Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cugúcia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CUGÚCIA f.
|| 1. ant. Adulteri de la dona. Si la cugúcia és feta los marits no uolents, els marits et els senyors de els per egals parts auran tota la part de les muylers aulterans, Usatge 106, trad. del segle XIII (Anuari IEC, i, 300).
|| 2. ant. Dret dels senyors feudals a fer-se seus els béns o part dels béns de la dona de remença que fos declarada adúltera. Si l'adulteri s'havia comès amb consentiment del marit, el senyor s'apoderava de tots els béns de la culpable; si el marit no hi havia estant consent, es repartien els béns de l'adúltera entre el marit i el senyor. Aquest era un dels sis mals usos contra els quals s'alçaren els remences i que foren abolits definitivament per la sentència arbitral de Ferran V. Los ciutadans no poden esser forçats de pagar ponts ni peatges, ne messions de coses rusticanes, ne cugúcies, ne exorquies, ne reempçons de persones, Eximenis Terç del Crestià, c. 112 (ap. Geogr. Barc. 504). Si negú del dit castell és cuguç, sia tengut de pagar sexanta sous al dit senyor per rahó de cugúcia, co és asaber dels béns de la dona qui haurà feyt o comès lo dit adulteri, doc. segle XV (arx. parr. de Clariana). La ciutat és francha dels mals usos... de cugúcia, e de xorquia, de metestia [=intèstia], de arsia, e de tota altra seruitud que no és tenguda ni ha usat de fer a senyor, doc. a. 1470 (Bol. Ac. B. L., xi, 483).
    Etim.:
derivat de cuguç.