Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  delir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELIR v.
|| 1. tr. Esborrar; destruir totalment; cast. borrar, aniquilar. Tota amor e tot honrament e tot desig e tot remembrament deliré en mon cor, sinó el vostre, Llull Cont. 7, 25. Jo, Senyor, me dó ma sentència, e prec-vos que vós delescats mon esser d'aquest segle, Llull Cont. 21, 23. Lo demoni delex de mon cor les bones cogitacions, Llull Cont. 158. Si lo Déu bo no podia delir lo Déu mal, serien eguals en poder, Llull Gentil 69. Per extirpar e delir de la ecclésia de Déu tota rayl e matèria de cisma, doc. a. 1423 (Puig, Pedrode Luna 608). E dels passats deliu tots lurs escrits, Auzias March, xxii. Contrició sens confessió delex los peccats, Eximplis, i, 157. Llançam joyes d'un museu, | delim altes recordances, Aguiló Fochs foll., 102.
|| 2. ant. intr. Aniquilar-se, esser destruït. Vós vullats que les ànimes no racionals deperesquen e delesquen encontinent que són partents dels corses, Llull Cont. 36, 6. Tots quants som deliríem e periríem e tornaríem a no re, Llull Cont. 67. Purificació dels sancts serà en la mort, cor tot vici e tota imperfecció delirà en la mort, Llull Gentil 254.
|| 3. intr. o refl. Consumir-se de desig ardent (or., occ., bal.); cast. languidecer, estar anheloso. «Aneu-vos-en d'aquí amb la botifarra; no veieu que féu delir les criatures?»«Com se deleix aquest de sentir les sardanes i no poder ballar!»Lo cauall... si no'n menja, ell se deleix e se amagreix, Dieç Menesc. ii, 9. Los monstruosos esculls | guaytan y desaparexen | com los molars que's delexen | entre les ones raülls, Costa Poes. 84. La mare 's dalia a remirar-se'l, Massó Croq. 138. Mostra'm el cel d'ella; | mira que m'ho has promès; | me deleixo per fruir-lo, Maragall Enllà 43.
|| 4. tr. Desitjar ansiosament; cast. anhelar. Granada, que'l soldat espanyol set segles havia tant dalida, J. Verdaguer (ap. Aguiló Dicc.). La bella pinya... ens lliurava el tresor que tant delíem: aquells pinyons granats, Salvà Ret. 40.
    Fon.:
dəlí (or., bal.): delíɾ (occ.).
    Conjug.:
segons el model de partir.
    Etim.:
del llatí delēre, ‘destruir’.