Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIAR v. tr.: cast. criar.
I. || 1. Fer una cosa de no-res; crear. O poderós Déu qui m'has criat pera guardar aquest home, Vent. Pel. 28. S'homo és estat criat a imatge y semblansa seua, Ignor. 45.
|| 2. Fer una cosa que no existia. No fo criat el partir sinó per conèxer el bon saber de la amor, Jafuda Dits, c. xxviii.
|| 3. Produir, donar origen. Tot quant sa terra cria, Aguiló Poes. 113. De rosetes prou n'he vistes, que'ls rosers n'estan criant, Bertran Cans. 231. Y de perles que el cel cria, Verdaguer Idilis. a) refl. En loch de viva sanch per les venes malaltes se cria aygua clara, Alegre Transf. 45.
II. || 1. Procrear, engendrar fills. Tan amaria morir com haver a matar res criat dins mon ventre, Alegre Transf. 81.
|| 2. Alletar, i en general alimentar un infant durant el primer temps de la seva vida. Blanquerna hagué dida sana en sa persona per tal que de sana let fos criat, Llull Blanq., c. 2. Parí una filla molt bella... e fon donada a criar a vna noble dona, Paris e Viana 2. Teodoro stech VII anys criant lo dit infant ab la let de les animàlies que guardauen los pastors, Eximplis, ii, 145. Car lo criar | fills alletar | prest fa envellir, Spill 6015. «Una dona que cria»: la que està lactant. «La meva dona no pot criar perquè no duu llet».
|| 3. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença. Vosaltres coloms, si volentat és de Déu que jo us crie e que siats meus, prenets ço que jo us dó a menjar, Eximplis, i, 123. Lo cauall és criat ab poch menjar, Flos medic. 22 vo. Gelosies o flors d'amor se crien més per lo bon color que per la olor, Agustí Secr. 42. Les mares d'aquesta terra | de covarts ne crien pochs, Collell Flor. 110.
|| 4. met. Adquirir gradualment. El volia per fer una provatura de tornar-li fer criar cabeys, Ignor. 15. Criar panxa: engreixar, tornar més voluminós de ventre. Si't trobessis com jo, ja t'asseguro que no criaries aquesta panxa que cries, C. Roure (Catalana, i, 479). Perquè'l varen fer president del sarau, cria un orgull, Vilanova Obres, xi, 11. L'amo en Xech... finalment va criar confiança ab es barco y s'hi va trobar tan segur com a ca-seva, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 17). Criar carn o criar popes: engreixar, posar-se més gras. Criar crosta: posar-se crostosa la terra o altre material.
|| 5. Educar; atendre a la formació, principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc. Evast lo criava ab temor e amor, perquè en aquestes dos maneres e virtuts deuen esser nodrits e criats los infants e los jóvens, Llull Blanq. c. 2. En lo temple ab vostra altesa me só criada e nodrida, Villena Vita Chr., c. 33. No vuy per cap estil que't cries malfenera, Ignor. 36. Si l'haguésseu criat bé, ara que'l teniu nodrit no l'haurien maltractat, Alcover Cont. 142. Criar-se com Déu vol, o com els arbres de la Rambla: criar-se els infants sense autoritat ni vigilància de ningú.
    Refr.
—a) «O criar, o batre»; vol dir que s'ha de fer una feina o l'altra, que no s'ha d'estar sense fer res de profit (Olot). És originàriament una expressió pròpia d'eugassers.—b) «No té pa, i vol criar ca»: es diu dels qui pretenen fer grans coses i no tenen recursos per a fer-les.—c) «El criar envelleix, i el parir entendreix» (Cat.); «El criar panseix les dones, i el parir les posa bones» (Cat.); «Lo criar fa arrugues, i el parir fa bufes» (Val.): refranys que signifiquen que el parir fa semblar les dones més tendres o joves, mentres que l'alletar els fills les fa semblar més velles. En canvi a Tortosa es diu al revés: «Lo criar entendrix, lo parir envellix» (Bayerri Refr. Tort. i, 403).—d) «Qui cria, té alegria»: vol dir que els infants petits donen moltes hores de goig (Val.).—e) «Criau corbs, i us trauran els ulls»: es diu al·ludint als homes desagraïts, que corresponen amb injúries als beneficis rebuts.—f) «Crieu fills, crieu porcs» (or., occ.); «Cria fills i filles, cria llops i guilles»: es diu al·ludint als molts fills que són ingrats amb llurs pares.—g) «De menut se cria l'arbre dret»: vol dir que l'educació de les persones ha de començar en la infància (Borràs, BSCC, xiv, 94).—h) «Déu els cria i ells s'ajunten»: es diu al·ludint a l'atracció recíproca que senten les persones de les mateixes qualitats morals. Gimo... era el major bergant, que mantenia la farina. D'açò li caïa la bava a la giqüela... perquè Déu los cria, y ells s'ajunten, Rond. de R. Val. 28.
    Fon.:
kɾiá (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); kɾiáɾ (val.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. En el dialecte baleàric, la primera persona singular del present d'indicatiu té per desinència -i (jo crii).
    Etim.:
del llatí crĕāre, mat. sign. I.