Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dimarts
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIMARTS m.
El segon dia de la setmana; cast. martes. En dimars creà Déu la mar e la terra e les erbes e los arbres e les sements, Llull Doctr. Puer., c. 3. Deu donar a menjar tres iorns de la setmana carn, ço és a saber en lo diumenge en lo dimarts e en lo dijous, Consolat, c. 145. El darrer dimars de huytubri, Muntaner Cròn., c. 291. Lo yous ne al divendres ni'l dimart, Carta cel, ms. 732. Dimarts Sant: el dimarts de la Setmana Santa. Dimarts de carnaval o de carnestoltes: el darrer dia del carnestoltes, immediatament anterior al dimecres de Cendra. En una ciutat stauen dos hòmens lo dimarts de carnestoltes en una tauerna, Eximplis, i, 114.
    Refr.
—a) Hi ha una sèrie de frases d'aparència de refranys, que no són sinó fragments del recitat dels dies de la setmana (V. dia). Les principals són: «Dimarts, pels seus pecats (o «pels seus passats»), la vella no fila» (or.); «Dimats [sic], faves a grapats» (Calasseit); «Dimats, a comprar naps» (Alcoi); «Dimarts, es burjons llargs» (Mall.); «Dimarts, a passejar els gats» (Vinaròs); «Dimarts, els pescadors tiren els arts» (Artesa de Segre).—b) «Nadal en dimarts, mal pels sembrats».—c) «Per als desgraciats, tots los dies són dimats» (Tortosa, val.): vol dir que els qui tenen mala sort en són víctimes en tot el que fan i en tots el dies.—d) «Dimarts, ni embarcats ni casats» (Morella).—e) «Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja» (Xixona).—f) «Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs» (Nules).
    Cult. pop.
—Existeix la creença supersticiosa en el mal averany del dimarts. Molta gent es retreu sobretot de casar-se i d'embarcar-se en dimarts, i diuen que també és molt exposat batejar un nen o sortir una partera a missa en dimarts.
    Fon.:
dimáɾs (Cotlliure, Arles, Ribesaltes, Oleta, Illa del Tec, Ribes, Rupit, Llofriu, Bagà, Camprodon, Pobla de L., Barc., Granollers, Esterri, Pont de S., Cardós, Senterada, Pobla de S., Tremp, Mall., Men., Eiv.); dimáʦ (Manresa, Solsona, St. Llorenç de Morunys, Igualada, Vilafr. del P., Tarr., Selva del C., Gandesa, Tortosa, Ordino, Bonansa, Organyà, Montmàneu, Ll., Bellpuig, Artesa, Cervera, Tàrrega, Granyena, Pradell, Vinaròs, Morella, Alcalà de X., Murvedre, Val., Llíria, Sueca, Alzira, Benigani, Benissa, Gandia, Pego, Alcoi, Benidorm, Campello, Alacant); dimáʧ (Fraga, Val., Alcoi); dimέ̞ɾs (Felanitx); dimáls (Alg.).
    Etim.:
del llatí die Martis, ‘dia de Mart’.