Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encontrar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ENCONTRAR v.: cast. encontrar.
|| 1. tr. Topar una cosa que es mou amb una altra que li impedeix seguir el moviment. En la nau de fort penitència | servau lo timó ab tanta prudència | que may dels set vicis encontra'ls esculls, Passi cobles, 4. Ab vostres pedrades | dreçades a ell, a vós encontrau, Proc. oliv. 216. Lo embant major que se troba en la iglésia... si caya... seria posible encontràs moltas criatures, doc. a. 1717 (Hist. Sóller, ii, 241).
|| 2. tr. Veure o topar una persona o cosa que camina amb una altra que li apareix al seu pas. Encontram en G. de Mediona... que exia's de la batayla, Jaume I Cròn. 64. Con Fèlix... fo en un gran boscatge... encontrà una azalta pastoresa qui guardava bestiar, Llull Felix, pt. i, c. 1. Encontram un laüt que venia a Nós, Pere IV Cròn. 345.
|| 3. refl. Concórrer en un mateix lloc dues o més persones o coses. Les dues fembres qui venien del moniment... encontraren-se ab Jhesucrist, Serra Gèn. 231. Jo'm son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, Llull Gentil 299. Aquella nau o leny... se encontrarà ab lenys armats, Consolat, c. 243. El poble de Tírbia... son nom ve de Tervia, per encontrar-s'hi els camins de Ferrera i el de Llaborsí i el de Cardós, Verdaguer Exc. 26.—a) anal. Aparèixer situat en un lloc determinat. «Les Illes Balears s'encontren en el Mediterrani occidental». Aquells que'l gros lach desús té | ... | e se encontran parlant mal contra se | per què no són dins la roja ciutat | dels crims punits...? Febrer Infern, xi, 72. En Catalunya mon espòs s'encuantra, Aguiló Poes. 200.—b) fig. Conformar-se, convenir dues coses en una mateixa forma. L'esposar | ab reposar | may s'encontraren | des que'ns arraren | sens beneir, Spill 4315. «Tota la Setmana Santa | són dies de passió. | Com jo cant una cançó, | si no s'avé, ja s'encuantra» (cançó pop. Mall.).
|| 4. tr. Veure una persona o cosa en un determinat estat o situació. Si m'encontravan caygut, reyen fent la seua via, Orlandis Poes. 20. Un dia jo l'encontrí sola, al davant de la porta, (cançó pop. cat. ap. Milà Rom. 154). N'encontra a sa mare plena de dolor, Pelay Briz Cans. v, 232.
|| 5. refl. Estar una persona o cosa en un determinat estat o una situació. Encontrant-me jo sens medi algú, obtinguí la llicència, López Rel. 46. Fent-se càrrech de s'estat en què la pobre s'encontrava, Ignor. 46. Segons que les coses se encontren o se presenten, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. tr. Considerar de determinada forma una persona o cosa o assumpte. «No encontro bé que les dones fumin». La costum de sentar-se la encontre molt original, Martínez Folkl. val., i, 53.
|| 7. tr. Arribar a descobrir allò que es cercava. lxc en el cresol a vore si encontrave lo que havie perdut, Guinot Capolls 89. Allò que foll desitja, pertot encontra y veu, Llorente Versos, i, 35. Cavallers particulars... feyan ronda... encontraren un bandetjat en la vila de Sóller, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 559). El mestre d'obres... pegà una dotcena d'ullades, y encontrat lo mitj de la plaça, allí plantaren l'arbre. Guinot Capolls 29.
|| 8. refl. Topar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada. Les galees que anassen entorn del estol, que si neguna galea vingués al estol, que s'encontràs ab les nostres galees, Jaume I, Cròn. 56. Los egipcians qui... cuydauen fugir per là on eren entrats e encontraren-se ab les aygues, Serra Gèn. 69.—a) fig. Per entre les flors... s'encontraven sempre les nostres mirades, Ramis Clar. 35.—b) anal. Discordar les idees, dictàmens, etc. Hey ha opinions encontrades, Roq. 51.
|| 9. tr. o refl. Escometre, anar hostilment a topar amb algú. Tirant llançà la sua lança e demanà que li'n donassen una més grossa, e ab aquella encontrà'l tan fort que... passà'l de l'altra part, Tirant, c. 65. Fenollar... | ab colps tan soptats venint a combatre | me ha encontrat, Proc. olives 830. Son oncle lo encontrà tant fortament en los pits, que trencà la sua llança, Comalada PP 38. Lo Rey d'Africa conech a Tirant en les armes, e dreçà lo cavall devers ell, e encontraren-se pits per pits de cavall, Tirant, c. 325. Encontraren-se de tal manera que cada hu trencà molt gentilment la llança, Pierres Prov. 37. Essent lo principi de la nit, les parcialitats se són encontrades, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 126).—a) fig. Enfrontar-se amb una força superior. Què serà de mi, Sènyer, con al dia del judici lo meu esser s'encontrarà ab la sentència de son senyor Déu!, Llull Cont. 44, 30.—b) anal. Enemistar-se algú amb un altre. Encontrar-se ab algú, posar-se en discòrdia ab algú, Lacavalleria Gazoph.
|| 10. ant., tr. o refl. Atacar, posar obstacles. No entraren dauant lo seinnor apostoli... ab lo bispe de valèntia que us ne encontra així com pot en tot segle els preicadors totz els templers els que... deien que gleia d'urgel ere gran mal per faliment de pastor, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Hi crech que m'aureu també perdonar | si gens ma resposta en res vos encontra, Proc. Olives 1551. Que la exacció de dita cantitat no se encontre ab los furs... y bons costums de dit Regne. doc. a. 1626 (Archivo, iii, 240).
|| 11. Agafar una malaltia, contagiar-se (Torroella de Montgrí, ap. Aguiló Dicc.).
    Sinòn.
en totes les accepcions: trobar, topar.
    Refr.

—«No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos» (Mall.) Adverteix que les persones tornen a relacionar-se i no sempre de la mateixa manera.
    Fon.:
əŋkuntɾá (or.); aŋkontɾá (occ.); eŋkontɾáɾ (val.); əŋkontɾá (mall.).
    Etim.:
derivat del llatí contra ‘contra, envers’; segurament ja hi havia un verb llatí vulgar o romànic primitiu *incontrare.