Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dos
veure  2. dos
veure  1. dòs
veure  2. dòs
veure  3. dòs
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. DOS (FEMENÍ DUES I MODERNAMENT I DIALECTAL DOS): cast. dos.
|| 1. adj. num. Un més un. Quan se dec morir devezí tot son auer e partí'l estir dos besans que li oblidaren, Hom. Org. 5. Nombre ia no fóra sens dos, | ni dos nombre, si res no fos, Llull Gatz. 608. Que fos un Déu departir en dues o en tres coses de les quals fos compost, Llull Gentil 68. Demanaren a Aristòtil què és amich, dix: un cor en dos cossos, Jahuda Dits, c. 28. Spasa qui talla de dues parts, Serra Gèn. 12. Dos a dos, o dos per a dos: jugant dos companys contra altres dos. De dos en dos: formant grups de dos. Dia de vent han d'anar | aferrats de dos en dos, Riber Sol ixent 3. A dos i terç: contracte en virtut del qual es duu la terra a mitges amb condició que si la terra és molt bona, el propietari té dos terços dels fruits, i un terç l'amitger; i si la terra és prima, té dos terços l'amitger i un terç el propietari (Mall.). Anar a dos tres: fer contracte un amo i un guardià de bestiar, estipulant que de cada tres animals que neixin n'hi haurà dos per a l'amo i un per al guardià (Mall.).
|| 2. adj. num. ordin. El segon; el que ve després del primer. Capítol dos: capítol segon. «L'any dos esclatà la guerra».
|| 3. m. Xifra o figura que representa el nombre dos. «Posa un dos al costat del zero, i dirà vint».
|| 4. m. Carta, dau o altre instrument de joc que duu marcat el nombre dos o té el valor que indica aquesta xifra. «No tiris el dos de copes; tira el sis».
|| 5. m. Carrac trefí que al bany ha donat senyal de podrit lleugerament d'un cap, però que té l'altre cap bo (Palamós).
    Loc.
—a) Fer dos, els ulls: donar-nos una impressió visual falsa (Mall.). «Dius que m'has vist pel carrer? Els ulls t'han fet dos, perquè no he sortit de ca nostra».—b) Tocar el dos: anar-se'n (or., occ., val., bal.). Lo que heu de fer és tocar el dos abans que us vegin les de casa, Oller Esc. pobr. 107. Tocarem el dos cap a sa caseta, Maura Aygof. 121. «Toca el dos, que el tres ja és fora!»: es diu per expulsar qualcú o recomanar-li que se'n vagi (Empordà).—c) Com dos i dos fan (o són) quatre: d'una manera segura, indubtable, convincent, contundent. Y dir-li lo que fassi al cas com dos y dos són quatre, Ignor. 1.—d) Dir a qualcú dos i dos quants fan: parlar-li clar, dir-li les veritats encara que li sàpiga greu (val., mall.).—e) Sabràs dos i dos quants fan: es diu en to d'amenaça a qualcú, com volent-li dir: Sabràs jo qui som, te sabrà greu, te'n penediràs, en tocaràs les conseqüències (Mall.).—f) A dos per tres, o cada dos per tres: sovint, amb freqüència. Jugar-se la vida cada dos per tres a fi de portar la llibertat a Espanya, Oller Papall. 28.—g) En un dos per tres: en un moment, en molt poca estona (Empordà).—h) Mancar-hi (o faltar-hi) un dos per tres: mancar-hi molt poc. Per tenir un denou hey ha mancat un dos per tres, Roq. 9.—i) Dir dos per tres una cosa: dir-la clarament, de manera contundent (Val.). Li diré dos per tres y al peu de la lletra, sense deixar-me res en lo tinter, lo que fa al cas, Rond. de R. Val. 34.—j) Fer el dos de basto: morir-se (Santanyí).—l) Fer un dos tres: robar (Valls).
    Refr.
—a) «Dos contra un, no hi vull res»: vol dir que convé retirar-se de la pugna quan l'adversari té més força.—b) «Quan un no vol, dos no es barallen»: vol dir que si el provocador no troba reacció en el provocat, no es sol trencar la pau.—c) «Saben més dos que un».—d) «Dos galls dins un galliner, no canten bé».—e) «No sortir d'es dos i dos»: no sortir del mateix assumpte, o de la mateixa mania o manera de veure les coses (Mall.).
    Fon.:
—a) Forma masculina: dós (pir-or., or., Ll., Pla d'Urgell, Conca de Barberà, Priorat, Gandesa, Ribera d'Ebre, val., bal.); dɔ́s (Andorra, Ordino, La Seu d'U., Esterri, Sort, Pont de S., Bonansa, Senterada, Pobla de S., Tremp, Fraga, Organyà).—b) Forma femenina: dúəs (Ross., Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Ribes, Camp de Tarr., Bal.); dúes (Andorra, Pallars, Pla d'Urgell); dúɣəs (Berguedà, Pla de Bages, Plana de Vic, Lluçanès, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Segarra); dós (Pobla de S., Ll., Tortosa, val., eiv.). Encara que la forma femenina normal i literària és dues, és bastant usada en català continental la forma dos, i se'n troben exemples ja en escrits literaris dels segles XV i XIV: Plató fenyé triplicitat en l'ànima, lo principat de la qual, ço és, rahó, posà en lo cap, e les dos parts, çó és ira, en los pits, e cupiditat dejús les entramenes, Metge Somni i; Tal voler naix en part per ignorança, | e compost és de nostres dos natures, Auzias March, lxxxvii. Cantant cançons... tots jorns dos hores prou guanyaràs, Spill 890.
    Pl.:
quan dos és usat com a substantiu (|| || 3, 4, 5), admet la forma de plural dosos.
    Intens.:
en el llenguatge familiar s'usa la forma diminutiva dosets, però gairebé només en la locució tots dosets (dim. de tots dos); així, parlant de dos infants, direm: «Se'n van tots dosets a escola». (V. doset).
    Etim.:
del llatí dŭos, f. dŭas, mat. sign.

2. DOS m.:
V. dors, art. 1.

1. DÒS m.
Senyalament de dia en què s'ha de batre en una era (Montblanquet). «Busco dòs per a batre a l'era del Ton».

2. DÒS conj.,
contracció vulgar de doncs (Ribes, Empordà, Pobla de S., Plana de Vic, Lluçanès, Penedès). T'espanto? I dòs què diries d'aquell ereu delles Planes?, Massó Croq. 70. Y dòs? Veu que l'amo ho vol, Oller Fig. pais. 27. Dòs, com ho has fet per picar?, Scriptorium, desembre 1924.

3. DÒS m.:
V. dors, art. 1.