Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ferro
veure  ferro-
veure  ferró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FERRO (ant. ferre i ferr). m.: castellà hierro.
I. || 1. Metall mal·leable, dúctil i molt tenaç, de color gris, magnètic i fàcilment oxidable, de pes atòmic 55'85, i que s'usa molt com a primera matèria en la indústria i en les arts. Ferro verge: el que no ha estat fus. Ferro colat o ferro fus: el que resulta de la fundició del metall. Ferro dolç: el combinat amb una quantitat de carbon més petita que la que es conté en l'acer. Ferro agre: al de qualitat més inferior, que fa bri i no es pot doblegar contra bri perquè es romp (Mall.). Ferro suec: el que és molt fluix, que no té malla, el millor per a esser treballat. Edat de ferro: edat prehistòrica en què els homes començaren a fer ús del ferro. Fil de ferro: filferro, barreta molt prima d'aquest metall. Vestit de ferro: l'armadura o conjunt de peces de ferro amb què es vestien i defensaven el cos els guerrers antics. Quintal de ferre obrat, Leuda Coll. 1249. Uestit son perpont e sa espasa cinta e un batut de males de ferre e'l cap, Jaume I, Cròn. 25. Axí con és atirat lo ferre per caramida, Turmeda Diuis. 22. Fer un rexat de ferre a obs de una capella, doc. a. 1396 (BSCC, vii, 284). Les nostres persones no olen ni saben a res de tot açò, sinó que olen a ferro acerat, Tirant, c. 119. Si com l'arnès d'acer a colp s'engruna | e lo de ferr hun petit colp lo passa, Ausiàs March, lxxxvii. Quatre canons més, de ferro colat, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat., xxxviii, 224). No li traurà la malla de ferre que el guarneix, Alcover Poem. Bíbl. 67. Ferro vell: rebuig de ferro, trossos de ferro que ja no serveixen si no es tornen fondre. a) Ferro: per ext. i en contraposició a plata, Monedes de coure (Mall., Men.); cast. calderilla. Molts de doblers deu haver cobrat l'onclo avuy; ¿que deu esser ferro o plata?, Penya Mos. iii, 17.—b) fig. De ferro: molt fort, o molt adust; mancat de suavitat o de delicadesa. Segle de ferro: segle en què els costums són mancats de tota delicadesa. Lo cor té de ferro, Passi cobles 137. Restant-li sols lo Teide, dit de sa mà de ferre, Atlàntida i. Dins aquest sigle de ferro, Penya Poes. 100.
|| 2. Tros del dit metall (totjust elaborat o sense aplicació determinada). Ferro quadrat: peça de ferro en forma de barra de secció quadrada. Ferro pla: peça de ferro prismàtica amb dues cares paral·leles molt més estretes que les altres dues. Ferro rodó: el que té forma de barra cilíndrica. Ferro de mitja canya: el de secció semicircular. Ferro de T: el que té la secció en forma de lletra T. Ferro de doble T: el que té la secció en forma de dues rectes unides enmig per una altra línia recta. Ferro d'angle: el que té la secció formada per dues rectes unides per un extrem. Ferro acanalat: el que té la secció en forma de semicircumferència o de lletra U. Ferro calent o roent, o ferro vermell (ant. ferro cald): tros de ferro escalfat fins a la ignició, que serveix per a usos industrials, medicinals, i antigament per a turment o per a l'anomenada «prova del foc». Deu esser marcat al front ab ferro calt, Consolat, c. 57. Lo clergue, sabent la sua malvestat, feu-los pendre a amdosos un ferre calent; e pres-lo la fadrina e no's cremà, Eximplis, i, 67. Ab un ferro calent fereu cremar tot lo teló, Flos medic. 56. vo.
|| 3. Cadena, grilló o altra peça de ferro destinada a subjectar un presoner, un animal, etc. L'ome qui és ligat e és pres per molts lasses e per molts ferres és ferrat, Llull Cont. 242, 27. Foren-lus meses grillons e altres ferres, doc. a. 1395 (Ardits, i, 53).Metre en ferros: subjectar amb cadenes o grillons. Estar en ferros: estar lligat o subjecte amb cadenes o grillons. Deu esser e estar tostemps pres e en ferres, Consolat, c. 30. Si algun hom serà mès en tàvega o en ferres o en altra presó, Cost. Tort. II, viii, 1.
|| 4. nàut. Àncora petita, de més de dues ungles i sense cep (or., val., bal.); cast. rezón. Tirar el ferro: fondejar. En mitj des Pla de Sa Creu | vaig tirâ es ferro, codolada menorquina (Camps Folkl. i, 161).
|| 5. Ferradura de bístia; cast. herradura. Sis ferros de mul, doc. a. 1120 (BABL, vi, 392). Ell dava a la sua host figura de ferro de cavall, Eximenis, Dotzèn del Crestià, c. 267 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 6. Peça de ferro que forma part, generalment la principal, d'una arma, d'una eina o d'altre objecte. Ferro de martell, de llança, etc. Com n'i havia alcú qui presés llança o dart, sabien-ne tant, que aytantost daven del aristol com del ferro, Muntaner Cròn., c. 130. Y ab ferro de lança, tant rom com agut, Proc. olives 848.
|| 7. Arma o instrument de tall, en general. E ab la ira que han, corren a foch, a ferre, a pedres e a tota altra cosa disposta a fer mal, Metge Somni iii. Pòrcia, com no pogués hauer ferro prest ab què's matàs..., begué carbons foguejants e morí, Tirant, c. 294. La cania dita és uberta ab ferre, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1. Pel ferro vil ara perdrà | un ull y un peu, ab una mà, Costa Agre terra 129. Desperta ferro! o Desperta ferros!: crit de guerra que llançaven els almugàvers mentres ferien les pedres amb els ferros de les llances i dels dards. E com cascuna de les hosts se vaeren, los almugàvers... cridaren: Desperta ferres!, e tots a colp van ferir dels ferres de les llances e dels darts per les peres, sí que foch ne feya cascú exir... Que açò era costuma dels almugàvers, que tota hora que entraven en batalla despertaven los ferres; sí que dix lo compte de Brenda, qui era hu d'aquells comptes de França:—A Deus, dix ell, què serà açò? Ab diables nos som trobats! que aquells qui ferre desperten, par qu'en cor han de ferir, Muntaner Cròn., c. 191.
|| 8. Barra de ferro acabada amb un o dos ganxos, que, penjada damunt la llar, serveix per a sostenir l'olla o caldera. Ferros llévens o Ferros llevadors d'olla: (ant.) llévens. Huns ferros leuadors d'olla, doc. a. 1478 (Boll. Llul. iii, 227). Uns ferres léuens, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 9. pl. Trespeus per a sostenir la paella o l'olla damunt el foc (Empordà, Camp de Tarr., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Ribera del Xúquer, Al., Pego, Mall., Men.); cast. trébedes. Mes ferros de cuynar per tres tumens, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 214). Uns ferres de tres peus, doc. a. 1420 (BABL, vi, 477). Lo cos diuinal fon digna caldera, | los ferros tres claus, la sanch lo lexiu, Passi cobles 126. Huns ferros de tres peus de ferre per star l'olla, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 161). Uns ferros de tres cames, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Item uns ferros de ferro, doc. a. 1500 (arx. mun. d'Igualada). a) fig. Conjunt de tres estels que es veuen situats formant com un triangle o trespeus; fan la carrera del sol i són invisibles durant una temporada (Manacor, Vilafr. de B.).
|| 10. pl. Conjunt de barres de ferro que serveix per a tancar un pas, un balcó, etc.; cast. hierros, reja. Les comportaren treure en defora es ferros de sa capella de la Mare de Déu, Ignor. 55. Es ferros des balcó, Maura Aygof. 13.
|| 11. Nom genèric de diferents eines, usades en diversos oficis, i principalment: a) imatge  imatge  En sabateria, eina consistent en una planxeta de ferro posada a un mànec i que forma diferents regruixos, i serveix per a passar-se damunt la sola i tacons de la sabata encerada i fer-li prendre brillantor. Ferro de davants: el que serveix per a brunyir els davants de la sabata. Ferro de granejar: és semblant al de davants, però amb la pala més grossa i més alta (Men.). Ferro d'aparats: nom dels diferents ferros de brunyir dels sabaters (or., occ.). Ferro ruleta: el que marca el punt figurat a la sabata (Igualada). Ferro de francs (o d'enfrancs): el que serveix per a brunyir els francs de la sabata. Ferro de ses gires: el que s'empra per a girar les gires de les sabates (Palma). Ferro d'entretallar, o d'obrir entretalls o entretalladures: té forma corbada i acaba amb tall, i serveix per a obrir els talls que es fan a la sola per a ripuntar la sabata. Ferro de rebaves: el que serveix per a marcar la rebava, o sia, per a matar el cantell superior. Ferro de vius: el que té un solc estret i s'empra per a marcar els vius a la sabata. Ferro de picar punts: el que té un solc de fons pla o corb, més o menys ample, i serveix per a picar el punt de la sabata. També hi ha en l'ofici de sabater el ferro de tatxar, que té la forma d'un peu damunt el qual es claven les tatxes a la sabata, i el ferro de treure la forma, que és un ganxo amb el qual s'estira i treu la forma de dins la sabata.—b) imatge  En l'ofici de gerrer o d'oller, el ferro és una planxa de devers tres quarts de pam quadrats, doblegat a un cap, i serveix per a pujar i al mateix temps per a polir les olles quan les fabriquen (Pòrtol).—c) En l'ofici de fuster, hi ha: Ferro amb biaix: puntacorrent (Men.). Ferro de taló (Maó) o de retaló (Alaior): badaina. Ferro de dents: ferro de plana que en el pla està ple de regates fines a manera de dents de falç, i que serveix per a carejar xapes o fusta molt repelosa (Mall.). Ferro de polir: planxa de ferro de devers 10 cm. de llargada, esmolada amb biaix o tall pla, que serveix per a allisar bé la fusta planejada (Bal.).—d) En l'ofici de vidriers: Ferro d'aglà: eina de ferro que serveix per a acabar les ampolles i fer-los la boca (Manresa). Ferro de mesclar: barra de ferro d'uns deu pams de llargada per un quart de pam de gruix, amb un ganxo d'un pam, que serveix per a remenar el vidre quan és en els morters dels obralls (Manresa). Ferros de cap de banca: eina que serveix per a donar forma a la peça de vidre i per a donar-li la mida del coll (Manresa).—e) En l'ofici de calafat: Ferro de canal: barreta de ferro, semblant a una escarpra, amb un poc de canal a la paleta, que serveix per a ficar l'estopa dins l'escoment. Ferro de rebatre (Mall.) o de rebotir (Cat.): espècie d'escarpra amb què acaba de ficar-se i entatxonar-se l'estopa dins les escletxes de les taules d'una embarcació. Ferro de reprendre: escarpreta amb fulla ampla i no gaire afinada, que serveix per a allisar i acabar el calafateig d'una embarcació. Ferro d'obrir: escarpra petita amb què s'obre l'escoment. Ferro estret: barreta de ferro, plana, de poc gruix, aprimada de baix però sense tall i acabada amb els costats un poc oblics de fora a dins, que serveix per a treure la pasta dels recons (Mall.).—f) En l'ofici d'adober, Fulla de ferro un poc corbada, amb un mànec a cada cap, que serveix per a allisar o netejar les pells. El ferro de ferrejar té uns cinc pams de llargada, té el tall mort, com també el ferro de pelar (Igualada). Ferro d'escarnar: eina de devers sis pams de fulla, de tall i tremp fi.—g) En l'ofici de baster. Ferro d'emborrar: és llarg, amb un tall a baix, i serveix per a pitjar la llana dins els basts (Pobla de L.). Ferro d'empallar: la mateixa eina que serveix per a pitjar la palla (Morella). Ferro de cop: peça de ferro que per baix té puntes o tall, i per dalt té cabota damunt la qual peguen amb un martell per a marcar el cuiro o fer-hi forats (Mall.).—h) Cadascun dels motlles de ferro amb què els enquadernadors marquen amb relleu les lletres o adorns en les cobertes dels llibres. Ab abecedaris de lletras de daurar y altres ferros ab fullatges per daurar, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 209). Vint y sis ferros per foguetjar llibres, id., ibid., 210.—i) En l'ofici de torner, cada una de les eines formades per una peça de ferro posada al cap d'un mànec. Les principals són: els ferros de rosca (un dels quals és el mascle per a treballar les rosques per fora de la peça, i l'altre és la femella, per a treballar-les per dins); el ferro de punta, acabat en punta bisellada, per a fer ranures; el ferro de costat, de tall longitudinal, que serveix per a preparar el camí a les rosques i per a engrandir forats, car la seva fulla va eixamplant-se des del cap en direcció al mànec (Torelló).—j) En l'ofíci de carnisser, Estilet o barra de ferro cilíndrica amb què s'esmolen els ganivets i tallants.—l) En l'ofici de taper, Ferro de carrar: peça quadrada de ferro que alguns carradors posen en el lloc on fan lliscar l'estoig, per protegir la doga del tinar (Gir.).—m) pl. Molls o estenalles del foc (Segarra, Urgell, Ribera d'Ebre); estenalles en general, fòrceps (Val.); cast. tenazas.n) pl. Espècie de molls o estenalles de braços rectes, que els barbers i perruquers empren per a riçar els cabells, i les planxadores per a tavellar la roba; cast. crespador.
    Loc.
—a) Pesar com ferro: esser molt feixuc (Empordà).—b) Fort com ferro: molt fort o dur.—c) Se menjaria ferros de fogons: es diu de qui és molt menjador (Mall.).—d) No fer ni ferro ni carbó: estar un malalt en estat estacionari, no guanyar ni perdre en la malaltia; no servir algú per a una cosa ni per a una altra (Empordà, Garrotxa).—e) Negar una cosa a cara de ferro: mentir o negar una cosa falsament sense immutar-se, sense fer-ho coneixedor amb la cara (Cardona, Solsona).—f) Batre (o picar) ferro fred o Treballar en ferro vell: esforçar-se inútilment.—g) Estar o anar sobre el ferro: treballar molt i profitosament (Empordà, Garrotxa).—h) Donar ferro amb ferro: encontrar-se dos gènits forts, molt enèrgics (Vallès).—i) Es menjaria els ferros de la presó: es diu d'una persona molt fartona (val.).
    Refr.
—a) «Ferro amb ferro, lliga; ferro amb bronze, no» (Catalana, i, 473).—b) «El ferro, quan és calent, se doblega fàcilment».
    Cult. pop.
—Es general la superstició de creure que tocar ferro o qualsevol objecte metàl·lic és eficaç per a evitar un malefici. Per això, en tenir por d'alguna persona o cosa que porta mala sort, la gent supersticiosa procura «tocar ferro».—Diuen que mossegar ferro amb certa freqüència, evita el mal de queixal (Arx. Trad. i, 185).
Ferro: llin. existent a Barcelona i al País Valencià.
    Fon.:
fέru (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); fέro (occ.); fέ̞ro (val., mall.).
    Intens.:
ferret, ferreu, ferreguet, ferreguí, ferregot, ferrot, ferretó.
    Etim.:
del llatí fĕrru, mat. sign. || 1, 2, 3.