Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  doctrina
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOCTRINA f.: cast. doctrina.
|| 1. Matèria d'ensenyament. Felix... ab la doctrina que li donà son pare, anaua per los boscatges, per munts e per plans, Llull Felix, pròl. Si a paternal amor negú nodrex sos fillastres, o paga per doctrina d'eyls a lurs maestres soldada, Cost. Tort. II, xi, 6. Per donar doctrina al dit senyor, Pere IV, Cròn. 36. Què't penses tu ara que isque d'aquesta axí soptosa saviesa divinalment en elles infusa? Cert una bona doctrina a lurs filles, Metge Somni iii. Vos suplique que haja de vós alguna doctrina perque veja si en aquest fet algun remey s'i porà dar, Tirant, c. 84. La sua doctrina no és sinó superficial, ell té poca doctrina, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements. Obedients a la doctrina de cauayleria, Llull Cavall. 6 v.o.
|| 3. Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc. Es del philosoph doctrina vulgada, Proc. Olives 1717. Se'n troben altres doctrines de igual creença, Boades Feyts 25. Sens causa rahonable segons doctrina de Xammar, doc. a. 1678 (González Sugranyes Hist. Grem. ii). S'abeura de doctrines inmorals, Ignor. 14. Ses males doctrines que vostè ensenya, Roq. 3.
|| 4. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits. Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió. Fer doctrina: ensenyar-la. Anar a doctrina: assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana. Manam que els rectors que tenguen iglésias sufragàneas assistescan en ellas las més vegades que puguen... y fent doctrina per si matexos a los filegresos, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 915). Fer-li a saber que era promesa y ensenyar-li la doctrina, Pons Auca 77.
    Loc.
—a) No saber la doctrina: ignorar les coses més elementals, esser molt ignorant.—b) No estar a la doctrina: esser una cosa anòmala, no esser justa, no esser conforme a la llei o norma. Fa distincions, entre gent sagrada y profana, que no estan a sa doctrina, Roq. 5.
    Refr.

—«No s'aprèn la doctrina parlant amb la Caterina»: vol dir que les coses s'han de fer amb l'atenció deguda.
    Fon.:
duktɾínə (Barc.); doktɾína, dotɾína (Val.); dottɾínə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí dōctrīna, mat. sign.