Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dissabte
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSABTE (ant. escrit també dissapte). m.
El sisè dia de la setmana i el darrer dels laborables; entre els jueus, el dia festiu de cada setmana; cast. sábado. Que cascú dels ditz menescals qui seran confrares... sia tengut de donar cascun dia de disapte un diner per a la làntea, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Lo moviment que lo firmament fa en digmenge no és lo moviment que fa en disapte, Llull Cont. 321, 13. No te perjuraràs, colràs lo disabte, honraràs ton pare e ta mare, Llull Blanq. 42, 2. E dissapte a nuyt sies ab Nós, Muntaner Cròn., c. 53. Que les dites dues tortes cremen los dissaptes a la missa qui's diu de Madona Sancta María, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 291). La dita ciutat està en gran perill per avalot qui s'i és levat de dessapte [sic] a ençà, doc. a. 1391 (Est. Univ. xiv, 131). No sortia a llum més que els dissaptes, Penya Mos. iii, 117. Dissabte Sant, o Dissabte de Pasqua, o Dissabte de Glòria: el dissabte de la Setmana Santa, que precedeix immediatament al dia de Pasqua. Y en vení el Dissapte Sant, | envia un homo, si pots, | a comprar les pells dels xots | que pels carrers van matant, Penya Poes. 85. Dissabte anglès: dissabte en què no es treballa més que fins a migdia.
|| 2. Vigília, dia immediatament anterior a una festa; cast. víspera. «Si hem acabat de segar | es dissabte de Sant Pere, | tots plegats 'nirem a mar | a rentar s'espigolera» (cançó pop. Mall.). Dijous a vespre, qu' era es dissapte de les Verges, Roq. 43. Un vespre, sempre 'm recordarà, era un dissapte de Sant Miquel, Maura Aygof. 17. Dissabte de Nadal: el dia anterior a la festa de Nadal. Dissabte piadós: dissabte normal, o sia, l'anterior al diumenge, en què els obrers cobren la setmanada. Dissabte bord: dia anterior a una festa que no és diumenge, i en el qual els treballadors no cobren (J. Amades, ap. BDC, xviii, 133). Dissabte sense sol: dia anterior a una festa entre setmana (Men.); es diu perquè hi ha la creença popular que cap dissabte vertader pot passar sense gens de sol, puix que els dissabtes la Mare de Déu estenia la robeta neta del Bon Jesuset (Ferrer Cançon. 66).
|| 3. Conjunt d'operacions de neteja de la casa, que les dones solen fer en dissabte, però que també fan en altres dies de la setmana (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. limpieza, baldeo. Parex que ses dones han fet es gran dissabte, Roq. 8. Si hagués tingut un esteranyinador prou llarg..., amb quin daler hi hauria fet dissabte!, Pons Com an., 99. La noya alterava el curs de la setmana, fent dissabte en lo dilluns, y anava... d'un quarto a l'altre ara ab l'esteranyinador, ara ab los espolsadors, Vilanova Obres, iv, 19. Dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, Víct. Cat., Mare Bal. 49. Fer dissabte general: fer una neteja molt minuciosa de la casa (Empordà).
    Loc.

Fer dissabte o Acabar dissabte: acabar la feina en dia anterior a una festa (Mall., Men.). «Que ja has fet dissabte?—No, encara me queden dues hores de feina». «Demà vespre, que és dissabte, | farem dissabte dejorn, | i anirem a festejar | an es rellotge d'Es Born» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) Locucions referents al dissabte i que formen part de recitats sobre tots els dies de la setmana: «Dissabte, la vella pasta»; «El dissabte, cuina i pasta»; «Es dissabte, sa madona cuina i pasta»; «Es dissabte, sa jaia pasta»; «El dissabte, tot ho acapte»; «El dissabte, tot m'ho gaste»; «Dissabte, faves en recapte». (Cf. l'article dia).—b) «Qui ho espera p'es dissabte, dejuna, manlleva i gasta» (o «dejuna, manlleva i capta») (Mall.).—c) «No hi ha dissabte sense sol, ni viuda sense dol (o «sense consol»), ni partera sens dolor, ni donzella sense amor».—d) «Dissabte, dia de recapte» (Griera Tr.).
    Cult. pop.
—Generalment el dissabte és considerat com a dia de bon averany i molt indicat per a començar tasques importants, que assoliran bona fi (Amades, ap. BDC, xviii, 133); però hi ha alguna comarca on el dissabte es té per un dia de dissort (Llofriu). També en diuen el dia de les bruixes perquè en la nit del dissabte tenen les bruixes llurs reunions.—El Dissabte Sant o Dissabte de Pasqua es celebra a les esglésies la benedicció del foc nou, i els vicaris de les parròquies van a beneir les cases fent el salpàs. A Menorca en aquest dia maten es bujot, és a dir, disparen trets d'escopeta a un ninot de palla penjat a la plaça, fins que li calen foc.
    Fon.:
disáptə (or.); disápte (occ., val.); disáttə (mall., men.); disátta (alg.); disáddə (Ross., Conflent, Capcir, Vallespir).—Dissabte Sant o de Pasqua: disáptəsán (Empordà, Penedès); disáptesán (Andorra, Esterri, Sort, Pont de S., Bonansa, Organyà, Tremp, Tamarit de la L.); disáttasán (Alg.); disáttəsánt (Mall.); disáptəðəpáskwɛ (Puigcerdà, Bagà); disáttəðəpásko (Mall.); disáttəðəpásku (Men.); disápteðeɣlɔ́ɾia (Morella); disápteʝlɔ̞́ɾia (Val.).
    Etim.:
del llatí dĭe sabbăti, mat. sign. 1.