Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cular
veure  2. cular
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CULAR adj.
Pertanyent al cul; cast. cular. Especialment: a) Budell cular: el darrer dels budells, que acaba en l'anus; cast. intestino recto. Budel que és apelat longaon o budel cular, Tres. Pobr. 52. Cauall qui és naffrat en les anques e té lo budell cular naffrat, Dieç Menesc. ii, 98. S'aborda un barber, xeringa en mà, y m'ha enflocada tal xeringada que m'ha romput es budell cular, Alcover Rond. i, 69.—b) Sobrassada culara o culana: sobrassada o llonganissa que es fa del budell cular.
    Fon.:
kulá (or., occ., bal.); kuláɾ (val.).
    Etim.:
derivat de cul amb el sufiz -ar, que fonèticament es confon en quasi tots els dialectes amb el sufix -à, i per això hi ha les dues formes culà i cular, i les de femení culana i culara.

2. CULAR v.
|| 1. intr. Anar de recules un vehicle (Barc.); cast. recular.
|| 2. intr. Estar la càrrega d'un vehicle més decantada cap a la part del cul que cap a la del cap (Barc.).
|| 3. intr. Perdre estabilitat una embarcació enfonsant-se de popa.
|| 4. tr. Agafar una persona entre quatre, per les mans i pels peus, i fer-la asseure en terra o fer-li donar cops de cul a terra. Vostè m'ho diu, o n'hi faig una de grossa; crido els companys, i tots junts la culem, la passegem ajeguda per tota la casa, cerilles a la mà i cantant el gori-gori, Oller Pap. vii.
|| 5. tr. Pegar pel cul (Men.); cast. azotar.
|| 6. tr. Fer el cul dels ciris o candeles (Tarr.).
    Fon.:
kulá (or., occ., bal.).
    Etim.:
derivat de cul.