Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fam
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FAM f.: cast. hambre.
|| 1. Ganes intenses de menjar. «Tenir fam»; «Patir fam». Matar de fam: fer patir molta fam. Morir-se de fam: morir per falta d'aliment; hiperb., patir fam extremada, estar mancat de les coses necessàries per a viure. Clapir o esquerdar-se o clarejar de fam: tenir molta fam. Él dejunà XL dies XL nuitz, que anc no beg ne mengà, et en aprés sí ag fam, Hom. Org. 5 vo. Fassen penitència e sostenguen fam, set, calt, fret, Llull Gentil 27. Se pot esdevenir... que algun rich de peccúnia muyra de fam, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 7. On lo pobret era guardat de fam i fred, Canigó ix. Fam canina (dialectalment fam calina mall., men., o fam caïna ross.), o fam de cadell (Pallars): fam intensíssima, de caràcter patològic, que no s'assacia encara que es mengi molt. Bons llinatges! ay! jo en sé | que ara passen fam canina, Penya Poes. 294. Mort de fam: home mancat de recursos, d'allò més elemental per a viure. Era tant des puny estret, que mai va fer caritat a cap pobre sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, Ruyra Parada 41.
|| 2. Sofriment general produït per extrema escassetat d'aliments. Assetjar per fam: impedir l'entrada d'aliments a una plaça assetjada, a qualcú, per obligar-lo a retre's. Si per fam no era, no's poria pendre per neguna ost, Jaume I, Cròn. 21. Lo afligit rey hagué de exir per força de Londres per la gran fam que y hauia, Tirant, c. 5. Hagué grans fams en sa terra, Tomic Hist. 151. Forens les fams en Cathalunya, e ell féu moltes caritats, Turell Rec. 87.
|| 3. fig. Desig molt intens, que dóna turment. Ara és complit lo vostre desig e la gran fam que teníeu de veure a mi, Villena Vita Chr., c. 195. Les cames que tenien fam de córrer, Ruyra Pinya, i, 9. Girat com una mitja... per la fam de calçar-se la gerència, Oller Febre, ii, 280.
    Loc.
—a) Tenir (o passar) més fam que un mestre d'escola (Cat., Val.), o Passar més fam que els soldats de Tarragona (Bal.): patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries.—b) Tinc una fam que m'alça: tinc una fam extremada.—c) Té une fam que es menjaria es ble d'es llum: es diu d'una persona molt afamegada o molt menjadora (Eiv.).—d) Fer jaç a la fam: esser molt pobre (Onda). «Este, a la fam fa jaç».—e) Esser més viu que la fam: esser molt viu o despert de potències (Tortosa).—f) Com estam?—Pocs diners i molta fam: manera pessimista de contestar a la pregunta amable de «com estam?» (Eiv.). A Menorca diuen: «Paca pastura i molta fam».
    Refr.
—a) «Si tens fam, pega un bram» (Val.); «Si tens fam, rosega't el colze» (Val.); «Si tens fam, pega't un mos a la cama i menjaràs carn» (Vinaròs).—b) «Bona vida en tinc: bona fam me passe» (Val.).—c) «De fam i feina, tothom en fuig» (Men.).—d) «Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen» (Mall.).—e) «Tant si hi ha com si no hi ha fam, a les dotze dinam» (Rojals).—f) «Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà» (Manresa).—g) «Amb el pa a les mans, se moriria de fam»: es diu d'una persona molt tímida o inhàbil per a guanyar-se la vida.—h) «Ningú se mor de fam, i molts de farts»; «Més ne moren de farts que de fam»: vol dir que és més perillós per a la salut l'excés de menjar que el dejunar.—i) «L'abundància mata la fam»: vol dir que generalment hi ha prou menjar per a tothom.—j) «Fam que s'espera matar, no és fam»: significa que no cal donar importància a les tribulacions si es tenen esperances de vèncer-les.—l) «En Si'n-vols se va morir de fam»: es diu quan algú ofereix una cosa per pur compliment, dient «si en vols...»—m) «A la fam, rastoll, i a la set, mal toll» (Benassal).—n) «Qui té fam, moltes se'n pensa» (Tortosa); «La fam fa discórrer» (Mall.); «La fam desperta l'ingeni» (Val.); «No hi ha res més viu que la fam» (Benassal): vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot.—o) «Qui té fam, somia pa» (Penedès); «Qui té fam, ensomia rollos» (Val.); «Qui té fam, somia rollos» (Mall., Men.); «Qui té fam, somia truites» (Mall., Men.): vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.—p) «La fam no té llei».—q) «En temps de fam no hi ha pa dur»: vol dir que quan hi ha escassesa d'una cosa, s'accepta aquesta encara que resulti poc acceptable.—r) «Al qui té fam, lo pa negre li té sabor de blanc» (Pou Thes. puer. 135).—s) «A qui té fam, les pedres li semblen pa».—t) «Fam i fred posen l'home molt estret».—u) «Fam i esperar, fan desesperar».—v) «En temps de fam, els ases mengen gram».—x) «Fam i guerra, lluny de nostra terra».
    Fon.:
fám (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Sinòn.
vulg.: carpanta, cassussa, rusca.
    Antòn.:
sacietat, sadollament.
    Etim.:
del llatí fame, mat. sign.