Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  digerir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DIGERIR v. tr.: cast. digerir.
|| 1. ant. Posar en orde, així com cal, transformar convenientment. En lo mig dia quant lo solell e lo foch han depurat e digest l'àer, Llull Felix, pt. iii, c. 2. La terra restreta per l'aygua en sos poros per ço que la calor natural dispona e digeresca la matèria e les rayls, Llull Arbre Sc. i, 89.
|| 2. Transformar els aliments dins el cos animal en matèria pròpia per a la nutrició. És pus ordonat sobject a la entellectuitat... com mills és cuita e digesta la vianda, Llull Cont. 296, 7. Com la digestiua digereix la vianda que hom reeb, en tal manera que la calor natural pot obrar contra calor innatural, adonchs està hom en sanitat, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Tant grossa poria esser la vianda que nunqua la digeriria, Egidi Romà, ll. ii,
|| 3. fig. Assimilar mentalment; comprendre bé allò que es coneix. Ell consirà que la sciència que sabia no era ben digesta e que altra vegada la volia retornar, Llull Arbre Sc. ii, 447. Vols, dix ell, que't respona axí breument...—No, senyor..., esper que m'ho engrunets per tal que mills ho puixa digerir, Metge Somni i.
|| 4. Fer madurar un abscés. Lo plom digereix la lupia, Cauliach Coll., ll. ii, c. 4.
|| 5. fig. Sofrir, tolerar amb paciència. «Les lleis abusives no les puc digerir».
    Fon.:
diʒəɾí (Barc., Palma); diʤeɾíɾ (Castelló, Al.); diʧeɾíɾ (Val.).
    Conjug.:
modernament, segons el model partir. En català antic existien les formes no incoatives com digers, digeren, etc., i el participi digest, avui substituït per la forma analògica digerit.
    Sinòn.:
pair, coure.
    Etim.:
pres del llatí digerĕre, mat. sign.