Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dolç
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DOLÇ, DOLÇA (ant. dolç també femení). adj.: cast. dulce.
|| 1. Que té el sabor semblant al del sucre o de la mel. La rahó per la qual... mor auans crestià que sarrahí és car lo sarrahí usa més de coses dolçes, qui són caldes e humides, Llull Felix, pt. viii, c. 7. Temps és que tasts algun poch de axerop dolç que sia preparatiu de la tua cura, Genebreda Cons. 56. Dixa eixos melons, que estan com a cogombros.—Quins? Pos si són més dolssos que la mel!, Guinot Capolls 59. Dolç com a mel o com a sucre: molt dolç. a) m. (substantivat) Menja en què entra com a principal ingredient el sucre o la mel. Una barra de torró dur..., peladilles y altres dolços, Martínez Folkl. i, 57. M'havia proveït d'un paquet de dolços i una botella de xampany, Puig Servitud 19.
|| 2. Que no és amarg, ni agre, ni àcid, ni salat. Aigua dolça: la que té escassa o nul·la salinitat (per oposició amb aigua salada, que és la de la mar). Taronges dolces, olives dolces, etc.: taronges, olives, etc., que no són agres com altres ho són. Que hi hauia un pou d'aygua dolç, Jaume I, Cròn. 58. Han franquea... de pescar en mar e estanys, en aygua dolç et en salada, Cost. Tort. I, i, vii. Per lo gustar sent hom dolç e amargós, Llull Felix, pt. viii, c. 1. Sensualment gustam sabors dolces e amargors, Llull Cont. 326, 4. De mar salada | vol aygua dolça, Spill 8029. Un diner d'oli de metles dolses per liura, Flos medic. 192 vo. E tinch gran desig de dolçes oliues, Proc. olives 13. a) (dit abusivament) Mancat de la sal suficient per a esser saborós; cast. soso. Es nostro cuyné tasta s'olla y posa sal si és dolsa o aygo si ha fet salat, Ignor. 42.
|| 3. Que conté sucre (dit per oposició a sec, parlant de vi i d'altres begudes fermentades). Ab vi que sie dolç... debatràs-ho molt bé, Robert Coch 3.
|| 4. Que causa als sentits o a l'esperit una impressió anàloga a la que produeix al gust el sabor del sucre i de la mel; suau, agradable, sense violència. Qui plora ab contrició, plora ab dolses làgremes, Llull Mil Prov. 426. En tot esper la dolça misericòrdia, Llull Blanq. 33. E de sa dolça-mayrè que prech no us oblit, Muntaner Cròn., c. 272. Primerament deu esser lo confessor dolç en corregir, Eximenis Breu Conf. Desijants tornar a la vostra dolça senyoria, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar.). Fent dolços acorts al agre discort, Passi cobles, 94. Veniu, dolça germana, veniu, Paris e Viana 30. Los versos bells, gentils vocables, dolces cadències, Viudes donz. 616. Al qual ab dolça veu e suau dix lo mansuet Jesus, Gerson Passió, c. 6. Si hagués dreçat vers tu son dolç esguart, Aguiló Poes. 129. De l'esperit la dolça calma ja no em tornà mai més, Atlàntida iii. Canta el dolç rossinyol per l'enramada, Costa Poes. 21. Les ones mouen dolça remor, Costa Trad. fant. 25. Les roses exhalaven més dols perfum, Orlandis Poes. 37. O dolços abrassos i besades de mare!, Alcover Cont. 35. Mes heu's aquí la dolça Abigaïl, | prudenta i pensativa, Alcover Poem. Bíbl. 55. El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. Son dolça: son irresistible, que entra suaument i agradable. Temps dolç: temps serè, benigne, sense excessos de calor ni de fred. E nós que anàuem ab aquela bonança, e ab aquel dolç temps que hauíem, Jaume I, Cròn. 57. Metall dolç: metall fàcil de treballar. Ferro dolç: el ferro que no ha estat fos. Terra dolça: la terra fluixa i que es deixa treballar fàcilment. Llana dolça: teixit de llana fina, suau.
|| 5. adv. De manera dolça, amb suavitat. «El meu ganivet talla molt dolç». El ca roncava dolç dolç, Pons Llar 20. La sonadora de llaüt..., ara dolç, ara lent, movia el plectre, Carner Lluna 106.
Dolç (escrit també Dols). Llin. existent a les comarques de Tarr., Cast., Al. i Mallorca.
    Loc.
—a) No fer dolç ni salat: fer les coses d'una manera equilibrada, ni molt bé ni malament.—b) Guanyar-los dolços: guanyar els diners sense gaire esforç (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «A ningú li amarga un dolç»; «Ningú de lo dolç s'amarga»: vol dir que tothom està content de rebre obsequis.—b) «Dolç a sa boca, amarg an es cos» (Menorca); «Qui menja dolç, caga agre» (Menorca): significa que el menjar dolç és malsà.—c) «Lo dolç fa cucs» (Empordà).—d) «Com més sucre, més dolç» (València); i n'hi ha que afegeixen: «aixina foten a molts» (Cullera).—e) «Qui guisa dolç, guisa per a molts» (val.); vol dir que cuinant amb poca sal, sempre hi ha el remei d'afegir-n'hi si n'hi volen, mentres que cuinant salat ja no té remei per a aquells qui no s'agraden de la sal: «Qui guisa salat, guisa per al gat» (val.).—f) «Qui toma la dolça, que tomi l'amarga» (Urgell, Segarra).
    Fon.:
dóls (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Var. ant.:
dous (Jo us prec, Sènyer, axi con hom peccador pot pregar senyor dous e misericordiós, Llull Cont. 3, 24).
    Intens.:
dolcet, -eta; dolçot, -ota; dolcíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí dŭlce, mat. sign.