Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  derivar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DERIVAR v.: cast. derivar.
|| 1. a) intr. Sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per prendre una altra direcció. Derivar rechs de aygua per la plana, Lacavalleria Gazoph.—b) tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció.
|| 2. a) intr. o refl. Provenir; tenir el seu origen. Aquells delits d'on bons amadors viuen | ... | tals passions de mon cor no deriuen, Auzias March cxviii. Derivar-se una paraula: provenir d'una altra paraula, sia per extracció del radical d'aquesta, sia per addició de sufixos.—b) tr. Fer provenir; atribuir l'origen. «Aquesta paraula uns etimologistes la deriven del llatí, altres de l'àrab».
|| 3. intr. o refl. Obtenir-se una substància d'una altra per substitució real o teòrica.
|| 4. matem., tr. Deduir una funció d'una altra segons una llei fixa.
|| 5. nàut. Desviar-se del seu rumb una nau emportada pel vent o per un corrent marí. Perduts y sense brúxula, | retuts y maretjats, | amb vent y correntia | dexaren derivar | sa mal menada barca, Ignor. 52.
    Fon.:
dəɾiβá (Barc.); deɾiβáɾ (Val.); dəɾivá (Palma).
    Var.
ant.: dirivar.
    Etim.:
pres del llatí derīvare, mat. sign. || 1, 2.