Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. est
veure  2. est
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EST m., neol. geogr.: cast. este.
|| 1. Punt de l'horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis; orient.
|| 2. Regió situada envers l'orient.
    Fon.:
ést (Barc., Val., Palma).
    Sinòn.:
llevant, orient.
    Etim.:
pres modernament de l'anglès East, mat. sign.

2. EST, ESTA adj. i pron. dem.
Aquest; cast. este. En est segle, Hom. Org. 1 vo. Que li ualguéssem, que esta fe e esta esperança hauia en nós, Jaume I, Cròn. 21. Demana que li donets gràcia e benedicció en est món e en l'autre, Llull Cont. 315, 23. Era passat d'esta vida, Metge Somni i. Lexau-me star axí esta nit, Tirant, c. 331. Esta que entra, com se spolça barbadament!, Coll. dames 192. Del gran pitxer d'esta muntanya, Canigó ii. Però els meus netets, què saben d'estes andròmines?, Guinot Capolls 77.
    Fon.:
ést (occ.); éste (Tortosa, val.).
    Etim.:
del llatí ĭste, pronom demostratiu. La forma este, general en valencià, és deguda a influència castellana.