Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  filar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FILAR v.
|| 1. Reduir a fil (una matèria textil, sia vegetal, animal o mineral); cast. hilar. Canon d'aur filat e d'argent filat, Reua Perp. 1284. De cotó filat, tres quintars per sportada, Consolat, c. 45. Us ajudaré a filar e texir los bolquerets, Villena Vita Chr., c. 31. Sa espardenya | és del cànem més fi, com lo que fila, Canigó x. a) absol. Tant és notòria, que ja la reciten les velles com filen en ivern entorn del foch, Metge Somni iv. Trenque la una la sua filosa e no file pus, Curial, ii, 147.
|| 2. Treure's de dins el cos, certs insectes, la substància amb què fan els seus nius filamentosos (capolls de seda, teranyines, etc.); cast. hilar. Que'l cuch del vell quant vol filar o fer capell, Somni J. Joan 2793. Semblava una aranyota filant la tela, Rosselló Many 69.
|| 3. absol. o intr. Treure brotets filamentosos, com els ceps, les lleguminoses, etc.; cast. hilar.
|| 4. nàut. Deixar anar paulatinament una corda o cadena sense deixar de subjectar-la; cast. filar. «Filau cadena, que no arriba a baix!»
|| 5. fig. Deixar anar amb successió, sense interrupció, a manera d'un fil; cast. hilar. Segons la trama fosca d'aquelles tres germanes | qui los destins cantussen filant vides humanes, Costa Trad. 174. La cançoneta... fluïa de sos llavis roigs suau i vibrant com filada per serafins, Pons Com an., 76.
|| 6. fig. Discórrer, deduir per la reflexió o pel càlcul; cast. discurrir. El seu cap comensà a filar millor que no filava, Penya Mos. iii, 172.
|| 7. fig. Descobrir, afinar una cosa més o menys amagada o difícil de veure (amb els ulls corporals o amb l'enteniment); veure; cast. descubrir, atisbar, ver. Sa Verge té ets uis més clars que nosatros i prou ens deu filar, Ruyra Pinya, ii, 103. «Ja t'he filat»: ja t'he vist, t'he descobert les intencions. ¿També has vingut a filar com el Llarg fa la ganyota?, Caselles Mult.14. Un corb que l'havia estat filant, Valor Rond. 15.
|| 8. intr., fig. Anar-se'n de pressa (pir-or., or.); cast. escabullirse, escapar, irse corriendo. Lo cavall filava com un llampet, Saisset Versos nous, 7. En aquest cas, sí que ella filaria, fugiria tot seguit, Oller Pil. Prim, 222. Els capellans... amb la darrera paraula a la boca, giren la cara i filen diligents cap a la porta, Víct. Cat., Mare Bal. 42.
|| 9. intr., nàut. Navegar bé, en bones condicions i circumstàncies.
|| 10. intr. Fer els gats un ronquet de satisfacció o de condormiment; cast. ronronear. El gat... enroscat dalt d'una cadira de boga, fila sorollosament, Girbal Oratjol 57.
|| 11. intr. Portar-se, obrar, anar (bé o malament); cast. portarse, ir. «D'ençà que el seu pare és mort, el noi no fila gaire bé». Me semblà que la cosa filava bé, Vayreda Puny. 124.
    Loc.
—a) Esser filat en gros: esser ordinariot, barroer (Vallès).—b) Filar prim: esser molt remirat, considerar molt els detalls, fixar-se minuciosament en totes les circumstàncies.—b) Estar ben filat o mal filat: estar de bon tremp o de dolent (val.).—c) No filar (un amb un altre): no lligar bé, no avenir-se.—d) Fer filar algú: fer-li fer allò que se'n vol, manejar-lo amb facilitat (val.).—e) Enviar a filar: enviar a mal viatge, allà on no hi plou; deixar de tractar-se amb algú. A cent atlotes rosses, per tu les he enviades a filar, Roq. 13.—f) Acabar el quefilar: acabar allò que s'està fent, per manca de materials; acabar els diners, o la feina, o la paraula (Mall.).—g) Quin temps era aquell, que Na Marta filava!: es diu per indicar la gran diferència d'un temps passat amb el temps present.—h) Puja aquí dalt, que veuràs ta mare com fila: es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa (Tarr.).
    Refr.
—a) «Mentres filen, no debanen»: vol dir que no es poden fer bé dues feines al mateix temps (Men.).—b) «Tant filat, tant debanat»: es diu referint-se a les despeses que no són inferiors a les entrades (Mall., Men.).—c) «Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira»: vol dir que si no fan feina, no guanyen res (val.).—d) «Si files com es nas, tot açò tindràs»: significa que no s'ha de perdre gens de temps, que qualsevol moment ben aprofitat contribueix a la tasca total (Men.).—e) «Fila, Brigida, i aniràs vestida» (Men.).—f) «L'art, al qui l'ha; i a les dones, el filar»: vol dir que convé escoltar el parer dels entesos en cada ram.—g) «Lo mateix té filar que donar a filar»: es diu pels qui pretenen disculpar-se d'una cosa dient que no l'han feta ells, però que es sap que n'han estat causa (Val.).—h) «Per mi no puc, i per mes veïnes filo»: es diu pels qui no poden atendre les seves ocupacions i són requerits per a fer feines d'altri.—i) «Quan no n'és dia, la vella filaria»: es diu per aquells qui tenen l'ocurrència de treballar o fer alguna cosa quan les circumstàncies no són favorables (Segarra, Urgell).—j) «La que no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d'any».
    Fon.:
filá (pir-or., or., occ., Maestr., bal.); filáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí fīlare, mat. sign. || 1.