Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dona
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DONA f.
|| 1. ant. Senyora; cast. señora, dueña. Jo, Sènyer, m'atén a la vostra misericòrdia, mare mia e dona e esperansa de nosaltres peccadors, Llull Cont. 18, 30. So per què la potència racional és dona de totes les altres, si és per so car és dona de la ymaginativa qui és dona de la sensitiva, la qual sensitiva és dona de la vegetable, e la racional és dona de la mutiva, Llull Cont. 43, 4. Bé sabets que la comtessa és vostra dona natural, Jaume I, Cròn. 38. Comtessa de Pallars e dona de Cervelló, doc. a. 1346 (Priv. Ordin. Valls Pir. 239). Na Alamanda de Queralt dona e usufructuària de la vila de sta. Coloma, doc. a. 1357 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Aquesta, donchs, se féu dona del tot de mi e de las mias cosas, Corbatxo 55. La cambrera li dix: no façats brogit, que la mia dona dorm, Jacob Xalabin 13. Dona i madona: senyora i majora, que té domini absolut. Déu sap quins ne quals són aquells qui sò agueren tengut a gràcia de aver-me presa sens adot, e fóra estada dona e madona, hoc e senyora de tots lurs béns, Corbatxo 40. No esser dona de fer una cosa: no poder-la fer, no tenir poder per a fer-la (Mall., Men.). «Veiam si no seré dona de fer lo que voldré de lo meu!»«Ta mare no ha estat dona de fer-te anar a escola». Nostra Dona: la Verge Maria Senyora nostra. En festa de Nostra Dona, doc. a. 1289 (RLR, iv, 510). La verge gloriosa nostra dona sancta Maria, Llull Cavall. 10. De nostra Dona senyora nostra, Tirant, c. 4. Recorregueren a nostre Senyor Déu e a nostra Dona de Rocamador, Eximplis, ii, 330. Lo dia de nostra dona de agost, Entrev. Eyv. 7. a) Precedit d'article i usat com a tractament honorífic, precedint a un nom propi o comú de persona femenina. Saber fac a uós, sènier, que la dona n'Estefania ha atorgad lo feit, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Que prec la dona reyna, e'l Rey, que li fassen secors, doc. a. 1289 (Anuari IEC, ii, 356). Com sa dona mare seria a la missa, Llull Blanq. 19. Aquest dia passà de la present vida la dona na Eulàlia Ribes, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 6). Los senyors n'Huch de Mataplana e la dona na Sibilia, doc. a. 1340 (Priv. Ordin. Valls Pir. 211).—b) Sense article, usat com a tractament honorífic davant nom propi de persona femenina; cast. doña. Hac nom la reyna dona Maria, Jaume I, Cròn. 3. Alta madona dona Maria de Munspeller, Muntaner Cròn., c. 2. Pres per muller la senyora infanta dona Theresa, Pere IV, Cròn. 24. La molt alta senyora dona Maria per la gràcia de Déu regina, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli).
|| 2. Persona del sexe femení (per contraposicíó a home); cast. mujer. Molts foren los hòmens e les dones qui'ls volien fer gran honra, Llull Blanq. 1. Per una plaça... passaren dues dones, la una era bella e l'altre letja, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Prega-us la comtessa que la escoltets un poch, que dona és e no pot alt parlar, Jaume I, Cròn. 42. E si és dona, deu star ab lo cap o cara coberta, Eximenis Conf. 6. Assats a mi és caussa descuberta | que pur' amor no pot en dona caure, Auziàs March, lxxxvii. Una dona el salvarà, si una altra dona el va perdre, Verdaguer Idilis. Embolicades amb un davantal de dona, Ruyra Parada 25. Dona de bé: la que guarda bona conducta moral. Só dona de bé; no'm posi motius despreciadors, Vilanova Obres, xi, 176. Dona de casa seva: la que atén a les ocupacions casolanes i surt poc de casa. Tenim de ser unes màrtirs nosaltres les dones de sa casa, Vilanova Obres, xi, 182. Mala dona, o dona pública, o dona de la vida, o dona de món, o dona de cadira, i ant. dona del públic o dona errada: la prostituta. Cirurgians anaren a visitar las donas del públich com és de bona costum quiscun any, doc. a. 1526 (Ardits, iii, 376). Si serà dona errada que no visca a la candela sino que stiga com enamorada o romera, doc. a. 1557 (Boll. Lul. iv, 205). De cada dia arriben dones errades adulteras y solteras, doc. a. 1594 (Boll. Lul. vii, 402). Eixes dones de cadira són la perdició de molts, Martí G. Tip. mod. i, 68. Casa de dones: prostíbul. Mal de dones: malaltia venèria. Fer de dona vella: vigilar el jovent d'ambdós sexes per evitar que es propassin, sia en festejar, sia en el treball col·lectiu (Mallorca, Men.). Si fos amiga nostra, no't dich res! mos podria fer de dona veya, Ignor. 12. Dona de claus o de govern: sirventa de confiança, encarregada de les claus i de l'economia d'una casa.
|| 3. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat (per oposició a nena o nina); cast. mujer. «Ja és dona»: es diu d'una noia que ja té la menstruació. Francineta... no dius que ja t'has tornada | una fadrina acabada? | No dius que vols esser dona?, Penya Poes. 266. Ab lo desenrollament prematur de la dentadura, llavis o brassos, com parts de dona empeltades tropell-tropell sobre un cos de nina, Galmés Flor de cart, 20.
|| 4. Persona del sexe femení ja casada o que ha practicat l'acte sexual (per contraposició a fadrina, soltera, xica, donzella); cast. mujer. «En dir dones, s'entén les casades; les no casades s'anomenen xiques» (Vinaròs). Les dones e donzelles de la comtessa... se prengueren totes a plorar, Tirant, c. 3. Los moros anauen conquistant per la illa fent morir molts crestians e desonint dones e donzelles, Tirant, c. 5. Tals paraules sembràs present la duquessa, que de donzella que és la faríeu tornar dona, Tirant, c. 217.
|| 5. Persona del sexe femení casada (en contraposició a marit); cast. mujer, esposa. Pillastre, has tancat la porta de cop y la dona té la clau, Vilanova, Obres, xi, 22. Dos aumuts per la dona y p'els infants, Penya Poes. 57. S'hi presenten amb sa dona y es gavinons, Ignor. 3. a) fig. (humorístic) Entre eclesiàstics, el breviari, perquè el porten sempre amb ells.
|| 6. Revers de moneda, o sia, la part on està gravat l'escut, per oposició a homo, que designa la part on està gravada la figura del governant (Sancelles, entre infants).
|| 7. Comare, llevadora (St. Julià de Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).
|| 8. Femella en general (Alg.); cast. hembra. «La rata home i la rata dona»: la rata mascle i la femella (Alguer).
    Cult. pop.
—A) Una tradició del poble mallorquí explica humorísticament el fet que les dones en general siguin més curtes d'enteniment que els homes. Mossèn Alcover en el seu Aplec de Rondaies Mallorquines conta la dita tradició de la següent manera: «Com el Bon Jesús criava el món, que feia ets homos, s'hi acosta sant Pere i li diu:—Mon Mestre, si voleu que vos ait, digau-ho.—No ho haguessis dit, respon el Bon Jesús; vetaquí sa caldera d'es cervell: posa-los-ne una cuierada perhom dins es carabassot.—Era una calderassa disforja, plena al raset de suc de cervell, nou flamant. Sant Pere agafa sa cuiera, i totd'una que el Bon Jesús acabava de forjar un homo, zas, ell ja li encistava sa cuierada de suc de cervell dins sa closca, i totd'una aquell ja era partit a pensar, pensa qui pensa... La primeria li donava amb sa cuiera ben plena, i ja ho crec que es suc de cervell començà a fer-se avall.—Què farem, Pere? diu el Bon Jesús. Que te curtetjarà? Te convendria companetjar-lo una mica.—Sant Pere pegà ses cuierades més petites, i encara venien homos i més homos que demanaven sa cuierada dins sa closca per poder filar.—Sobre tot, diu sant Pere veient allò: serà precís companetjar-ho més encara, si n'hi ha d'haver per tots.—I aquí l'homo ho posa a mitja cuierada per cap. A la fi s'acabaren ets homos; sant Pere va fer un alè ben llarg. Però llavò vengueren ses dones. Se posa el Bon Jesús a forjar-ne, i cap a sant Pere...—No ho sé, mon Mestre, què mos farem, diu sant Pere. Ell dins sa caldera ja només hi ha es solam, casi casi... No res, no hi haurà altre remei que afegir-hi un raig d'aigo.—N'hi aboca una partida de gerres, i ho remena ben remenat... I ja és partit a buidar cuierades de suc de cervell dins es carabassot de ses dones. Tantes se n'hi presentaren, que fonc a força de companetjar-lo que li bastà per totes. I d'aquí ve que hi ha homos molt afavorits de suc de cervell i altres que no ho són tant, i que ses dones no en tenen gaire, i encara claret claret» (Alcover Rond. v, 142-145).B) Dona d'aigua: nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi hagi aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa i la possessió de grans riqueses, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels homes. (Cf. BDC, xv, 1 i ss.; Alcover Rond. v, 104-107). Lo que la gent de Montanya | de les dones d'aygua creu, Aguiló Fochs foll. 58. Fades o dones d'aygua moraven en el fondal, Rosselló Many 92. Era veu de dona d'aygua | encantada dins la font?, Orlandis Poes. 4.
    Loc.
—a) Esser dona de fer (o per fer) una cosa: esser capaç de fer-la, tenir poder i decisió suficient per a fer-la (Mall., Men.). «No et pensis que si no véns, | jo t'envii a demanar; | som dona per a mudar | s'amor i es pensaments» (cançó pop. Mall.).—b) No haver-hi més dona: no tenir més poder, força o coratge una dona per a seguir fent una cosa difícil o penosa (Mall.). «He menjat prou; no hi ha més dona» (=no som capaç de menjar més).
    Refr.
—a) «Qui té dona, té de tot» (Mall.).—b) «La dona bona i lleial és un tresor principal» (o «sens igual»).—c) «Més val dona que hasienda» (Val.), o «que diners» (Mall.): vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot.—d) «Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça» (Cat., Val., Bal.). Hi ha una variant eufèmica que diu: «Qui no té dona ni dallòs, ell mateix se daixòs» (Empordà).—e) «Sa dona fa s'homo»: vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment (Mall.).—f) «L'home fa la dona, i la dona fa l'home»: vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se (Val.).—g) «Una dona fa la casa, i una dona la desfà»: vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o males qualitats de la dona que la regeix (Mall., Men.).—h) «La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina» (Morella).—i) «Dona no fa nosa, si sap o duu qualque cosa» (Mall.).—k) «Per mala dona, cap guarda és bona»: significa que, si la dona té instint i voluntat de fer mal, en farà, per molt que la vigilin i la prediquin (Mall.).—l) «La dona, sense menester, no estigui baix al carrer» (o «no deu eixir al carrer»); «La dona en casa, i l'home en la plaça» (Val.); «Les dones a casa, com els gats, i els homes al carrer, com els gossos» (Cat.); «La dona, per a esser discreta, ha d'estar sempre retreta»; «La dona discreta viu retreta» (Cat.): refranys que recomanen que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri.—m) «Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l'església» (Men.); «La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer» (Morella).—n) «La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana»: vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones.—o) «Ni casa cantonera, ni dona balconera»: vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva.—p) «Dona correntera i finestrera, poc filanera» (Val.); «Dona finestrera, dona malfenera» (Mall.).—q) «Dona que vol esser hermosa, no descuida la filosa» (Cat.).—r) «La dona ben composta, treu el marit d'una altra porta»: vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres (Empordà).—s) «Les dones que van de nits, són gats o mals esperits».—t) «Dona que molt bada, acaba tard la fusada» (Barc., Tarr.); «La dona que molt mira, poc fila» (Tortosa); «Dona garda, fuada llarga; dona macarrona, fuada redona» (Men.).—u) «La dona a filar, l'home a estudiar» (Tortosa).—v) «De llevant o de ponent, de la dona sies parent» (Cat., Val., Bal.); «Per llevant i per ponent, de la dona sigues parent» (Morella); «Vingui d'on vingui el vent, de la part de la dona sies parent» (Tarr.); «D'onsevulla véngui es vent, de sa dona sies parent» (Mall.); «Benvolent o malvolent, de la dona sigues parent» (Maestr., Val., Alcoi); «Bo o dolent, de sa dona sies parent» (Men.): vol dir que, per a tenir poder o influència dins una casa o damunt el cap d'una casa, convé esser parent o tenir bo amb la seva muller.—w) «Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer el borinot»: vol dir que la dona sol esser tenaç en les coses que vol, i especialment en les dolentes.—x) «La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada» (Cat., Val., Mall.); «La dona, per a esser ben casada, no ha de tindre ni sogra ni cunyada» (Morella): vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella.—y) «Qui no sia bo per a casat, que no enganyi la dona»: es diu al·ludint a aquells qui emprenen de fer coses per a les quals no estan capacitats.—z) «Diuen les dones del Born que per la boca s'escalfa el forn»: vol dir que la murmuració encén i aviva les passions i rancors.—aa) «A la dona has de jutjar en el beure i caminar».—bb) «La dona que molt beu, tard pagarà lo que deu» (Val.).—cc) «Dona borratxona i vi a la bóta, diu que no pot ser»; «Voldria la dona borratxa i el vi al bót» (Cat.); «Voldria sa dona borratxa i sa bóta plena» (Mall.): es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar.—dd) «La dona amb qui et casaràs, fes que sia del teu braç» (Cat., Val., Bal.).—ee) «A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica»: vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit (Mall., Men.).—ff) «La dona bonica, mai te farà tornar ric, Blai» (Cat., Val.).—gg) «Dona guapa és molt mirada» (Olot, Vallès); «Dona hermosa, o fava o vanitosa» (Cat., Val.).—hh) «La dona que es posa ungüents a la cara, perd les dents».—ii) «No et fiïs de dona que es pentini de nits».—jj) «Les afaitades són dones de dia, i de nits són mones».—kk) «Dona lletja, ben guardada» (Mall.).—ll) «No hi ha dona lletja ni dobler dolent» (Mall.).—mm) «Ses dones joves fan ets al·lots grassos» (Mall.).—nn) «La dona, jove; i el vi, vell» (or.).—oo) «Dona jove, mirall de merda» (Empordà).—pp) «Dona jove i marit vell, de canalla un reguitzell»; «Dona jove i home vell, criatures a gavell».—qq) «Quan és jove la dona, és pedra rodona; quan és vella, és pedra girella; i aixís, mai te fiïs d'ella» (Verdaguer Folkl. 68).—rr) «Dona peluda, valenta i aguda» (Mall.).—ss) «A dona barbuda, de lluny la saluda».—tt) «Dona grassa fa catxassa» (Empordà).—uu) «Dona nana i petarrella, a cent anys serà novella» (Cat.); «La dona naneta sempre pareix joveneta» (Val.).—vv) «La dona lletja, l'or la fa bonica».—ww) «La dona de quaranta anys, guarda-la com abans» (Val.).—xx) «Ni dona prop de varons, ni estopa prop de tions» (Cat., Val.); «Ni dona prop d'homos, ni estopa prop de foc» (Mall.).—yy) «Dona que parla en llatí, no la vull jo per a mi» (Cat.); «Guardau-vos de dona que parla llatí i de mula que fa iii» (Mall., Men.).—zz) «Dona que no menja amb vós, després menjarà per dos» (Mall.).—α) «Les dones, molt mirar i poc tocar» (Cerdanya).—β) «No esperis bé, si de sa dona no et pervé» (Men.).—γ) «Quan les cabres tindran llana, les dones faran bondat» (Val.).—δ) «Dones, poques i bones» (Mall., Men.); «Dona, una i bona» (Men.); «Dona i alzina, de cent, una de bona» (Cat.).—ε) «La mateixa dona, els mateixos pecats» (Val., Mall.).—ζ) «Sense les dones i els vents, no hi hauria tants turments» (Val., Cat.).—η) «El diable són dones!» (Men.).—θ) «Dona dolenta, ja és mig del diable» (o «ja és mig diable»).—ι) «De la mala dona te'n guardaràs, i de la bona no te'n fiaràs».—κ) «Les dones tenen set vides, com els gats» (Empordà); «Matar una dona és matar un gat a xurriacades» (Llofriu).—λ) «Dona i tela, no la miris amb candela» (Cat., Val., Bal.); «Ni dona ni blat, amb llum sigui mirat» (or.); «Dona, menjua i vestits, no els miris en sa nit» (Mall., Men.).—μ) «La casa que mana la dona, prompte trona» (Pego); «Allà on comanden dones i llauren vaques, mal any assegurat» (Mall.); «Terra llaurada per vaques i casa governada per dones, no van mai bé» (Empordà); «Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats» (Manresa).—ν) «Qui amb dones va i burros mena, sempre (o tot l'any, o tot el camí) va amb pena».—ξ) «Les dones i els ases, perdició de les cases» (Maldà); «Dones i rucs, perdició dels homes» (Tarr.); «Dones, burros, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes» (Tortosa).—ο) «Dones i burres, trau-ne el que pugues» (Cat.); «De dona i mula, treure'n lo que es puga» (Eiv.).—π) «Dona boja i burro guit, vaja quin partit!» (Gomis Zool. 33).—ρ) «Qui té un bon burro i la dona maca, no té res» (Ripoll).—σ) «Dona, de lluny; i bou, de prop»: vol dir que convé anar a cercar lluny la dona per casar-se, perquè en esser casada no visiti massa els seus parents ni els parents a ella; i convé comprar el bou de prop, perquè, si fuig, se'n torna a casa seva i és bo d'anar a cercar (Mall.).—τ) «A dona brava, corda llarga» (Cat.); «A la dona i a la cabra, corda llarga» (Mall.).—υ) «Mula i dona, garrot la fa bona» (Mall.); «A la burra i la dona, la verga la fa bona» (Tortosa).—φ) «A la dona ballar i a l'ase bramar, el diable els ho degué ensenyar».—χ) «La dona es brinca, i l'home es trinca» (Miró Afor. 306).—ψ) «La figa i la dona, quan torç el coll és bona».—ω) «Dolor de dona morta, dura fins a la porta» (Mall.).—αα) «Dona morta, diners a la porta»: vol dir que el viudo en tornar-se casar sol cercar una dona rica (Empordà).—ββ) «La dona quan ve del riu, se menjaria el marit tot viu» (Empordà, Garrotxa).—γγ) «El vent, la dona i la fortuna, se muden com la lluna» (Maestr.); «En un dia gira el món, i la dona en un segon» (Men.).—δδ) «Reunió de dones, perdició de cases» (Maestr.).—εε) «Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa» (Urgell, Segarra).—ζζ) «Tot l'esforç de les dones és en la llengua» (Tirant, c. 68).—ηη) «Vols que sàpien ton elet? Digue'l a dona en secret» (Mall.); «Dir-ho a sa dona és dir-ho a tothom» (Mall.).—θθ) «Dona muda, mai fou batuda» (Empordà, Garrotxa); «Dona que no és llenguda, mai és batuda» (Maresme, Vallès).—ιι) «Tota dona riallera és molt ploranera» (Pineda).—κκ) «En llàgrimes de dona i en coixera de ca, no hi ha que fiar» (Mall.).—λλ) «Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa» (Mall.).—μμ) «La dona, o monja o casada»: vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients a les dones (Val.).—νν) «Qui muda de dona, muda de dimoni» (Men.).—ξξ) «La dona que té mal marit, a la cara ho duu escrit» (Morella).—οο) «La dona és de qui li dóna» (Val.).—ππ) «Dona besada, mig casada» (Alg.).—ρρ) «A dona de calçons, homo de potons» (Mall.).—σσ) «Dona que no tem a l'home, no tem a Déu» (Cat.).—ττ) «Qui a la dona no creu, no creu a Déu» (Vallès).—υυ) «Col i dona, tot l'any és bona» (Cat.); «Porc i dona, tot l'any és bona» (Mall.); «La dona i el meló a prova, tota hora és bona» (Val.); «Caragol i dona, tot l'any és bona» (Maestr.).—φφ) «Pel juliol, ni dona ni caragol»; «Per l'agost, ni dona ni most».—χχ) «La dona, pregada; i l'olla, reposada» (Tortosa).—ψψ) «Dona batxillera, dona rondallera» (Tortosa).—ωω) «Per a un pensar, la dona; per a un repensar, l'home» (Tortosa).—A) «Vinyes i dones fan mal de guardar» (Bayerri Refr. Tort. i, 521).—B) «Ni pantalons la dona, ni faldetes l'home» (Tortosa).—C) «Qui de dones fia, espardenyes quan plou» (ibid.).—D) «Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, un gorro i a l'hospital» (Tortosa).—E) «De la dona, ni fiar-se massa, ni desconfiar massa»; «No et fies de dona ni de mula, perquè sempre en fan una» (Tortosa).—F) «Dona sola és poca cosa»; «Les dones no fan vasa» (Tortosa).—G) «La dona que és cap verd, mai en la vida madura» (ibid.).—H) «La dona anellada, promesa o casada» (ibid.).—I) «La dona honrada, una vegada casada» (ibid.).—J) «Entre la dona i la sogra, tot se logra» (ibid.).—K) «A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida» (ibid.).—L) «La dona i la gata són de qui les tracta» (ibid., ap. Bayerri Refr. Tort. i, 517).—M) «La dona i la xeixa, mai no es deixa» (Pineda).—N) «Amb dones i bèsties no vaigues a festes» (St. Carles de la Ràpita).
    Fon.:
dɔ́nə (pir-or., or.); dɔ́nɛ (Sort, Tremp, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); dɔ́na (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val.); dɔ́nɔ (Pobla de S., Alacant); dɔ̞́nə (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: donassa, donarra, donota, donatxa, donarrassa.—b) Dim.: doneta, donetxa, donel·la, doneua, doniua, donoia, donona, donica, donilla, doninga, doniqueta, doniueta, donina, donarrina, doniquiua.
    Sinòn.:
— || 1, senyora;— || 2, fembra;— || 5, muller;— || 6, creu.
    Etim.:
del llatí domĭna, mat. sign. || 1.