Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  festa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FESTA f.: cast. fiesta.
|| 1. Solemnitat o cerimònies amb què es celebra la memòria o l'escaiença d'un esdeveniment i es dóna esplai a la gent. A una gran festa un religiós hac preycat, Llull Blanq. 18. Llà hon era la major festa nostra, que'ls sarrahins se pensaven que ell faés festa, aquell dia era sobre ells, Muntaner Cròn., c. 15. Morí un dia de festa solemne, Scachs 35. Gran fonch la festa que fonch feta aquell jorn, Curial, i, 19. Sa Magestat manà fer singulars festes en lo cel, Villena Vita Chr., c. 37. La xeremia... qui porta melancolia | a les festes de l'estiu, Riber Sol ixent 4. Fer festa: celebrar una solemnitat; especialment, Celebrar la diada del sant patró propi (Mall., Men.). Y tothom fa festa | un dia cada any, Penya Poes. 172. Vestit de festa: vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris. Un jove ben plantat, vestit de festa, Massó Croq. 30. Festa de carrer: espectacles o cerimònies amb què els habitadors d'un carrer o barri determinat celebren la diada del seu sant patró o de l'esdeveniment que consideren principal. Festa major: conjunt de solemnitats amb què una ciutat, vila, etc., celebra el seu sant patró o commemora l'esdeveniment més important de la seva història o tradició. Donar una festa: obsequiar amb un espectacle (ball, concert, funció teatral, etc.) per celebrar algun esdeveniment públic o privat o simplement pel gust d'entretenir agradablement els invitats.
|| 2. Dia en què l'Església o altra religió celebra solemnement la memòria d'un sant, d'un misteri, etc. Pagadors cascun any en la festa de sanct Pere, Pere IV, Cròn. 40. Aquell dia al poble semblava festa, Víct. Cat., Ombr. 43. «Si cada dia fos festa | i Nadal de mes en mes, | i Pasqua cada setmana, | i sa Corema mai vengués!» (cançó pop. Mall.). Festa colenda o Festa manada o Festa de guardar (ant. festa colent, o festa colta, o festa de tenir): diada en què l'Església mana assistir a missa i prohibeix treballar en feines servils. No he colt lo sant diumenge ni les festes manades per la sancta mare Ecclésia, Eximenis Conf. 8. En lo primer diumenge o festa colent que vinga, Cost. Tort. I, iii, 9. Per mi festa colta | serà tots jorns, si bé'm fets una volta, Masdovelles 6. Del toquar a festes de tenir, encara que sien dobles, no's toque sino un toch, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Aquesta festa no és de colent, aquesta festa no se col, Lacavalleria Gazoph. Festa llevada: dia que un temps era festa i ara no ho és, per disposició de l'Església. «La Mare de Déu Candelera és festa llevada». Segona festa: el dia que segueix al de Pasqua o al de Nadal, i que també es sol considerar com a festiu, encara que no és festa de guardar. Doní als vomians la segona festa de pasqua vuit reals per la dança, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).Especialment: a) pl. Les diades de Nadal i Pasqua amb els dies que les acompanyen i que també són en part festius (Cap d'any, Els Reis, la Setmana Santa). Vos desitja salut y bones festes, Roq. 0. Donar les bones festes: felicitar en ocasió de les diades de Nadal o Pasqua. El cel donant les festes al concirós mortal, Carner Sonets 92. Passat festes: després de passar les diades de Nadal o de Pasqua i els dies festius que les acompanyen. La segona festa o la darrera festa: el dia següent de la festa de Nadal o de Pasqua, que també és festiu. Lo die de Nadal lo bisba de Huesca... dix la missa de pontifical, ...y la derrera festa dix la missa lo bisbe de Tuy, doc. a. 1553 (BSAL, ii, 13).
|| 3. Dia en què no es treballa o en què els estudiants no tenen escola. Fer festa o Tenir festa: no treballar o no anar a escola. «Avui tenim festa perquè el mestre s'ha casat». Va permetre que també hi anés perquè era dijous i feia festa a estudi, Llor Jocs 45. Estar de festes: estar sense treballar.
|| 4. Demostració d'alegria, de satisfacció, de ganes d'obsequíar. Aquí som ab pures amors, ab festa recreant, ab seguretat reposant, Eximenis, Reg. de Prínceps, cap. 2. Lo virtuós rey se posà a riure e ab cara afable los féu molta festa, Tirant, c. 24. El rey restà ab los altres cavallers y senyors faent-los gran festa, Comalada Pierres Prov. 15. Ploren los àngels de Déu, | i els dimonis fan gran festa, Verdaguer Idilis. Estar de festa: estar molt content. Fer festa d'alguna cosa: estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció. Atès que ja hauia morts tres en lliça a ultrança, que tan poca festa feya ell de un caualler per a combatre, com vós faríets d'aquexa vanya, Curial, i, 31. «No posis el formatge damunt la taula, que els gats en faran festa» (=se'l menjaran). Fer festes a qualque persona o animal: fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia. La carabaça anava de mà en mà..., ningú li fea tantes festes com la auela Bajuana, Rond. de R. Val. 47. I de branqueta en branca ve amb saltirons i festes, Atlàntida vi. Sa jovensana feya festes an es cans, Roq. 28.
|| 5. Ai festa!: interj. de goig o de felicitació, equivalent a «ai que bé!, com me n'alegro!» (Empordà, Gir., Costa de Llevant). «Tot això t'han portat els Reis? Ai festa!».
    Loc.
—a) Com una festa de carrer: (iròn.) de mala manera, en molt mal estat (Men.). «Si t'agaf, et posaré unes anques com una festa de carrer!»«S'al·lot ha caigut dins es fang, i s'ha posat es vestit com una festa de carrer».—b) Ja vindrà la festa del nostre carrer!: es diu en to d'amenaça, com dient «ja ens veurem, ja vindrà l'ocasió de venjar-me!»—c) A festa major em convides: es diu per expressar la satisfacció per la proposta que algú ens fa.—d) Anar a festa major: (iròn.) anar al bosc a cercar llenya (Empordà).—e) Alguns faran festa major: es diu per significar que molts estaran satisfets d'allò que s'anuncia, especialment que se'n vagi algú que fa nosa o és mal vist (Penedès).—f) Per coronar la festa, o Per fi de festa: per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa. «Té pulmonia, gàstrica, i per fi de festa, mal de queixal».—g) Aigualir la festa a algú: torbar-li l'alegria, donar-li un disgust enmig d'una satisfacció.—h) Tinguem (o acabem) la festa en pau: es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat.—i) Pagar la festa: esser la víctima de la diversió dels altres. Fa el cap viu perque sap que li toca pagar la festa, Penya Mos. iii, 199. Qui pagarà la festa també seran ses llebres, Alcover Cont. 24.—j) Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal: anar de festa, no treballar quan n'és l'hora (val.).—l) Tot és festa!: es diu per justificar algun excés comès en dia de diversió.—m) Avui fos, i demà festa!: exclamació amb què es manifesta el desig que succeeixi allò que algú ha indicat com a possible.—n) Fer grossa festa de petit sant: donar molta d'importància a coses insignificants.
    Refr.
—a) «No és cada dia festa» o «Cada dia no és festa»: es diu per indicar que no sempre és oportú fer allò que s'ha fet una vegada.—b) «Festa trasladada, festa esgarrada»: vol dir que les festes que es passen d'una diada a l'altra solen anar malament i esser poc celebrades.—c) «A una part repiquen i a l'altra fan la festa»: es diu referint-se a coses que haurien d'esdevenir-se plegades i s'esdevenen separadament (Mall.).—d) «Més val una festa que dos diumenges» (Val.).—e) «Per una festa no et trenquis la testa» (Cat.); «Per una festa no rompis sa testa» (Mall.): es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa.—f) «La bona festa es comença la vespra» (val.).—g) «Les festes majors causen (o porten) dolors»: es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent.—h) «Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida» (Mall., Men.); «Després de les festes se queden les bèsties» (Val.): vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit (Mall., Men.).—i) «Passada la festa, es muda la bèstia»: es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat (Olot).—j) «Després d'una festa major, una sopa amb oll» (Miró Afor. 211).—l) «Les festes, per a alguns, són pestes».—m) «Festa en dijous, carn en divendres» (Mall.).—n) «Allà on ets, fas sa festa»: es diu pels qui no s'enyoren ni se troben externs fora de casa seva o del seu país, sinó que estan sempre de bon tremp a qualsevol banda siguin (Men.).—o) «Festa de vila, tanca la porta i fila»: recomana sortir poc durant les festes majors, per evitar les molèsties que solen ocasionar (val.).—p) «Festa de foc, no la veges mai de prop»: recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants (Val.).—q) «Lo que resta, fa la festa» (Men.); «Lo que sobra, fa la festa» (Val.): vol dir que per a una festa complerta cal no mirar prim en les despeses i demostrar abundància.—r) «Segons el sant, la festa»: recomana fer les coses proporcionades i adaptades a allò amb què han d'anar.—s) «Qui et fa festes i no te'n sol fer, o et vol trair, o t'ha de menester» (Mall.); «Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester» (val.).—t) «En ta vida faces festes a bèstia que no conegues» (Maestr.).—u) «Està tan de festa, que no veu l'altar»: es diu referint-se a un qui no sap explicar allò que ha vist (Segarra, Urgell).—v) «La millor festa de casa és quan toca la Tomassa»: vol dir que per les festes es sol menjar bé (Labèrnia Dicc.).
    Fon.:
féstə (or., bal.); fésta (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Alg.); féstɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); fέsta (Pont de S.).
    Intens.:
festassa, festarra, festeta.
    Etim.:
del llatí fĕsta, pl. de fĕstum, mat. sign. || || 1, 2.