Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  favor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAVOR m. (ant. f.): cast. favor.
|| 1. Disposició a concedir avantatge a algú amb preferència a d'altres. No y trobam justícia ni fauor neguna, doc. a. 1436 (Miret Templers 436). Bacus en part sa favor no l'és greu, Ausiàs March, lxxv. No és poca sauiesa servar e tenir manera e temprança en la fauor molt gran de la fortuna, Tirant, c. 340. Lo favor no pot res en mi, jo no fas res per favor, Lacavalleria Gazoph. A favor o En favor d'algú, d'alguna cosa: amb disposició a donar avantatge a qualcú, a qualque cosa. Lo vot de cascú de tots los qui parlat hauien en fauor de Tirant, Tirant, c. 139. Fent donació a favor d'en Jordi, Penya Mos. iii, 32.
|| 2. Allò que concedim a algú (en auxili, col·laboració, honor, elogi, etc.) per la nostra bona voluntat envers ell. Trobaven en ells consell e favor, Llull Blanq. 1. Dega donar al administrador tota fauor que mester li fassa, doc. a. 1300 (Guarnerio Cat. Alg. 272). Los familiars de Theodorich, ab la favor que ell los donaua, forçauen les gents, Genebreda Cons. 37. Us pregam que no empatxets en res al dit nostre tresorer..., abans, segons que's pertany, li donets tota favor, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 555). Quant més gran és nostra pena, és més gran vostre favor, Llorente Versos, i, 131. Amb el favor de Déu: auxiliats per Déu.
|| 3. Servei o acte executat per algú voluntàriament en benefici d'altri «Fer un favor»; «Demanar un favor»; «Demanar una cosa per favor». Vós me fareu un favor singular o una gran finesa de venir-me a veurer, Lacavalleria Gazoph. Si un los demana un favor, Penya Poes. 270. Li devia molts de favors, Penya Mos. iii, 87. Especialment: a) Expressió agradosa que fa una dama envers un que la galanteja.—b) Manifestació d'amor d'un enamorat a la seva enamorada (Mall.). «En tenir vint-i-un any | i no li han fet favor, | la jove ja té temor | de si la refuaran» (cançó pop. Mall.).—c) Concessió deshonesta d'una dona a un home.
    Refr.
—a) «Favor que te faç, favor que me deus»: vol dir que cal correspondre als favors que ens han fets (Mall.).—b) «Favors retrets, malhaja qui me'ls ha fets»: va contra aquells qui es volen veure excessivament corresposts o agraïts pels qui han rebut favor d'ells.—c) «Lo favor publicarà el qui el rep, no el qui el fa».—d) «Fes favors a bèsties, te'ls pagaran a coces»: es diu referint-se als desagraïts.
    Fon.:
fəβóɾ (Barc.); faβóɾ (Val.); fəvó (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: favoràs.—b) Dim.: favoret.
    Etim.:
pres del llatí favōre, mat. sign.