Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fins
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FINS prep. i conj.
|| 1. Introdueix el terme al qual arriba el moviment o l'acció; cast. hasta. a) Amb complement de lloc. Deveu fer la creu del cap fins al ventre, Sermo St. Pere. Los moros prengueren fins a la meytat del pont, Tirant, c. 5. Davant del mar brillant fins a Mallorca, Maragall Enllà 17. Los núvols de fum negre que aixeca fins al sol, Llorente Versos, i, 47. «Fins allà van pujar les aigües».—b) Amb complement de temps. Bé creem que fins ací no és estada culpa lur, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). Ixqué en la gran sala... e all dançaren fins per bon spay, Tirant, c. 211. I fins ara ningú no l'ha pogut desbancar, Ruyra Parada 14.—c) Amb complement de quantitat, indicant la major entre diverses quantitats que es consideren possibles. Dins tres o quatre dies fins en deu, Consolat, c. 29. Entro fo en edat de sis anys fins a set anys, Pere IV, Cròn. 28. Un vexell tenint de vins fins en vint y cinch botes, doc. a. 1523 (Alós Inv. 32).—d) Amb complement d'acció representat per un verb en infinitiu. L'humanal cot Déu no vestí ni cota | fins haver fet vos reyna tan ben feta, Trobes V. Maria [106]. I ragen fins a escorre's les abocades urnes, Atlàntida i. S'enfilaren fins a encamellar-se sobre la crestanella, Víct. Cat., Ombr. 22.—e) Amb complement d'acció representat per un verb en indicatiu o subjuntiu (generalment introduït per la conjunció que, però antigament també usat sense aquesta conjunció). No deu pus pagar fins que és tornat en la vila, Leuda Tort. 1252. Desirar alcuna cosa fins que vinga a compliment, Llull Felix, pt. viii, c. 32. No deu hom res obrar per ell fins leuat sia, Turmeda Amon. No fou complidament guarit fins hagué visitat de aquest gloriós sant lo sepulcre, Pereç St. Vicent 68. Roden entorn | del cremelló | fins que s'i cremen, Spill 205. Va captivant el cor enamoradiç fins que se n'apodera, Massó Croq. 7.—f) ant. s'usava reforçat amb la partícula tro, que tenia el mateix significat de ‘fins’. Que tampoch se'n senta res tro fins que cosa sia feyta, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 527)."—g) Fins a tant (i més vulgar fins i tant): forma reforçada que s'empra devegades quan el complement és verbal en indicatiu o subjuntiu. Axí tingué Aloma son fill... fins a tant que pogué anar e jugar, Llull Blanq. 2. Jamés entraré en la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la glòria sdeuenidora, Tirant, c. 245. Les posareu en un vas fins a tant se afóndien, Agustí Secr. 48. Que ho vejan fer fins y tant sàpian tirar com és rahó, doc. any 1627 (Hist. Sóller, ii, 17).
|| 2. conj. Introdueix un terme que s'inclou en una enumeració com a cosa extraordinària o que no era d'esperar que s'hi inclogués; cast. hasta, incluso. Diners e carn ha peruocat, ffins la sanch viua, Coll. dames 623. Fins d'esser rey dexaria | per sas trobas amorosas, Gayter del Llobr., i, 6. Tinch una sequetat al coll, que fins les paraules sembla que m'hi axequin pols, Vilanova Obres, xi, 67. Content del primer bocí d'escursió i fins de la soletat que'm volta, Massó Croq. 8. En aquest sentit s'usa molt la forma intensiva fins i tot: Es una dependència vulgar, prosaica, casi despreciable, y fins y tot prostituïda, Rosselló Many. 23. El pare fins i tot va ajudar-me a netejar i embarrellar la gàbia, Ruyra Parada 15.
    Var. form.
dialectals: afins, finsa, finses, finsos, fintes, funs.
    Fon.:
fins, finz (or., occ., bal.); fínsə (pir-or.); fínsa (val., alg.); fínsəs (Penedès, Camp de Tarr.); fínsus (eiv.); fúns (Al.).
    Etim.:
de fin (<llatí fīne), ‘fi’, amb -s adverbial. Una evolució de significat i d'ús semblant ha ocorregut en l'italià, que té la forma fino o fin amb el sentit del nostre fins. Les formes finsa, finses, finsos, són vulgarismes com els de les variants aixina, aixines, aixinos, etc., estudiades en l'article així.