Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ferrar
veure  2. ferrar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. FERRAR v. tr.
|| 1. Guarnir de ferro una cosa per reforçar-la, per adorn, etc.; cast. herrar. Ferrar una roda de carro: posar-li el cércol de ferro. Ferrar les sabates, els esclops: ficar-los els claus a la sola. Ferrar el forcat: subjectar l'arada amb tascons (Val.). Que cascú teuler o teulera aja a tener lo motle del cayros ferrat per so que'l dit motle no's pusqua mermar, doc. a. 1285 (RLR, iv, 363). Per obs de fer empenar ferrar e acabar tres millers de passadors de martinet, doc. a. 1435 (Arx. Gral. R. Val.). Cauen les portas ferradas | ab los colps de las destrals, Camps i F., Poes. 74.
|| 2. Subjectar amb cadenes o grillons; cast. herrar, aherrojar. Aquell mercader couench que hom lo ligàs e'l ferràs, per tal que no se auciés o que no faés mal a les gents, Llull Felix, pt. v, c. 3. Feu-los bé ferrar ab bons grillons, Muntaner Cròn., c. 105. So stat pres e ferrat e aprés ab innumerables perills molt propinch a la mort, Tirant, c. 359.
|| 3. Clavar les ferradures a les peülles d'una bèstia; cast. herrar. Que negun ferer no gos ferar [sic] a festa, Ordinacions de Valls, a. 1299. Manà que tothom ferràs sos caualls de nou, Tirant, c. 324. Que sia bo de enfrenar e de encellar e de ferrar, Flos medic. 27. Quan he entrat, era allà a la gàbia ferrant una vaca, Cerdà Angeleta 232.
|| 4. Marcar amb ferro roent un esclau, un cap de bestiar, etc.; cast. herrar.
|| 5. Fregir ous a la paella sense batre'ls (or., occ.); cast. estrellar.
    Loc.
—a) Esser de mal ferrar (Cat.) o Esser fortet de ferrar (Val.): esser de geni repropi, difícil de domesticar o de convèncer.—b) Esser com es ferrer Banyesa, que ferrant ferrant va perdre s'ofici: endarrerir-se en els estudis, en lloc d'avançar (Eiv.).
    Refr.

—«Ara que t'han ferrat, vols tirar coces»: es diu pels qui protesten i criden quan allò de què es queixen ja no té remei ni ells han tractat de posar-n'hi (Mall.).
    Fon.:
fərá (or., bal.); ferá (occ., Maestr.); feráɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí fĕrrare, ‘posar ferro’.

2. FERRAR v. tr. (vulgar):
V. aferrar.