtes que es perd en les operacions de filatura (Pons Voc. ind. text.). Cotó fluix (Barc., Tarr., Bal.), o cotó en floca (Barc.), o cotó en pèl (Tortosa, Val.): el cotó tal com surt de la capsa de la planta, abans de sofrir cap operació de filatura; cast. algodón en rama. S'hi destriaven els revexins de la carrera de Sant Jaume com a borrallons de cotó fluix, Rosselló Many. 213. Coto fos: el que deixa de seguir el curs normal de les operacions de filatura que tenen lloc en les cardes i manuars, degut a haver-se trencat el tel de cotó en la primera d'aquestes màquines o alguna veta en la segona, constituint un rebuig de qualitat superior, que s'aprofita barrejant lo amb la floca que encara s'ha de començar a treballar (Pons Voc. ind. text.). Cotó de blens: el que es posa com a ble als llums d'oli o de petroli. Perçò quant la làntia fa lum esmortida | se pot bé conèixer ab justa rahó | que deu tenir l'oli escàs hi a mida, | o és de la metcha roín lo cotó, Proc Olives 440 Cotó pólvora: piroxilina, producte químic resultant de l'acció de l'àcid nítric damunt la cel·lulosa.
|| 2. Porció de la dita substància vegetal fibrosa, aplicada a la indumentària per a estufar una peça de vestit, per a defensar el cos contra els cops, etc. Leuàlo-y del tot, ab molt cotó del gipó que la punta de la lança se'n portà, Tirant, c. 64. Ab les gonelles... de la cinta amunt embotides de tela o cotó per fer-los bons pits, Metge Somni iii. Ella y sa mossa | percint e bossa | fins al cotó | del meu gipó | me scorcollaren, Spill 930. Son certa... que li sabríets traure lo cotó del jupó com caualler errant qui vage al torneig, Curial, ii, 14.
|| 3. Fil fet de les fibres del cotó, i tela teixida del mateix. De cotó filat III quintars per sportada, Consolat, c. 45. Avia aportat cotó filat aportat de Palerm, doc. a. 1506 (Boll. Lul. x, 305). Altres toualles de conuent listades de cotó blau, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Biatilles de cotó y seda, doc. a. 1546 (Alós Inv. 65).Cotó retort: tela de color cruu, no gaire gruixada, però molt forta, que serveix per a fer llençols, draps de cuina, etc. (Ll., Tarr.). Cotó sense os: tela de cotó que no té empesa i que serveix per a fer peces de roba interior de dona (or., occ.). Cotó perler: classe de fil lluent que serveix per a fer filaions (Manacor). Cotó d'embastar: fil de cotó per a fer calça. Cotó i seda: tela feta d'aquestes dues matèries combinades, i que servia per a fer sabates de dona. Hi havia altres denominacions vulgars de les teles de cotó, com cotó de la senyora, cotó de paper, cotó blanquejat, etc.
|| 4. Fibres de cotó, de seda desfilada o d'altra cosa, que es posaven dins els tinters perquè la ploma no prengués més tinta de la necessària per a escriure; cast. gropos, algodones, cendales. Vaig templar bé la plometa | al tinter li possí aygua | perque'ls cotons dels Poetes | estan sechs com una gala, Ros Rom. 127.
|| 5. Cotó ensofrat: lluquet per a encendre el foc (Val.); cast. pajuela.
|| 6. Borra apegalosa, blanca, que es forma a les oliveres i els és molt perjudicial (Tortosa). V. cotonet.
    Loc.
—a) Esser com cotó: esser molt fluix.—b) Estar més blan que un cotó: estar molt amansit, sense irritació (Mall.).
    Fon.:
kutó (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); kotó (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: cotonàs, cotonarro.—b) Dim.: cotonet, cotoneu, cotoniu.—c) Pejor.: cotonot.
    Etim.:
de l'aràbic kuttun, mat. sign. || 1.