Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dijous
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DIJOUS m.
Cinquè dia de la setmana començant pel diumenge, o el quart dia si es comença a comptar la setmana pel dilluns (que és la manera usual i vulgar de comptar); cast. jueves. Ço és a saber, en lo diumenge, en lo dimars e en lo dijous, Consolat, c. 145. Ella'm tocava | pus de cent sous | cascun dijous | ab noves manyes, Spill 2608. Los dijous may lo mercat | passegeu prenint la posta, Cons. casada 111. Dijous qui ve és el Corpus, Penya Mos. iii, 88. Els dijous, que no hi ha escola, Ramis Clar. 17. Els dijous seràs a Inca, | els dimecres a Sineu, Riber Sol ixent 7. Dijous gras o dijous llarder: el darrer dijous anterior al carnestoltes. Dijous de les comares: l'anterior al dijous llarder. Dijous dels compares: l'anterior al de les comares. Dijous sant (i ant. dijous de la Cena): el dijous de la Setmana Santa. «Diuen que dijous que ve | és es dijous d'es compares, | i llavò es de ses comares, | i s'altre es dijous llarder» (cançó pop. Mall.). «Amb molta pau i concordi' | farem es dijous llarder: | mos infants i ma muller | soparem d'un panet d'ordi» (cançó pop. Mall.). Dijous larder | diguí: Muller, | lo temps s'acosta | de pendre posta | en penitència, Spill 2797. Y diu fra Quintana que lo dijous larder deya lo dit a Cortès que traguessen lo Corpus de la sglésia y que hi posassen foch, doc. a. 1524 (Boll. Lul. viii, 75).«Es dijous sant, de la Cena, | Cristo va fer testament: | va deixar l'Església plena | d'un abre que s'anomena | el Santíssim Sagrament» (cançó pop. Mall.). «Es dijous sant, estimada, | ja et posaràs avinent, | que t'he de fer un present | d'una candela daurada» (cançó pop. Mall.). El digious de la cena los lavarets los peus, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i). Nostre redemptor et salvador cenà ab sos apòstols lo sant dijous de la cena, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 166). Lo dijous sanct aprés cenar se'n va anar a un verger, Cobles Passió. Dijous bo: mercat molt important que es celebra periòdicament i en dijous, a la vila d'Inca, i al qual acudeixen venedors i compradors de tots els pobles de l'entorn. Dur animals o coses en el dijous: dur-les a vendre al mercat del dijous. No'm pentines sa garreta | ni'm dugues an es dijous, | que de mi'n treuràs pochs sous | perque no esqueyn, ni fas ous, | ni capon, ni fas aleta, Sarol Gloses 50.
    Loc.
—a) Estar (o posar-se) en mig, com el dijous: estar o posar-se enmig d'un lloc de trànsit, on es fa nosa.—b) La setmana dels tres dijous (o dels set dijous): la setmana que no vindrà mai. Es diu humorísticament de coses impossibles, que «succeiran la setmana dels tres dijous». «Això passarà en la setmana dels tres dijous» (Bayerri Refr. Tort. i, 481). «Ja en parlarem la setmana dels set dijous!» (Vinaròs). Diu sa mare que és bona noya, però que a mi em sembla que té la cara com un duro fals, ja's casarà la setmana dels tres dijous, Vilanova Obres, iv, 132).—c) Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena: (ant.) deixar-se de compliments. E dexau star aquestes cortesies per al dijous de la cena, Tirant, c. 213.—d) Portar el dijous gras: esser causa d'una menjada abundant. De brossa per atipar-se no en manca... Vós porteu es dijous gras, Ruyra Pinya, ii, 20.—e) Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous!: exclamació d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants (Val., Tortosa).—f) Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes: esser hipòcrita (Val.).
    Refr.:
a) «Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa»; vol dir que si el sol es pon entre núvols el dijous, plourà abans de diumenge (BDC, xviii, 131).—b) «Si el dijous sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França» (Alt Empordà).—c) «Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous» (Gomis Meteor. 126); «Nadal en dijous, ven-te l'arada i ven-te els bous» (Amades, BDC xviii, 131): ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar.
    Cult. pop.
—Com que el dijous s'escau a mitjan setmana, rep familiarment el nom de «Sant mitger» (Penedès). Se'l considera com a dia de mitja festa i és tingut per molt favorable en sentit general. Els infants no van a costura la tarda d'aquest dia, i sembla que alguns dels grans també volen descansar dels treballs de la primera mitja setmanada: «Quin dia porta galvana?—El que partix la setmana» (Alzira). A Mallorca s'acostumava fer dijous, això és, donar cada setmana en aquest dia un berenar extraordinari al servei, frase que per extensió es diu també quan una cosa ha estat molt celebrada o ha promogut algun soroll (Griera Tr.). Hi ha la creença que una moneda d'argent que hagi estat col·locada sota les tovalles d'un altar durant els tres dijous principals de l'any, és a dir el de la Cena, el de l'Ascensió i el del Corpus, es converteix en un talismà que preserva el seu portador dels atacs a mà armada i de les murmuracions (Amades, BDC, xviii, 131).
    Fon.:
diʒɔ́ws (pir-or., or., occ., eiv.); diʤɔ́ws (Cast., Al.); diʧɔ̞́ws (Val.); diʒɔ̞́ws (Mall., Men.).
    Plural:
normal, dijous; dialectal, dijousos (val.).
    Etim.:
del llati die Iŏvis, ‘dia de Júpiter’.