Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  família
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FAMÍLIA f.
|| 1. Conjunt de persones unides per parentesc i que habiten en una mateixa casa sota l'autoritat del pare o major d'ella; cast. familia. Y sustentan llur casa y família de la art de la música, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli). En la vida íntima o casolana de cada família, Obrador Arq. lit. 14. Viure en família: viure plegats en una mateixa casa. Estar en família: estar en reunió de persones unides íntimament pel parentesc o l'amistat. Els estudiants prenen comiat de llurs famílies per marxar, Ruyra Parada 11. Pare de família: el qui té fills i governa una casa. Suspenguen la absolució a los pares de famílies qui seran negligents en enviar las suas famílias a apendre la doctrina, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 919).Mare de família: la dona que té fills i administra una casa. La mare de família serà diligenta així per lo nodriment de sa casa com encara per traure diners, Agustí Secr. 151. Fill de família: home que viu dependent dels seus pares. La Sagrada Família: conjunt de Jesús, Maria Santíssima i Sant Josep; imatge d'aquestes tres santes persones; temple dedicat a elles. Els pinacles de la Sagrada Família, Obrador Arq. lit. 74.
|| 2. Conjunt dels criats o servidors d'una casa; cast. familia, servidumbre. No pusquen pendre lo forment de sos moços o família, doc. a. 1433 (Miret Templers 459). Axò que noltros deym sa famili y ses señores cursis sa servitut, Roq. 22.
|| 3. Conjunt de persones unides per parentesc ascendent, descendent o col·lateral; cast. familia. Pus de vintmília | a sa família | martirizar | féu e matar, Spill 9441. Per ço que d'aquelles famílies n'ajan més clar conexement, Boades Feyts 119. I el nom de sa família li demana, Alcover Poem. Bíbl. 33. Esser de bona família: pertànyer a un conjunt de parents honrats.
|| 4. Conjunt de fills; cast. familia. «Fa cinc anys que són casats i no tenen família». Ja ho tinch pensat: si tenim família, me'ls carregaré a coll-y-be per estar plegats a les hores de menjar, Vilanova Obres, xi, 103.
|| 5. (dialectalment i vulgar) Cadascun dels fills (Ripoll, Empordà, Alt Pallars, Maestr.); cast. hijo, criatura. «Quantes famílies teniu?—Tinc tres famílies». M'enyoro tant! Si tinguéssim una família..., Víct. Cat., Mare Bal. 117. Teniu un parament que Déu n'hi do, un mas ben arriat y tres famílies que vos pugen, Víct. Cat., Cayres 68. «T'enviaré una família perquè t'acompanye» (Benassal).
|| 6. Conjunt de persones que es consideren unides per llaços íntims de professió, sentiments, manera de pensar, etc.; cast. familia. La família de Sant Francesc: conjunt dels religiosos franciscans. La gran família humana: conjunt de tots els homes.
|| 7. Gent en general; conjunt de persones de qualsevol mena (Barc., Bal.); cast. gente. «Hi havia molta família a la festa». Quina familia (=els escolans) més enjogassada!, Vilanova Obres, xi, 84.
|| 8. Conjunt de persones o coses que es consideren del mateix origen o de les mateixes característiques; cast. familia. «Les llengües es classifiquen en famílies; la nostra pertany a la família indoeuropea». S'és fusa darrerament y posada en circulació una nova sèrie o família de tipos gòtichs, Obrador Arq. lit. 104. Especialment: a) Agrupació d'animals o plantes en què es divideix un tipus i que comprèn diversos gèneres.
    Fon.:
fəmíliə (or., men., eiv.); família, famíliɛ (occ., val.); fəmíli (ross., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: familiassa, familiada.—b) Dim.: familieta, familieua, familiona.—c) Pejor: familiota, familietxa.
    Etim.:
pres del llatí familĭa, mat. sign. || 1, 2, 3.