Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  farina
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARINA f.
|| 1. Pólvora produïda per trituració dels grans de blat o d'altres cereals; cast. harina. Quintal de farina, Leuda Coll., a. 1249. L'aygua mou lo roder, e lo roder mou la mola, e la mola mol la farina, Llull Cont. 346, 15. Pa fresch de pura farina pastat, Metge Somni iii. No mirant si és pa de xexa o de farina d'ordi, Aguiló Poes. 173. Farina blanca: la farina superior, més neta de porgueres, que serveix per a elaborar el pa de primera classe. Farina prima: la farina més fina. Farina gruixuda: la menys fina, que conté més segó o porgueres. Farina rodona: barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la primera de la segona. Farina de força: la que té molt de gluten, i s'estufa molt, i serveix principalment per a fer coques o ensaimades. Flor de la farina: la part més blanca i depurada de la farina. Per què lo pa tot de segó e tot de flor de farina no és bo?, Albert G., Ques. 4. Passar farina: cendre-la, netejar-la de segó i porgueres mitjançant el sedàs o garbell.
|| 2. per ext., Pólvora feta per trituració d'una substància vegetal qualsevol; cast. harina. Farina lacteada: barreja d'una matèria farinosa amb llet. Farina de suro: polsim o serradures del suro.
|| 3. pl. Barreja de farina d'un cereal amb aigua o altres líquids, formant una massa pastosa per a alimentació de persones o d'animals; cast. gachas. Fet farines de sègal e fet-les quasi clares e ab vinagre, Tres. Pobr. 30. Deu eser ben espès a manera de farines, Flos medic. 214 vo. Hi ha diferents menes de farines o farinetes: les millors són les que es fan a Olot, amb farina de fajol fregida, que es menja amb sucre o mel. A la Cerdanya es fan farines de blat de moro molt cuit amb aigua i adobat amb un os de porc o amb carnsalada.
    Loc.
—a) Fer bona farina: portar-se bé, obrar així com cal. També es diu fer la farina blanca.—b) Fer mala farina: portar-se malament.—c) Fer la farina blana: baixar la veu, ablanir-se; obeir o sotmetre's per por. «De totd'una em va donar un mal arrambatge; però quan va veure que jo l'amenaçava, va fer la farina blana». Pregaren lo cardenal que ell fos mijancer entr'ells e lo rey de França; ...que ya feyen lo rey de França e ell pus blana farina que no solien fer, Muntaner Cròn., c. 126. Gebellí que ja tenia la mà al coltell... féu lavors la farina blana e respòs-li axí: Odà, germà car, Eximenis Terç, c. 121.—d) Esser un jan Farina: esser excessivament bo, amb bondat que gairebé és beneitura.—e) Arribar al molí i fer farina: arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit, sense perdre temps ni esperar gens (Empordà).—f) Cremar farina a algú: enganyar lo, abusar de la seva credulitat.—g) Arreplegador de segó i escampador de farina: persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.—h) Escampar la farina i arreplegar la cendra: estalviar coses petites i gastar-ne inútilment de grosses (Cast., Val.).—i) Esser farina d'altre sac: esser cosa de molt diferent classe de la que es parlava; esser figues d'altre paner.
    Refr.
—a) «Qui amb farina pasta, es pa li basta» (Mall.).—b) «Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap»: vol dir que el qui no té capital propi ha d'anar amb molta cura a no gastar massa, no ha de fer més del que els seus recursos li permeten.—c) «Per Santa Caterina, si tens blat, fes-ne farina»: vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo (Manresa).—d) «Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!»: vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure (Tortosa, Val.).—e) «A on no hi ha farina, tot és moïna»: vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar (val.).
    Fon.:
fəɾínə (pir-or., or., bal.); faɾína (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); faɾínɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi).
    Intens.:
farineta; farinassa; farinota.
    Etim.:
del llatí farīna, mat. sign. || 1.