Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dacsa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DACSA f.
Planta gramínia de l'espècie Zea Mays (val.); cast. maíz. (V. blat de moro, en l'article blat, II, || 3). Lo domàs era brocat de garbes de dacça, Tirant, c. 173. Regonegueren tot lo castell e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, ço és de mill e de forment, dacça e panís per set anys, Tirant, c. 302. Preneu mig quartà de lauor de dacça, Dieç Menesc. i, 15. Dacsa barrenda: la que té els grans barrejats en la panolla sense formar fileres, i els fa més grossos i rodons (Xàtiva). Dacsa colomina: varietat de dacsa que fa el gra menut i vermell, i és de bona casta (Val.). Dacsa confitera: varietat de dacsa que fa els grans rodons, vermells o grocs (Sueca). Dacsa de bou: planta gramínia de l'espècie Sorghum vulgare, molt semblant al blat de moro, però de qualitat inferior, cultivat per a farratge i per a la fabricació de graneres, paper, teixits grossers, etc. (Val.). Dacsa esclafidora: varietat que és la més estimada per a fer les roses de dacsa (Cullera). Dacsa groga: varietat de dacsa procedent d'Amèrica (Cullera). Dacsa guixenca: la que té el gra aplanat i en fileres (Xàtiva). Dacsa lluenta: la que té el gra brillant (Cullera). Dacsa morisca o moruna: varietat que té el gra groc, gros i rodó, i no és tan bona com la barrenda (Xàtiva). Dacsa nana: varietat de planta molt baixeta, amb el gra llarguet i blanc (Sueca). Dacsa del quixal: és la mateixa que s'anomena dacsa barrenda (Xàtiva). Dacsa del quixalet: té el gra blanc i llarguet (Sueca); és lluenteta, xicorroteta i molt bona (Ador). Dacsa rosera (val.) o clotxera (Altea): té el gra molt menudet, vermellenc i rodonet; la donen als coloms i també serveix per a fer roses de dacsa (Val.). Dacsa torratera: té els granets menudets i és bona per a menjar (Gandia). Roses de dacsa: grans de dacsa posats a torrar dins una paella, i que per l'acció del foc s'esclaten i formen com a petites roses, molt apreciades com a llepolia (Horta de València). «La dacsa o panís roser, una volta sec i engrunat de les panolles o espigues..., si es posa al foc en una paella o cassola en oli, a penes es calfen els granets i comencen a esclafir, formen cadascú una espècie de rosa blanca quasi tots, quedant-ne molt poquets que es tornen quasi negres: als primers diem roses i als segons tostons» (Martí G., Tip. mod. ii, 299).
    Refr.

—«Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa»: ho diuen al qui pretén molt, perquè es contenti amb poca cosa (Alcoi).
    Fon.:
dáksa (Cast., Val., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); dáksɛ (Sueca, Alcoi); dáksə (Eiv.).
    Sinòn.:
blat d'indi, blat de moro, blat de les Índies, panís, maís.
    Etim.:
de l'àrab daqsa, mat. sign.