Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  donar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DONAR o DAR v. tr.: cast. dar.
I. || 1. Cedir la propietat (d'una cosa) gratuitament. Qui dóna almosna a sson proxme, Hom. Org. 2. Tu has esperança en eyl que t'ajut, e que't perdó, e que't do glòria, Llull Gentil 221. No'ls en demanam sino L milia sous; e ells donaren-los-nos molt uolenters e de grat, e de ço que ells nos deren logam tres naus, Jaume I, Cròn. 484. Cascun confrare diga... la oració del pàter nòster et do un diner als majorals, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 68). Aquell al qual és molt donat, molt li serà demanat, Evang. Palau. Dóna a cell qui és pus minue de tu ço que uols que't do aquell qui és pus alt de tu, Jahuda 24. Amb la moneda d'or | que volies donar i no donares | per eixugar un plor, Alcover Poem. Bíbl. 86. a) Cedir en feu, en alou o en altre dret de domini. Don Nuno Sanxes fiyl del comte en Sanxo a qui nostre pare hauia dat Roseyló, Jaume I, Cròn. 20. Tot hom o fembra de la dita valh pusque venre, alienar, impenyorar, donar e fer a totes ses volentats e dels seus, doc. a. 1342 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213). La infanta nostra mare li promès que li seria dada la governació, Pere IV, Cròn. 60. A qui manats que do lo castell?, ibid. 72. Ab tot que'l fur no u atorga ni u dóna, Somni J. Joan 1426. Déu ha esqueixat | de tu, com una túnica, el reialme, | i a un altre l'ha donat, Alcover Poem. Bíbl. 48. Donar potestat (ant. postat), donar poder: concedir poder o dret per a fer una cosa. Per quantas que vices podstad men daràs de ipsum castrum de Rechesen, doc. a. 1074 (RLR, iii, 278). Que'ns dessen postat de Ciutadela e d'aquel pug..., e si altres forces hi hauia que'ns dessen postat de totes, Jaume I, Cròn. 121. Qui darà a aquell hom tan gran poder, Llull Gentil 96. Hi'ls ne donam bastant poder a totes elles, Somni J. Joan 3060.—b) hiperb. Vendre gairebé per no res. Anar a dar i redar: vendre's les mercaderies a molt baix preu (Vallès, Penedès). Mos ho posaran barato, casi donat, Ignor. 71. Els indiots anaven donats, Rosselló Many. 202.
|| 2. Cedir una cosa en bescanvi d'una altra. L'ome no daria un diner per una maalla, Llull Cont. 360, 33. En est món daríets tot quant hauets, ans que no sofferíssets la set que hauets, Llull Felix, pt. x, c. 3. Qui més hi darà, aquell la deu hauer, Consolat, c. 56. Lo qual vosaltres venés e donàs per trenta diners, Serra Gèn. 41. Quant han darien | pel que no tenen, Spill 598. A forsa d'oferir y donar-ne més doblés de lo que valian, Roq. 53. Jo l'he sentida aprop, | y per haver-ne un glop | tot ho daria, Verdaguer Idilis. En quant mos daria eixos melons de tot l'any?, Guinot Capolls 69. a) fig. D'aquella sanch pura del rey vertader | que tota per tots en l'arbre de vida | el ver pel·licà donà per sos fills, Passi cobles 4. Abans hem de donar de gota en gota la sang de nostres venes que deixar evaporar aqueix afecte de nostre cor, Verdaguer Exc. 11. Mes ara prou daria | els jorns presents de pau i d'esplendor | per aquells jorns de febre i agonia, Alcover Poem. Bíbl. 66.
|| 3. Pagar, satisfer allò que es deu (com a tribut, etc.). G. de Zacosta auie V ainels e V porcels, e io pregé-li que me'n dés delme, e el... no me'n uolg donar... e dix que no me'n daria gens, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Leny cubert dóna dos sols d'estaca, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Jura que fa de cens un parel de pols e que dóna quart d'alcunes terres, doc. a. 1283 (RLR, iv, 59). Lo qual quarantè se dóna de fusta blanca de XX palms, e no de neguna altra fusta, Cost. Tort. I, i, 5. A les quals donam tots anys molt gran trahut, Llull Gentil 103. Tot home és appellat peregrí qui do nòlit de la sua persona, Consolat, c. 113. Que ells ne puguen dar dècimes, primícies, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 163).
|| 4. Procurar una cosa a qualcú; fer que la tingui. Aquells consellers que'm darets, vos prech que sien hòmens sauis, Llull Felix, pt. vii, c. 2. Consciència te dóna justícia per ço que't don letícia, Llull Mil Prov. 429. Jatsia en lo seu jouent no haguessen haüts fills, nostre senyor Déu los en volgué consolar en la sua vellesa, e si'ls donà un fill, Curial, i, 1. Yo mísera Carmesina... te prech que dónes la vida que donist al Mestre de Rodes e a tota la sua religió, Tirant, c. 201. Tot quant que la fortuna do, | e quant ha donat e darà | serà segons ne usarà | l'om ab l'arbitre ministrant, Auziàs March, cxxviii. Amb sal li daré sabor, Penya Poes. 198. Vola, vola, rossinyol, | Déu te do llarga volada, Costa Trad. fant. 159. Samuel, dóna'ns un rei | que ens judiqui en pau i guerra, Alcover Poem. Bíbl. 43. Donar auxili (socors, ajuda, favor, remei, etc.). Per assajar si l'odorament de les flors, e la sabor dels fruyts li donarien alcun remey, Llull Gentil 7. Per favor que li dava lo archabisbe de Çaragoça, Pere IV, Cròn. 98. Les bones persones... no's tenen per segures, car no'ls seria dada deffensió alguna, Genebreda Cons. 46. Vós m'auets dat confort a la dolor mia, Turmeda Diuis. 23. De tots quants li dauen descans y conort, Passi cobles 56. Que'ns vulles donar ajuda, Tirant, c. 7. Sense donar-los un punt de repòs, Ruyra Parada 39. Donar dany (damnatge), perjudici, etc. Darien gran dany a tota la terra, Muntaner Cròn., c. 10. Talant y degastant y donant dampnatge, Pere IV, Cròn. 341. Donar començament a una cosa: començar-la. Donar fi o acabament a una cosa: acabar-la, portar-la a terme. Qui ha donat comensament a totes creatures, Llull Cont. 316, 17. Que prest a ma vida daràs tu lo terme, Passi cobles 41. Com hagueren dat fi a lur rahonament, Tirant, c. 11. Hauent donat fi a totes les sues penalitats, Villena Vita Chr., c. 187. Dix nostre Senyor a Noè: yo vull dar fi a totes carns, Tomic Hist. 6. Donar audiència: (ant.) escoltar, prestar atenció; modernament, concedir accés a un inferior per escoltar allò que vol exposar. Importuna e fexuga és la tua narració con a tu no és donada audiència, Cons. Prov. 13. Fassi retirar lo senyoriu, que no dono audiència avuy, Vilanova Obres, xi, 195. Donar manera, ocasió, etc.: fer que hi hagi manera o ocasió d'alguna cosa. Adonchs los delits e'l món encerten hom e donen manera per la qual hom am Déu, Llull Felix, pt. i, c. 2. Ordonaren la rosposta que rebist, a la qual tu responent donist a ells manera de riura, Corbatxo 80. Jo daré manera com no haja mal, Isop Faules 3. Donassen ocasió que fossen ben coneguts, Metge Somni ii. Donar brida a un cavall: afluixar-li la brida perquè corri més. Donant a son corser tota la brida, Canigó i. Donar corda: posar tivant la corda d'un rellotge perquè camini, i fig., donar ocasió a una cosa o persona per a actuar sense interrupció (especialment per a parlar, riure, etc.). No'l renyeu, donau-li corda, Ignor. 33. Donar cap (recapte, orde, etc.): atendre a una cosa, procurar que es faci així com cal. A totes guises hi dats cap, Jaume I, Cròn. 288. Que donàs recapte a les tres coses que he dites, Muntaner Cròn., c. 37. Senyor, tal recapte hi darets?, Pere IV, Cròn. 277. Per dar millor orde e procés, Eximenis Lux. 5. Trametre persones qui honradament donen recapte a la sepultura sua, Villena Vita Chr., c. 211. Per donar bon recapte a les messes, Obrador Arq. lit. 13. Donar permís, llicència, etc.: permetre legalment o per autoritat de fer una cosa. Sien dades licències de partir, Ordin. Palat. 15. Ma filla, yo us dono licència de fer tot lo que a vós serà plasent, Tirant, c. 476. Donar temps (dia, hora, etc.): senyalar temps per a fer una cosa. Feu-nos parlar pleyt un escuder... que li donassem dia, e si entro aquel dia no li haguessen acorregut, que el rendia el castel, Jaume I, Cròn. 29. Suplicà ab gran suspir li donàs temps de penedir, Vent. Pel. 38. La sardana era de punt d'espera i donava temps a que'l fiscorn i el cornetí sacsejessin l'instrument, Massó Croq. 61. Donar nom: anomenar, fer que algú o alguna cosa tingui un nom determinat. Noedes, l'ivernal vilatge que dóna nom als estanys tenebrosos, Massó Croq. 8. Donar pas (passatge, entrada, sortida, etc.): permetre o facilitar el pas, l'entrada, etc. Engenre fill e do iximent al sant espirit per tota sa infinitat, Llull Felix, pt. i, c. 5. Lo comte... tornà als moros e ligà's ab ells e donà'ls passatge per sa terra, Tomic Hist. 30. Les escletxes del paviment que donaven massa pas al baf del corral, Massó Croq. 40. a) Permetre; fer possible legalment. Esser dat: esser permès o possible legalment. Com no és dat a mi que'n deja parlar, Muntaner Cròn., c. 32. Dix-li que anassen a parlar fora de la sglésia, car en tals lochs no és donat parlar de coses criminals, Tirant, c. 56.
|| 5. Produir; retre el producte (fruit, diners, profit, etc.). Com al badoch | mudava joch, | no del noguer | dant-li loguer | perquè do'l fruit | jugava'n buyt, Spill 3025. Ve a valer molt més lo dret que lo que pot donar trayent la dita sosa, doc. a. 1628 (BSAL, iv, 7). Si això dels adressos dura, et donarà encara més produhit, Pons Auca 43. Donaren els abres son esplet millor, Colom Juven. 17. a) absol. Produir benefici o profit (especialment monetari o de fruits). Alsa, noy, sembla que dóna això dels llanuts, Pons Auca 22. Quedà confinat en la comparseria transitòria, que no donava, naturalment, ni per una pobre calderada de patates al dia, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 445).—b) absol. i a vegades refl.: Interessar, importar, preocupar. Com los veu entrar per lo retret cessà son plor e donà remey a la sua dolor la Emperadriu aconsolant-la, e pregà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247. No se'm dóna res, Lacavalleria Gazoph. Tant se me'n dóna sis com mitja dotzena, Vilanova Obres, xi, 228. Y mirau, poch se me'n dóna, | d'axò no'n pararé dol, Benejam FyF, a. 3, esc. 3. Tant se'ns en dóna del tema, A. Plana (pròleg a Carner Bonh.).
|| 6. Atribuir. Donar la raó (la culpa, etc.): atribuir a qualcú la raó, la culpa, etc. Donar autoritat, importància, etc.: atribuir l'autoritat, importància o altra qualitat. Gran desig he de saber-ho, y especialment d'aqueix prohom qui tan gran auctoritat se dóne, Metge Somni ii. Si'l pech ignorant a vós donàs culpa, Proc. olives 1405. Es vents no'n tenen sa culpa; | donau-la an es seu patró, Poncelles mallorquines, 59. «Lo que és seu, dar-lo-hi» (aforisme mallorquí). Ni per donar-me fums de sàbio, Roq. 11. Respon es majoret dant-se importància, Ignor. 13.
II. || 1. Posar una cosa a la disposició de qualcú perquè se'n serveixi. E si y ha algun parent seu, a aquell sien dades les coses de aquell, Consolat, c. 128. E'ls done a cascú un rosí dels nostres, Muntaner Cròn., c. 220. Con foren deuant lo rey, donaren-li la letra de batalla, Tirant, c. 14. E com la hagueren faxadeta, donaren-la en los braços de la sua mare, Villena, Vita Chr., c. 3. Lo Soldà féu manament que li donassen tot lo que ell volgués, Comalada Pierres Prov. 68. D'Espanya, que tant amo, vull-te donar la clau, Atlàntida i. ¿Per què l'elm i l'escut que a tants donàreu, | a mi, a mi sol, fill vostre, me'l negàreu?, Canigó i. Ai, mares que teniu filles! no les doneu als gabaigs!, Massó Croq. 124. Donar a menjar, a beure, a tastar, etc. Fam me vist soferir e no'm donist a menjar, Llull Arbre Sc. ii, 19. Aprés faça lo tast de les viandes e don-ne a tastar a aquell o aquells, Ordin. Palat. 13. Puys done'ls a beure ab grans vexells aur fus bullent, Metge Somni iii. Us deman l'agraciada filla que em donà beure, Alcover Poem. Bíbl. 36. Les medicinès complides jo les te daré quant serà temps e hora, Genebreda Cons. 67. Jo't daré de molts e bons pexs freschs e carn e bon vin, Eximplis, i, 4. Si quant li dareu sa medicina la beu bé, se curarà, Roq. 24. Voldria baixar am nosaltres avall am tal que li dessin bona menja, Massó Croq. 184. Donar el baptisme, la comunió o altre sagrament: administrar-lo. Tal sagrament no deu esser donat per ningun malvat peccador, Llull Blanq. 2. Beneyt fou aquell dia que tu'ns donist lo sanct babtisme, Tirant, c. 331. Donar a mort: (ant.) fer morir. Qui'l fiyl donest a mort per nós, Plant de Sant Esteve (ap. Villanueva Viage, vi, 260). Les persones dels enemichs e rebel·les... que sien dats a la spasa e a mort, doc. a. 1463 (Arx. Cor. Ar.). Donar per muller: posar una filla o altra sotsmesa a la disposició d'algú per a esser la seva esposa. E donaren-la per muller al rey de Aragó, Desclot Cròn., pròl. Ha ordonada de dar per muller al fill del príncep de Taranto, Muntaner Cròn., c. 290. a) (parlant d'animals femelles) Posar a disposició del mascle per a l'acte sexual. No donareu la vaca al toro sinó de tres anys, Agusti Secr. 151.—b) Donar lleis, ordenaments, etc.: formular-les i fer-les conèixer als interessats. Donar una carta, un document: expedir-lo. Dada en Çaragoça VIII idus octobris, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl,. 231). Ab carta ab vostre segell dada en Barchinona a XXII de juliol. doc. a. 1405 (Col. Bof. xli). Si Déus no hagués dada lig on hagués fet manament de fer bé e de esquivar mal, Llull Gentil 85. Dareu regla de sanctedat a les maridades, Villena Vita Chr., c. 10.
|| 2. Posar una cosa a l'abast o en contacte de qualcú. Ficaren lo genoll en terra per besar la mà a la Senyora, e aquella per res no'ls volgué donar la mà, Villena Vita Chr., c. 225. Dau-me la mà e prest seguiu, Carbonell Dança Mort. La mà donaràs al qui ve cansat, Verdaguer Flors 92. Jo els gronxaria als braços, jo els donaré els pits meus, Atlàntida vi. Donar escala: aplicar escala a un lloc. Totes les galeres anauen ajustades per a dar scala en terra, Tirant, c. 99. Donar una maneta: reprendre, renyar (Esteve Belvitges). Donar una mà, o una maneta, o un cop de mà, o una mà d'ajuda: intervenir en el treball d'altri per ajudar-li. Veniu a donar-mos una maneta, Penya Mos. iii, 44. No li hauria costat massa sebrer-ho y donar-hi una maneta, Ignor. 17.
|| 3. absol. Arribar fins a certa mida (alçada, amplada, etc.) d'una persona o cosa. Per les finestres e per los terrats posen draps al entorn tan alts que donen a les dones fins als pits, Tirant, c. 14. Una sèquia de aygua que dóna a una mula fins a les cingles, Tirant, c. 96.
|| 4. absol. Anar a caure, a parar (a un lloc, perill, etc.). Axí que no era negú gosàs passar lo pont, e si u feya no donàs en poder de enemichs, Tirant, c. 289. Lansauen-los de les menes del castell auall: e la hu de aquests caygué en la barbacana e donà en l'aygua del vall, Tirant, c. 300. Es perderen de les dites nou barques les vuyt, donant aquí en lo dit munt qui vuy és appellat Montiuhic, Tomic Hist. 16.
|| 5. absol. Estar situat vers un lloc determinat, al qual té sortida, entrada, vista, etc. Sa persiana que dóna an es jardí, Aguiló Poes. 43. La part oberta de ella dóna a la vall, Gomis Vall Host. 20. Un finestró que donava an es corral veynat, Roq. 35. Galeries que donen a l'Estany, Verdaguer Exc. 81.
|| 6. Posar una cosa en direcció, envers d'una altra. E aprés totes les altres donaren aximateix les proes, Pere IV, Cròn. 137. Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sino que donassen la proa en terra, Tirant, c. 90. Que no tinga rahó lo caualler de honor en donar les espatles con és vençut, Tirant, c. 273. No saber on dar-la: no saber on anar. On la dónes?: on te'n vas? Hont la donan? Ara ho sabrem. | L'un va a l'alzina... l'altre a la cova..., Pau Bertran i Bros, Jochs Fl. 1880, 98.
|| 7. Posar una cosa en mans d'algú perquè se n'encarregui. Per ço con a ell és dat càrrech del nostre patrimoni, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 218). Que'm perdó la gosadia e atreuiment que yo he pres en donar a vós tal càrrech, Tomic Hist. xiv. Molt content de la comissió que donada li era, Villena Vita Chr., c. 12. Ni permès a mestre algú donar-li faena, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli). Ya vorà com li donaran la faena a un atre, Guinot Capolls 82. Donar a criar, donar a dida: posar un infant en mans d'una dida perquè el criï. E fon donada a criar a una noble dona, Paris e Viana 2. Si yo lo dónuch a dida no l'en poré mantení, cançó pop. (ap. Milà Rom. 198). Donar una cosa a fer: encarregar qualcú de fer-la. Donar a la impremta (o a l'estampa): encarregar l'estampació d'una cosa. Donant a la estampa una bona remessada de versos, Collell Flor. viii. Donar blat, ordi, faves, etc.: tirar aquests cereals o llegums dins el solc fet pel qui llaura, per sembrar-los (Mall.).
|| 8. Dedicar, aplicar (a una persona o cosa, a una activitat, etc.). Uolguem la nostra pensa e les nostres obres donar e pensar e dreçar als manaments de nostre saluador, Jaume I, Cròn. 1. Cové que sien hòmens sants e justs e savis deputats e donats a oyr confessions, Llull Cont. 351, 23. Un bon hom ortolà se era donat a aquell monestir, e era's donat per amor de Déu a seruir aquells sants hòmens, Llull Felix, pt. i, c. 8. Si has comès sacrilegi ab monja o ab dona dada a Déu, Eximenis Conf. 11. A necessària servitut som donats, Metge Somni i. No val més... que'm do tot al servey de Déu... que no viure en los mundanals negocis?, Tirant, c. 3. Totes les dones... a cantar e a sonar per comandament de la reina se donaren, Decam. i, 64. Donar-se a l'estudi; Donar-se a la beguda; Dar-se a la mala vida. Se les varen donar a conversar, i garla que garla, Ruyra Parada 16. Donar-se al dimoni, o Dar-se a les àguiles, a perros, etc.: estar desesperat i fer manifestacions de desesperació. Se'n queixaba y's donaba a les àligas el veure qu' habia passat lo matí, C. Vidal, Jocs Fl. 1866, p. 101. Quant fa mal temps tothom sol estar donat a perros, Penya Mos. iii, 199. a) refl. Acostumar-se, avesar-se a una cosa; dedicar-s'hi amb perseverància.
|| 9. refl. Retre's, cessar de resistir. Me don a vos e'm ret dins vostra tenda, Jordi de Sant Jordi. Senyor, mal acort haueu pres; no us vullau donar fins que vejau lo per què, Tirant, c. 295. Li prenien tot lo regne que no y restauen sinó tres castells que's tenien que no's volien dar, Tirant, c. 315. Amonestà tots sos sotsmeses qu's donassen al imperi, Scachs 18. No donar-se per ningú en una cosa: no considerar-se inferior a ningú. Y jo, que en tractar de mallorquinisme no 'm don per N'Olivé, Roq. 45. No'm don per nigú envers d'aquestes coses, Alcover Rond. ii, 269. Com a matiners, no es donen, Carner Bonh. 111. Especialment: a) Deixar-se dominar un cavall o altre animal; esser mansuet per a deixar-se ferrar, conduir, etc.—b) Arrancar i seguir un vehicle amb tota facilitat i suavitat (Barc.).—c) Cedir una cosa en la seva resistència, deixar-se utilitzar. «El pany s'ha donat» (parlant d'una tancadura que no es podia obrir).—d) Adquirir més amplària o llargària una cosa que de moment estava menys flexible. «Les sabates em són un xic estretes, però ja es donaran». Que us ficavan lo bergancí de través, que se us va donar tant la boca?, Vilanova Obres, xi, 166.
|| 10. refl. Ocórrer, succeir un cas. Emperò dat cas que lo rey sie fora de Barcelona, Rúbr. Bruniquer, i, 63. Donant-se el cas d'haver tant de vehinat fora com en el poble, Martínez Folkl. 2.
III. || 1. Fer sentir (a algú, a alguna cosa) l'efecte d'una cosa, d'una acció (bona o dolenta, agradable o desagradable). Deuem clamar mercè... a nostre seinor que el nos traga de tenebres de mort e de no fe e'ns do alumenament de la sua uirtud, Hom. Org. 4. Li plau que los set planetes donen influència en lo món, Tirant, c. 1. Fets-li dar un betó de foch alà on serà entrat lo teranc, Flos medic. 56 vo. Lo ferí al coll y foren-li donats set punts, Rúbr. Bruniquer, v, 5. A cada punt que dóna sa àurea agulla, Canigó x. Dar batalla (o combat): combatre. Que tots dies dava gran batalla, Muntaner Cròn., c. 195. E donaren-li prestament un bon combat, Tirant, c. 5. Donar blasme, reprensió, renyada, etc. Sien dignes de menor reprensió, si erren, que aquells, e de no tan gran blasme com dessus los has dat, Metge Somni iv. Donar mort: matar. Manà que'l matassen donant-li aquella mort que elegiria, Genebreda Cons. 30. O bé la mort que jo he donada dóna'm, Canigó ix. Donar malalties: fer que qualcú les tingui, les sofreixi. Nostre Senyor Jesu Christ... si algunes uegades nos daua malauties fehya-ho en manera de castigament, Jaume I, Cròn. 1. Donar glòria (honor, lloança, etc.): fer que qualcú sigui glorificat (honrat, lloat, etc.). E donassen glòria e lahor de nostre senyer Déus, Llull Gentil 11. La laor que per tots nosaltres vos és donada, Villena Vita Chr., c. 198. Cascú dels sauis honrà l'altre e volch donar honor la un al altre en començar primer, Llull Gentil 15. No vulles moços gentils, que no dónes deshonor a ton marit, Isop Faules 9. Si l'honres tu, ella et darà | honra segura, Alcover Poem. Bíbl. 86. Donar gràcies: expressar la gratitud. Haueu a donar gràcies, Paris e Viana 9. Y ningú me va donar les gràcies, Vilanova Obres, xi, 9. Els ametllers han dat gràcies a Déu | agitant llur rosada vestidura, Maragall Enllà 6. Donar exemple: fer sentir l'exemple (bo o dolent). Per dar exempli a tots los altres hòmens del món, Jaume I, Cròn. 1. Ab l'eximpli que ell los ne va dar, Boades Feyts 70. Donar la benvinguda (l'enhorabona, els «molts anys», etc.): significar el desig a qualcú que sia ben arribat, que tingui felicitat, que pugui complir molts anys, etc. Enviant-me per dar-me la norabona, doc. a. 1738 (Segura Hist. Sta. Col. 293). Per exir a donar-vos la benvinguda, Vilanova Obres, xi, 246. Aixecau-vos, que el gall ja | vol donar-vos el bon dia, Colom Juven. 41. Donar informació (noticia, coneixement, idea, etc.): comunicar, fer que qualcú sàpiga la notícia, etc. O altres informacions que les parts les hauran donades, Consolat, c. 17. Major significança donarà de la perfecció de Déu qui la ha creada, Llull Gentil 36. Senyor ver Déus gloriós, prech-te que li dónes conexença de açò que és amor, Llull Felix, pt. i, c. 3. Ans volgué dar senyal de humilitat a les gents, Llull Blanq. 1, 5. Que ens haguessin donat la bona nova, Ruyra Parada 13. Aquesta festa donarà idea de la devoció que té Bellpuig, Serra Calend. folkl. 94. Donar consell (o donar de consell): Donaren-li per conseyl sos richs hòmens..., Jaume I, Cròn. 2. Per lo mal consell que li daven, Pere IV, Cròn. 66. Ni he dats aquells bons consells que haguera pogut haver dats, Eximenis Conf. 18. Consell haueu dat a qui no'l demana, Prov. olives 233. Donar compte (donar raó, o donar compte i raó): retre comptes, explicar la manera com s'ha despès o com s'ha fet una cosa. Digues quinya cosa és esser comte, sinó que do compte de quants estan en son comdat, Sermo septem art. No ten solament has a donar compte e rahó de les ànimes de tots, Eximplis, i, 6. Tinga obligació de donar-se rahó als cònsolos, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Donar-se compte d'una cosa: haver-ne esment, adonar-se'n. Llavors se dóna compte del seu pecat, Canigó viii. Sensa donar-se conte de semblant exaltació, Roq. 12. Donar sentència: declarar allò que s'ha de fer com a solució d'un plet o litigi. E si abduy los cònsols són concordats, donen sentència en lo fet, Consolat, c. 10. Per la sentència que'l Pare sant havia donada contra llur pare l'emperador, Muntaner Cròn., c. 32. Donar penitència: imposar-la. E oges ab gran reverència la correcció e penitència que't darà lo confessor, Eximenis Conf. 25. Donar absolució: absoldre. Han poder de donar-los absolutió, Metge Somni iv. Donar a conèixer: fer conèixer. El dit senyor rey... enamorà's de una gentil dona de Muntspesller, e per aquella bornava... e féu tant que a tothom ho donava a conèxer, Muntaner Cròn., c. 3. Estarie un mes sense dar-se a conèixer, Comalada Pierres Prov. 74. Volia que jo 'm donés a conèxer a sos pares, Vilanova Obres, xi, 13. Donar què pensar: fer que qualcú tingui motiu de pensar o preocupar-se. Donar què dir: fer que la gent tingui motiu o ocasió de parlar (generalment murmurar). Havia donat que dir a la gent, Verdaguer Exc. 36. Especialment: a) Fer sentir una passió (física o psiquica). La sentència nos daria passió ne ira, Llull Gentil 227. E dix Pilat: bé 'm da gran maravella que tots aquests ni tes gents te ajen liurat a mi e tu no te'n defens, Pere Pasqual Obres, i, 100. Per tal que no donassen pudor en la ost, Pere IV, Cròn. 52. Lo vostre aueniment nos ha dada alegria, Turmeda Cobles Diuis. 5. Los trons me dauen espant, Vent. Pel. 5. Si no us crema la roba dóna-us enuig ab lo fum, Tirant, c. 350. Madures oliues | no donen sabor tant com un pinyol, Proc. olives 126. Per donar-me una sorpresa, Penya Mos. iii, 32. Donava gust sentir-lo, Massó Croq. 87. Ja no em donaven tanta d'ànsia, Ruyra Parada 21. S'usa a vegades com a refl., amb el subjecte indicant la persona que sofreix la passió o sentiment. En Guerau donà's paor dels de la vila, Jaume I, Cròn. 44. Yo'm do tristícia totes les vegades que veja negun hom en via de Déu, Llull Felix, pt. viii, c. 53. Et donam-nos-ne maraveyla que vós..., doc. a. 1308 (Miret Templers 373). Si que la maravella era sens fi que ells se'n donaven, Muntaner Cròn., c. 55. No se'n donava vergonya d'esser tan miqueta?, Ruyra Parada 15.
|| 2. especialment, Fer sentir a algú cops (de la mà, d'altra part del cos o d'altre instrument); fer qualque cosa objecte de cops. a) tr. amb complement directe que indica el cop, o l'acció significadora de la manera de donar-lo. Si alcú no vol pagar, sien-li donatz per cascú dotze diners un assot, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). En una praderia se combatien dos bochs saluatges, e per los grans colps que's donauen exia'ls sanch del front, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Los uns li donauen de grans bascollades, Passi cobles 14. Nos ha donades | de molt sobergues garronades, Somni J. Joan 399. Que hom vos darà tapinades per la cara, Coll. dames 786. Y no fóra estrany que los hi donguessin una empenta, Vilanova Obres, xi, 9. Se donaven cops de colze i esquenades, Víct. Cat., Ombr. 53. Donar una pallissa, una carda, una tupada, etc.: ferir de cops nombrosos i violents.—b) intr., amb el nom de l'instrument colpidor introduït amb la preposició de o amb. E ab un trebeyl que feya ab uns moços donaren-li d'una teula en lo cap, Jaume I, Cròn. 17. E ell ab la espasa ab la mà donava-li de pla, Muntaner Cròn., c. 226. Metem la mà a la nostra spasa per dar-ne e ferir lo dit rey, Pere IV, Cròn. 105. Volents exir en terra volguem posar lo peu en la banda de un lahut e donam-hi de la cama, e feu-s'i plaga de la qual isqué sanch, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). Donaren dels sperons als cavalls, Carbonell Ex. Joan II, c. 45. Per moltes injúries que'l rey te faça, axí, dar-te de mà, o de bastó, o spasa o qualsevulla altra cosa, Tirant, c. 27. Acostà's lo virtuós Tirant al Emperador, e donà del genoll en terra, Tirant, c. 203. Sonà una trompeta e tots se auniren e donaren de peu en terra, Tirant, c. 207. Dix: yo us tornaré a ferir; e dant-los ab lo mateix bastó, cobrà la perduda natura, Alegre Transf. 24. E guardau no li donàseu gens dels esperons ni'l correguéseu fins que aurà complits quatre anys, Flos med. 20.—c) acompanyat de la partícula ne, sobreentenent-se llenya, cops, etc. «Mestre Pirris té un bou | i el fa jeure a sa serena, | i n'hi dóna per s'esquena | tant si vol com si no vol» (cançó pop. Mall.). «Vina, que si no véns, te'n daré!»«Ja te'n donaran, d'anar-te a posar en lo que no t'importa!»—d) intr., amb el subjecte indicant la persona o cosa que descarrega el cop. Era cayguda una corriola e li hauia dat al cap, Tirant, c. 284. En loch de ferir daria de pla, Proc. olives 2139. El notari... l'amenaçaren... de son conte anava el donar-li de calent, Rond. de R. Val. 84. Atrevit, ja li donaré jo!, Vilanova Obres, xi, 133.—e) Donar per o donar al damunt de qualcú: (ant.) atacar-lo, envestir-lo. E los almugàvers donaren per ells e tots muriren, Muntaner Cròn., c. 65. Havem enfortit lo exèrcit per dar al damunt als dits francesos, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxii, 185).Donar aprés d'algú: (ant.) empaitar-lo, perseguir-lo. Lo capdillo qui veu lo castell pres a los altres que fogien donà aprés d'ells e apresonà'n molts, Tirant, c. 300.—f) intr. Anar a caure, a parar a un lloc. Donar en los filats y llaços, Incidere in plagas, in casses, Pou Thes. puer. 45.—g) intr. Encertar; ferir allà on es volia; fig., Endevinar, encertar la veritat que es procurava trobar. «No hi dono»: no me'n recordo, no em ve a la memòria. «¿Se recorda d'aquell dia que em va trobar en el tren?—Dispensi, ara no hi dono». ¿Quin Bonnín? No hi dono pas, Oller Llapis ploma 56.—h) refl. Adonar-se, fer esment. Segurament ja havets vists missatgers del senyor rey d'Aragó mills rebuts que ells no foren en la cort del Papa; mas emperò ells s'i donaren poch. Si que vengren davant lo Papa, e dixeren-li, Muntaner Cròn., c. 104.
|| 3. Executar, fer una acció. a) Aplicant l'acció a una altra persona o cosa. Per què entre la xara no us done grans voltes, Proc. olives 1313. Donant-li unes quantes voltes, Robert Coch 17. Potser sí que ens prometeran lo que vulguin y nosaltres nos donarem un tom a la llengua, Vilanova Obres, xi, 155. Un cavall negre donant voltes an el trui, Rosselló Many. 25. Y an el balcó dóna ullades, Penya Poes. 248. Del puny a la creuera fent-li donar un bes, Canigó i. Un bes te demanava, | tu n'hi donares mil, Orlandis Poes. 11. Vos donàveu una estreta de mans, Penya Mos. iii, 126. Donar veus a qualcú: cridar-lo o parlar-li a crits. Donaren les veus a sanct Joan Baptista, Villena Vita Chr. Donar caça a un animal, a una persona: caçar-lo, perseguir-lo fins a assolir-lo. Embarcació que das cassa a algun vestiment, doc. a. 1727 (Hist. Sóller, i, 294). Cuiteu, no fos que, si triguéssiu masa, | els arquers de Saül us donin caça, Alcover Poem. Bíbl. 53.—b) absol., sense expressar que l'acció s'apliqui a ningú o a cap objecte. Donar crits: cridar. Los mortals crits que dauen, Tirant, c. 5. Donar un bull: bullir. Emperò que agen dat un bull primer, Robert Coch 31. Donar voltes o giravolts: giravoltar, anar voltant. Un caminoy de cabres que donava una mala fi de voltes, Alcover Rond. ii, 277. I donàvem voltes per posar-nos un darrera l'altre, Ruyra Parada 27. Donar passes: fer passes, caminar. Donar un salt: saltar. Ab catxassa hem de donar cada passa, Penya Poes. 21. Els mals passos que donava, Maragall Enllà 37. Donar una ensopegada: ensopegar. (En aquest sentit, el verb donar sembla un castellanisme; és preferible substituir-lo pel verb fer).
IV. || 1. Concedir, suposar com a real o vertader. «Donat que això fos ver, encara ne em decidiria».
|| 2. Concedir, atribuir a qualcú una cosa; considerar que la té. Donar la raó a qualcú: considerar o reconèixer que obra amb raó.
|| 3. Considerar una cosa o persona com a posseint tal o tal qualitat. Donar per bo. Donar una cosa per ben feta. Que us darà per par e per contrasemble, Pere IV, Cròn. 115. Donant-lo per millor caualler de tots, Tirant, c. 51. Vos don per cosa certa que no n'hi ha haguda, Alcover Cont. 34. No va trigar gaire a donar-se l'assumpte per llest, Massó Croq. 48. Donar-se per satisfet: declarar-se satisfet. Donar-se per vençut: declarar-se vençut. Donar-se per ofès: creure's injuriat o ofès. Sens que ningú es puga donar per sentit ni formar querela, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Fins que tot s'haja probat no penso dar-me per vensuda, Pons Auca 232. Donar-se per entès: declarar-se sabedor d'una cosa. Donar-se amb cor (o amb ànim, amb coratge) de fer una cosa: sentir-se capaç, amb forces per a fer-la. «Tan desmanyotat com som, | me daria amb cor de fer | una torre de paper | de ses més altes del món» (cançó pop. Mall.). Jo no'm don en cor de soportar es seu pes, Roq. 48.
    Loc.
—a) Dar de mà a una cosa: deixar-la, desocupar-se'n. Dar de mà o dexar les coses del món: contemnere, despicere..., negligere res omnes mundi, Torra Dicc.—b) Donar obra: (ant.) aplicar-se a una cosa, procurar-la, fer que s'executi. Que vós, senyor, donets obra ab acabament que los dits hòmens se puxen ajustar, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar.).—c) Dat i rebatut (o dat i debatut): comptat tot. Dat y debatut, ni'l jornal d'un presidari, Pons Auca 176.—d) Donar-ne a qualcú amb una cullereta: superar-lo amb molt d'avantatge, esser-li molt superior.—e) Déu n'hi do: expressió d'abundància, que té diferents usos i significats (V. Déu).—f) Anar a la Déu dóna: anar de qualsevol manera, sense que s'hi miri prim (Men.).—g) Dóna-me'n dóna-me'n: cosa que es gasta amb molta facilitat, per exemple la llenya menuda, que no dura gens (Empordà). «Això és dóna-me'n dóna-me'n» (Llofriu).—h) Donar-ho tot, es sac i ses peres: donar més del que caldria (Men.). Si un és molt insaciable, que demana massa, li diuen: «Si, tot t'ho donaré, es sac i ses peres!» (Ciutadella).
    Refr.
—a) «Lo que es dóna, no es torna» (Cat., Val.).—b) «La mà de donar, li la van tallar» (Cast.): es diu d'una persona avara o poc donadora.—c) «Els xiquets, la mà de donar la tenen curra»: vol dir que els infants solen esser egoistes i poc donadors (Val.).—d) «Es qui donava, ja és mort» (Mall., Men.); «Donat ja morí, el que es quedà és molt mesquí» (Val.): es diu quan algú parla de donar graciosament una cosa que es sol fer pagar.—e) «Qui no dóna lo que dol, no alcança lo que vol»: significa que per a obtenir beneficis generalment cal sacrificar qualque cosa. (Cat., Val., Bal.).—f) «A sants i a minyons, no els prometis que no els dons»: vol dir que cal complir als infants les promeses que els han fetes, perquè són molt amatents a reclamar-ne el compliment.—g) «Més val un que dos te daré»: vol dir que una cosa segura és més interessant que moltes coses insegures. Més vull ara un toma que dos te'n daré, «Canción muy gentil» 76 (Cançon. Satír. Val.).—h) «Un vol un do»: significa que els donatius solen reclamar correspondència d'altres donatius.—i) «Més val donar que rebre» (Mall.); «Val més donar que tomar» (Cat.).—j) «Cosa dels altres fa bon donar»: es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus.—k) «Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir» (Cat.); «Si dónes antes de morir, no te faltarà sofrir» (Men.): vol dir que les donacions en vida solen dur mal resultat al donador.—l) «Qui no té res per donar, pocs amics tindrà» (Tortosa).—m) «Qui dóna, rebre espera»: significa que el donador espera correspondència als seus donatius (Tortosa).—n) «Donar, ni els bons dies; prendre, hasta l'extremunció»: recomana que es doni poc i que es procuri obtenir molt (Tortosa).—o) «Dóna'm, i dis-me moro, si vols»: vol dir que hi ha gent que consent qualsevol humiliació mentres vagi acompanyada de qualque guany (Tortosa).—p) «Donar al qui té prou, fer almoina al diable» (Torra Dicc.); «Donar a qui té més, és donar al dimoni» (Empordà).—q) «Qui té un mal i s'hi dóna, en té dos» (Mall., Men.); «Qui mal té i mal se dóna, té dos mals» (Segarra, Urgell): vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa.—r) «De bou donat, una cuixa és de bon grat»: vol dir que no ens ha de saber greu obsequiar amb qualque cosa valuosa a qui ens ha donat més que la cosa no val.—s) «Lo donat sempre és car»: significa que les coses que es regalen solen esser dolentes (Men.).—t) «Bon jan qui dóna»: vol dir que el qui fa obsequis i donatius és molt considerat i estimat (Men.).—u) «Tant donaràs a En Pere, que li hauràs d'anar darrera»; o bé: «Tant tant donarem a Sant Pere, que tot l'any li haurem d'anar al darrera»: indica que l'esser massa generós sol portar molèsties, perquè els altres no es cansen de demanar.—v) «Felet, no et dons!»: es diu a un qui vol sostenir tenaçment la seva opinió o defensar acoradament els seus interessos (Mall.).—w) «Lo que has de mester per tu, no ho donis a ningú» (Men.).—x) «Qui et dóna qualque cosa, amb sos seus et posa»: vol dir que el qui et fa un favor no és tan contrari teu com semblava (Mall.).—y) «Qui pren, a dar s'obliga» (Empordà).—z) «Qui dóna, el cor s'abandona; i el qui pren, el cor se ven» (Empordà); «Qui dóna i pren, se'n va a l'infern; qui pren i dóna, se'n va a la trona» (Olot); «Qui dóna i pren, es cos ven» (Mall.); «Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny» (Men.). Es diu principalment a la gent menuda, que sol esser afectada de donar les coses i després tornar-les a prendre.—a') «Tant hi ha per donar com per tomar» (Segarra, Urgell).—b') «Mai perd el qui dóna, si el qui pren té vergonya»: vol dir que els obsequiats han de correspondre amb altres obsequis (Morella).—c') «Qui dóna de lo que té, menja de lo que no té»: també significa que el qui obsequia un altre, sol esser obsequiat d'aquest (Mall.).—d') «Qui dóna lo que té, no està obligat a més» (Cat.); «Qui dóna lo que pot, al cel es fa bon lloc» (Mall.).—e') «Qui dóna prest, dóna dues vegades» (Mall.).—f') «No dóna qui ha, mas qui ho ha acostumat» (Tirant, c. 131).—g') «Donar als mals perquè diguen bé; donar als bons perquè no diguen mal» (Tirant, c. 147).—h') «Dóna't per ben donat, si a Déu te dónes» (Saura Dicc.).—i') «Déu té per donar més que no ha dat» (Cat.); «Déu té més que donar que no ha donat» (Men.): significa que la providència de Déu és infinita.—j') «Lo que donen, no ho tenen»: es diu quan algú parla de donar una cosa que no sembla oportú deixar anar (Mall., Men.).—k') «A donar, sempre s'hi és a temps».—l') «Es donar és un fotut vendre» (Mall., Men.).—m') «El donar fa tornar pobre» (Segarra, Urgell).—n') «Qui dóna el que no és seu, és lladre tonto» (Tortosa).—o') «A donar, fa de bon prendre».—p') «A la cosa donada, no li miris tara» (Cat.); «A cavall donat, no li miris el pèl» (Tortosa, Val., Bal.).
    Fon.:
(pir-or., or., occ., Maestr., bal.); dáɾ (val.); duná (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); doná (occ., Maestr., mall.); donáɾ (val.).
    Conjug.:
va indicada en els paradigmes adjunts (pp. 563-565), on es veu la concurrència dels dos radicals, el de dar i el de donar.
taula 

    Etim.:
dar ve del llatí dare, mat. sign., i donar del llatí donare, ‘dar graciosament, en do’. La circumstància que la primera persona singular de dare és do, forma que en català era també la resultant normal del llatí dono primera persona singular del present de donare, afavorí segurament l'entrecreuament i convivència de les formes verbals procedents d'ambdós radicals. En altres llengües romàniques ha predominat un sol verb originari (en castellà dar, en italià dare; en francès donner); en canvi, en català conviuen les formes procedents de tots dos verbs llatins.