Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crosta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CROSTA f.
Capa exterior dura que cobreix una cosa més tova o molla; cast. corteza, costra. Especialment: a) La part superficial i dura del pa. No poràs aver una crosta de pa ne una gota d'aygua, Llull Doctr. Puer. 99, 13. Donau-me una crosta del vostre pa qui'm leve l'amargor, Ausiàs March, ii. No podíeu rompre crostes i sí beure abastament, Riber Poes. 331.—b) La cotna del formatge (Pallars, Lleida).—c) Closca d'ou (Tortosa); cast. cáscara.d) Cotna de la xulla o carnsalada (Pinyana).—e) La part externa superior de la terra, que s'asseca més aviat que la part interior i és més dura que aquesta. Vinga cavar ab cuidado, vinga aixecar la crosta de terra ab suavitat, Casellas Sots 11.—f) geol. La capa exterior de l'esfera terrestre, formada per roques, en oposició a la part més pròxima al centre de la Terra, que es considera formada per matèries fluides. Aminvaran l'ardor de la crosta del món que es torna sòlida, Penya Mos. iii, 56.—g) Capa de calç, de morter, etc., amb què es recobreix un mur o altra superfície d'una construcció. Que faça un mur... sobre aquell solament sien feytes dues cerques de tàpies ab crosta de morter dins e defora, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Revestir de crosta de morter una paret, Lacavalleria Gazoph. S'altra tornà tan vermeya que li caigué sa pintura com ses crostes d'un emblanquinat, Ignor. 64.—h) Capa seca que es forma damunt una ferida que està en camí de guarir-se (Conca de Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Camp de Tarr.). Quant la crosta serà leuada vntau-li les naffres ab mel, Dieç Menesc. ii, 39 vo. Lo oli de nous... és excellent per lleuar les tacas a la pell, per guarir les crostes, Agustí Secr. 114 vo.—i) Escorça d'un arbre (Conca de Tremp, Camp de Tarr., Maestr.).—j) Closca de mol·lusc o de tortuga (Tortosa).—l) Part exterior dura d'una fruita (ametlla, nou, albercoc, etc.). Si llançan junt a la rael del arbre crostas o bolfas de fauas, llançarà lo arbre brots per lo entorn, Agustí Secr. 60.—m) Capa dura sobreposada a un objecte, com és ara un bany de metall sobre una peça d'un altre metall, una capa de sucre sec damunt una pasta comestible, etc.—n) Arròs en crosta (o simplement crosta): arròs cuinat damunt el qual es posa una capa d'ous batuts i es fica al forn per tal d'endurir-la, i es menja especialment per Carnestoltes (Cullera, Gandia, Pego).—o) El llom que forma el plec dels quaderns que constitueixen la reima (Griera Tr.).—p) El fem que s'enganxa al pèl del bestiar (Vic, ap. Griera Tr.).—q) fig. Aparença exterior. Conexents si mateixes, tenen per bèstia tot hom qui, mirant solament lur crosta defora, car no als se'n pot veure, les ama e les desija, Metge Somni iii. No és vera ni sencera aquella beneventurança: crosta és molt prima, Canals Prov. 118. Amarch conuit cubert de dolça crosta | és lo leguot, quel's senys tots afalagua, Scachs d'amor 281. Sots la dolça y mellíflua crosta moltes vegades se enclou una verinosa malícia, Isop Faules 34 vo.
    Loc.
—a) Esser de la crosta dura: esser dur d'enteniment (Tremp).—b) Esser de la crosta de dalt: esser d'idees avançades, despreocupat de la religió (Empordà, Olot).—c) Esser de la crosta de baix: esser reaccionari, fanàtic o endarrerit d'idees; es diu especialment dels devots i religiosos (Empordà, Olot). En el mateix sentit es diu «esser de la crosta».—d) Esser un crosta: esser un beneit, curt d'enteniment (Aladern Dicc.).—e) Esser bona crosta: esser un pòlissa, massa viu d'enteniment.—f) Faltar-ne les crostes: faltar-hi prou per a esser així com diuen. «Has dit que té cinc milions? Ca, bé se'n falten ses crostes!» (Llofriu).
    Fon.:
kɾɔ́stə (pir-or., or., bal.); kɾɔ́stɛ (Sort, Tremp, Organyà, Oliana, Pons, Balaguer, Fraga); kɾɔ́stɔ (Esterri, Pobla de S.); kɾɔ́sta (Tortosa, Morella, Cast.).
    Intens.:
—a) Augm.: crostassa, crostarra, crostota, crostot.—b) Dim.: crosteta, crostetxa, crosteua, crostiua, crostel·la, crostinga, crostoia, crostarrina, crostarrinoia.
    Sinòn.:
closca, clasca, corfa, cotna, clova, clovella, clofolla, pela, pell.
    Etim.:
del llatí crŭsta, mat. sign. La o oberta que presenta el mot crosta sembla que s'ha d'explicar per influència d'altres paraules de forma i significat semblants.