Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fang
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FANG (ant. escrit fanch). m.: cast. fango, lodo, barro.
|| 1. Matèria formada per la barreja de terra i aigua. Un porc... s'era bolcat en una bassa de fanc, Llull Blanq. 74. En l'iuern les ciutats són plenes de fanch e de lot, Eximenis, II Reg., c. 36. Ab lo fanch que la roda del carro gitaua, Eximplis, ii, 56. Arrossegant pel fang les nobles vestidures, Ruiz Poes. 59. «Ha plogut, i m'he posat fang per les sabates». «L'escultor ha fet una estàtua de fang». Fang de porc: mescla d'aigua amb tres parts de terra i una de calç, que serveix per a la construcció de parets (Mall.).
|| 2. ant. Lloc fangós; fangar; cast. lodazal. Se veu venir... una adzembla carregada ab XVIII moros qui la acompanyaven e eren-se aturats atràs per ço com era cayguda en un fanch, Tirant, c. 92.
|| 3. fig. Situació moral molt baixa, deshonrosa; cast. fango, lodo. Esborrar-se dins el fanc del enviliment, Rosselló Many. 166.
|| 4. per ext., Matèria pastosa, producte de la barreja d'un líquid amb una massa granulosa o pulverulenta. Especialment: a) Pasta d'oliva que queda depositada en el fons del safareig de la tafona (Mall.).—b) Solatges del vi que queden dins la bóta (Mall.).
    Loc.
—a) Ficar algú dins el fang: posar-lo en una situació difícil o perillosa.—b) Estar dins el fang: estar embolicat, dins un conflicte o mala situació.—c) Sortir del fang: sortir feliçment de grans dificultats o perills.—d) Treure qualcú del fang: treure'l d'una situació difícil.—e) Esser home de fang: esser un home informal, menyspreable (Vallès, Penedès).—f) Enviar qualcú a pastar fang: enviar-lo a mal viatge, maleir-lo (Tortosa, Val., Al.).—g) Sortir (o fugir) del fang i caure dins l'aigua, o dins el bassiot, o en el barranc: sortir d'una situació dolenta i ficar-se dins una altra de pitjor.
    Refr.
—a) «D'aquella pols vénen aquests fangs»: vol dir que les causes dolentes produeixen dolents efectes.—b) «El vi fa sang, i l'aigua fa fang».—c) «Fang i calç tapen molts mals»: que la bona roba dissimula moltes faltes, tant físiques com morals.
    Fon.:
fáŋ (pir-or., or., occ.); fáŋk (val., bal.); fáɲс (Palma, Manacor).
    Intens.:
fanguet, fangot, fangoi, fanguer, fanguim, fangàs. A Mallorca és freqüent formar els derivats de fang amb ensordiment de la g, pronunciant-se fancot, fanquet, etc.
    Sinòn.:
— || 1, 3, llot.
    Etim.:
del gòtic fani, mat. sign. || 1, amb una forma intermèdia *fanga o *fangu que, segons Wartburg FEW, iii, 412, podria haver-se produït ja en germànic abans de la introducció del mot en terres romàniques. El mateix autor dóna per segur que el castellà fango és pres del català fang.