Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escopeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESCOPETA f.
|| 1. Arma de foc, portàtil, llarga, per a manejar-se amb les dues mans, i que consisteix en un o dos canons de ferro muntats damunt una caixa o culata de fusta en la qual van les claus o aparell mecànic per a disparar, especialment usada per a caçar; cast. escopeta. «Mata'm si m'has de matar, | no em matis amb escopeta; | mata'm amb sa ganiveta: | faràs una mort secreta | i ningú se'n temerà» (cançó pop. Mall.). Juanot Candis parayre, agermanat, anava en mostras y aplechs ab una scopeta al coll, doc. a. 1524 (BSAL, viii, 74). Portava sarró a l'espatlla i escopeta a l'esquena, Massó Croq. 68. Escopeta de pedra foguera: la que es disparava per la guspira produïda per una pedra foguera en esser percutida pel martell i comunicar el foc a la pólvora continguda dins el canó. Escopeta de pistó (mall. de pitó): la que conté la pólvora dins un pistó en forma de didal. Escopeta de foc central: la que té el pistó de la pólvora dins el cartutx que conté el projectil. a) per ext., Home armat d'escopeta. «Anàvem de cacera sis escopetes i quatre gossos» (val.).
|| 2. vulgarment, Nom d'algunes armes de tret, usades pels infants en els seus jocs. Especialment: a) Arc amb què els noiets tiren fletxes en les fires de poble (Sort, Tremp).—b) Escopeta de canya: canó dins el qual posen un projectil que es fa sortir bufant fort per un extrem d'aquell (Empordà); cast. cerbatana.
|| 3. a) L'espai on fan el foc que escalfa el forn de pa (Cerdanya, Empordà).—b) Boca que hi ha al costat de la boca principal del forn, per poder fer foc a les dues bandes (Penedès).
|| 4. Mecanisme que hi ha en alguns jocs de calaixos del teler, per deixar-los escapar quan hi queda encallada la llançadora (Pons Ind. text.).
|| 5. Escarpra (en l'argot dels malfactors barcelonins). Cf. Vallmitjana Crimin. 59 i Wagner Argot 56.
|| 6. pl. Planta de la família de les fitolacàcies, espècie Phytolacca decandra (Gir.); cast. hierba carmín. (V. arbre de tinta).
|| 7. Escopeta de cul calent: persona lleugera, poc raonadora, mancada de serietat (val.); cast. botafuego. El pare et dia tribulina y escopeta de cul calent, perquè vas sempre en curruixes y res no fas a dretes, Rond. de R. Val. 37.
    Loc.
—a) Dur s'escopeta curta: tenir pocs recursos (Mall.).—b) Tenir qualcú o qualque cosa a tret d'escopeta: tenir-ho a punt, poder-ne disposar o poder-ho dominar fàcilment.—c) Aquí et vull veure, escopeta: es diu per indicar que una situació és difícil i que és el moment de veure com es treuen les forces o recursos per a resoldre-la.
    Refr.

—«Una escopeta buida fa por a dos»: vol dir que una cosa materialment ineficaç, pot esser eficaç pel fet de tenir fama de perillosa o de semblar-ho (Men.).
    Fon.:
əskupέtə (pir-or., or., Maó); askopétɛ (Ll., Sort, Tremp, Fraga, Falset, Gandesa, Alcoi); askopéta (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); əskopə́tə (mall.); əskupə́tə (Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: escopetassa, escopetarra, escopetota, escopetot.—b) Dim.: escopeteta, escopetetxa, escopetel·la, escopeteua, escopetona, escopetó, escopetoia, escopetarrina.
    Etim.:
del fr. escopette, mat. sign. (<italià schioppeto). Cf. Meyer-Lübke REW 8270.