Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. escurar
veure  2. escurar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ESCURAR v. tr.
|| 1. Netejar d'adherències un recipient, un estatge, un conducte, etc.; cast. limpiar, mondar. Si per auentura aquela cèquia o aquel ayguaduyt convendrá a escurar o a escombrar, Cost. Tort. III, xi, 14. Gitaren-hi tant aygua que tota la ayguera scuraren, Desclot Cròn., c. 134. Manam que... façats gitar les dites aygues e fer adobar e escurar lo camí, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 601)Per estar la dita font molt bruta y sútzia de fanch, llot y herba, que té precisa necessitat de escurar, doc. a. 1635 (BSAL, viii, 395). Escurar la cort, el corral, l'estable, la pallissa: netejar el sòl d'aquests estatges. Escurar la xemeneia: treure'n el sutge passant-hi un drap, un ram o altre material. Escurar el pou, la cisterna, la sèquia, el safareig, etc.: treure'n el llim i altres sutzures que n'embruten l'aigua. Escurar les dents: llevar-ne les particules d'aliment que hi estan adherides. Escurar-se les orelles: treure'n el cerumen. Escurar els draps: llevar-ne amb sabó i argila l'engrut i oli que hi està adherit, abans d'abatanar-los. Axí és la medicina al cors com lo sabó al drap, qui l'escura, mas afina'l, Jahuda Dits, c. 8. Especialment: a) absol. Netejar amb fregall els plats, escudelles i altres recipients utilitzats per a cuinar i menjar (or., occ., val., bal.); cast. fregar. Y tots arreu als troços, y el darrer que escure els plats, Rond. de R. Val. 48. «Quan escur i sent passar | per ca-meva lo meu bé, | excuses d'aigo tirar, | trec es cap en es carrer» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Netejar menjant o bevent; buidar o consumir completament; cast. mondar, apurar, escurrir. Es dava manya a escurar ossets y a cracar els crostons de pa, Oller Bogeria 91. Un dematí que la garrafa de vinagre de la cuyna s'havia escurat, la Rosa va agafar-la y baxà cap al celler per a tornar-la a omplir, Girbal Pere Llarch, 121. Escurar la botella: beure'n tot el contingut. Escurar la butxaca: treure tots els diners de qualcú. Escurar el calaix: treure'n tots els diners que conté. La pobra mare va escurar les engrunes del sac fins a la misèria, Massó Croq. 82. Omple senalles, buyda calaxos, escura butxaques y cerca menuts per tot arreu, Vilanova Obres, iv, 180. Escurar el ventre a qualcú: indagar-ne els pensaments més íntims; fer-li manifestar un secret (Maestr.).
|| 3. absol. Perdre la flor i treure fruita una planta; es diu principalment de llegums i oliveres (Mall.). «Ses oliveres ja escuren»: ja tiren la flor i treuen l'oliveta.
    Fon.:
əskuɾá (pir-or., or., bal.); askuɾá (occ.); eskuɾáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí *ex-cūrare, ‘netejar’, compost de cūrare ‘tenir cura, esment’.