Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esperança
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESPERANÇA f.: cast. esperanza.
|| 1. Acte d'esperar, de confiar que ha de venir o succeir allò que es desitja o que es considera bo. Qui vol adorar e contemplar-vos confiant-se en la vostra dousa esperansa, Llull Cont. 345, 1. No'ls calia haver esperança d'ajuda, Muntaner Cròn., c. 277. No hajau esperança de jamay veure lo cel, Metge Somni iii. Però la gran sperança que tinch me fa aconortar, Tirant, c. 3. Jove de grans esperanses, jove qui dóna de si grans esperanses, Lacavalleria Gazoph. No ha tengut ni fii ni fia ni esperansa, Alcover Cont. 56. Perdre les esperances: deixar d'esperar que vingui o succeeixi allò que un desitja o considera bo. Viure d'esperances: sostenir-se l'ànim esperant allò que es desitja. Especialment: a) Virtut teologal per la qual esperam que Déu ens ajudarà i ens donarà la glòria eterna. Esperança port en ma companyia per tal que m'espere e confie en la força e en la ajuda e en la misericòrdia d'aquell qui tot sol me pot ajudar, Llull Blanq. 6, 11.
|| 2. Cosa o persona en qui s'espera o confia. Déus és esperança, companyia e confort de mon coratge, Llull Felix, pt. i, c. 1. Déu sol és tota la mia esperansa, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. a) Mare de Déu de l'Esperança: advocació de la Verge Santíssima, que se celebra el dia 18 de desembre. Ametles de l'Esperança: varietat d'ametlles grosses, fortes, de color fosc i gra molt fi (Gandesa, Reus).—b) Esperança: nom propi de dona, fundat en el patronatge de la Mare de Déu de l'Esperança. Totes ses Esperanses y Esperansetes, fan festa, Ignor. 79.
    Loc.

Tenir esperances d'ase: il·lusionar-se amb esperances de coses irrealitzables (Pineda).
    Refr.
—a) «Mentres hi ha vida, hi ha esperança»: vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats.—b) «Qui coses bones fa, bones esperances rep» (Isop Faules 4).—c) «Bones esperances i males anyades»: significa que l'enganyador sol emprar bones paraules i il·lusionar la gent per dur-la allà on ell vol.—d) «Esperances i promeses, mal fundades o no ateses».—e) «Esperança, cor de pansa» (Men.).
    Fon.:
əspəɾánsə (pir-or., or., men., eiv.); aspeɾánsɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); aspeɾánsa (Andorra, Tortosa, Maestrat, Cast.); espeɾánsa (Val., Al.); əspeɾánsə (Mall.).
    Etim.:
del llatí sperantia, mat. sign. || 1, derivat de sperare ‘esperar’.