Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fel
veure  2. fel
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. FEL m. o f.: cast. hiel.
|| 1. Humor viscós, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que procedeix del fetge. a) Usat com a masculí: Tant fo orribla e estranya la odor que exia del fel e del vinagre, Llull Cont. 128, 7. Lo dolçor qui és en la poma e en la mel e l'amargor qui és en lo fel e'l vinagre, Llull Dem. 104. La sua cura és deneyament del cap e'l coliri dels fels, Alcoatí 24. Són al gust absina e fel amargós, Canals Carta, pròl. Prin lo fel de la lebre, Flos medic. 171 vo.—b) Usat com a femení: Pres-li tanta de dolor mesclada ab strema ira, que la fel li sclatà, Tirant, c. 72. Ho Déu, perque no romp l'amargua fel, Ausiàs March, xciii. Esclatant-los la fel, Curial, ii, 147. Fel sobreixit o sobreixida: icterícia (en mallorquí dialectal es diu fel sofregida).
|| 2. Fel de la terra: nom vulgar de la planta Erythraea Centaurium; cast. centaura menor, hiel de la tierra.
|| 3. fig. Sentiment amarg (d'odi, de dolor, d'enveja, etc.). Llançant les fels y sutges de la malícia, Viudes donz. 735. Dintre son cor fent degotar-hi fel, Canigó, ix. De les llàgrimes de fel, Costa Poes. 19. Sa fel de qualsevol misèria no fingida, Roq. 46. Qui t'ha enviada a lliberar mos dies | de fel i de corcor, Alcover Poem. Bíbl. 58. Mal fel: mala intenció, sentiment rancorós o malèvol. Jo no u vatx fer ab mal fel, Ignor. 15.
    Loc.
—a) Esser més agre (o més amarg) que fel: esser molt amargant.—b) No tenir fel amarga (Cat., Val.), No tenir fel (Mall., Men.): esser molt benèvol, no tenir cap mal sentiment.—c) Fer la fel, o Fer sa fel pels ulls (Mall.), o Treure es fel per sa boca (Men.): estar molt irritat. «Cortines i cobricel | a dins sa cambra hi havia; | es criats feien sa fel | de sa ràbia que tenien» (cançó pop. Mall.).—d) Fer fer a algú les fels amargues: donar-li molt mala vida, fer-li passar molta pena (val.).—e) Vomitar la fel: esforçar-se molt, fins a fatigar-se. Que vomite yo la fel treballant com un negre, Rond. de R. Val. 28.
    Refr.
—a) «Fins els coloms tenen fel»: vol dir que tothom és capaç de fer alguna cosa amb malvolença.—b) «Poca fel, corromp molta mel»: significa que les coses dolentes, encara que en petita proporció, poden endolentir les bones (Mall.).—c) «Qui menja fel, no pot escupir mel»: vol dir que el qui es nodreix de males idees no pot fer bones obres.
    Fon.:
fέɫ (pir-or., or., occ., eiv.); fέ̞ɫ (val., mall., men.).
    Sinòn.:
bilis.
    Etim.:
del llatí fĕl, mat. sign.