Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enemic
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENEMIC, -IGA
|| 1. m. i f. Qui vol mal a algú i procura fer-li'n; cast. enemigo. Siretz bisbe mal grat de totz uostres enemics, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Anc no traís ni enganàs null vostre amic ni enemic... pus que en vós se confiàs, Llull Cont. 23, 22. Si ets àuol. ets lo major enamich de cauayleria, Llull Cavall. 8. Enemic capital no deu ne pot fer testimoni contra son enemich, Cost. Tort. IV, xi, 14. Los béns de ma enemiga vull que tenga mon enemich, Curial, i, 39. Vaig arrapar-me a la portella amb la mateixa energia que si m'abraonés a un enemic, Ruyra Parada 22. Especialment: a) m. Conjunt dels combatents adversaris. Forsar al enemich de retirar-se a son camp, Lacavalleria Gazoph. M'ha vist l'espatlla l'enemic?, Canigó i.b) m. El dimoni. Bé pot dir la té'l dimoni y enemich, Coll. Dames 373.
|| 2. adj. Contrari, advers; cast. enemigo, contrario. Anc no viu bèstia tan enemiga de si metexa con lo meu cors, Llull Cont. 119, 8. No per complaure a la enemigua Aurora promès lo virtuós marit... assajar esperiència, Corella Obres 236. Vents de Març enemichs, Costa Trad. 29. Especialment: a) Pertanyent als combatents adversaris. Vingué una divisió enemiga francesa, doc. a. 1812 (Segura HSC 110). Los gegantins turons d'Andalusia | veren lluitar dos enemics vaixells, Atlàntida, introd. I entremig de les tendes enemigues | travessen tot el camp, Alcover Poem. Bíbl. 62.
|| 3. adj. Que pren disgust o no s'agrada d'una cosa; cast. contrario. Les gents en lo dia de les bodes són enemigues de humilitat, Llull Blanq. 1. La part sensual, que és enemiga de tota rahó, Proc. olives 1701. Los catalans, enemichs | d'arreus y de pompes vanes, Picó Engl. 59.
|| 4. m. Repel o reveixí de pell que s'alça en els dits de la mà, prop de les ungles (or., occ., val.); cast. repelón, padastro. Enemich de ungla, o repel: Reduvia, ridivia, Torra Dicc.
    Refr.
—a) «Com més pocs enemics, millor».—b) «Amic, d'u, i enemic de ningú»: vol dir que convé tenir pocs amics i cap enemic (Val.).—c) «El pobre té menys enemics que el ric».—d) «No hi ha pitjor enemic que tenir un mal amic» (Mall.).—e) «Amic reconciliat, enemic doblat»; «D'enemic reconciliat i de vent que passa per un forat, no te'n fiis».—f) «Qui té enemics, no dorm».—g) «Qui a son enemic plany, a les seves mans mor» (Cat., Mall.); «Qui de s'enemic se condol, a ses seves mans mor» (Men.): vol dir que si no s'aprofita la superioritat damunt l'enemic quan se'l té subjecte, li donen força per a refer-se i vèncer-nos més tard.—h) «Qui és ton enemic? El del teu ofici».—i) «Si vols tenir enemics, deixa diners als amics».—j) «A l'enemic que escapa, pont de plata».—l) «Qui és enemic de la núvia, ¿com dirà bé de la boda?»
    Var. form.:
inimic, -iga (Cosa freda inimiga és als nirvis, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 4; Gran ladre y gran traydor e inimich dels bons, doc. a. 1554 ap. Boll. Lul. viii, 74; Com a cruel inimich que li n'era, Boades Feyts 12).
    Fon.:
ənəmík (or., bal.); anemík, enemík (occ., val.); inimík (or., men.).
    Etim.:
del llatí inimīcu, mat. sign. || 1, 2.