Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. flor
veure  2. flor
veure  3. flor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. FLOR f.: cast. flor.
I. || 1. Part d'una planta que consta dels òrgans de reproducció (estams, pistils) i de les cobertes protectores d'aquells (calze, corol·la), i que en moltes espècies es distingeix per la seva bellesa de forma, pel seu color o pel seu perfum. Major és vostre poder en crear un terròs de terra e en fer una flor, que no és tot lo poder que los hòmens han en fer peccat, Llull Cont. 322, 27. Alegraue's en la bellesa dels arbres e de lurs fulles e flors, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Portàs en lo cap una garlanda de flors, Tirant, c. 14. Deixa'm fer una toia de tes flors, Verdaguer Idilis. Treure flor les plantes: començar a tenir flors, a formar-les. Flor mascle: la que no té pistils. Flor femella: la que no té estams. Flor doble: aquella en què, per cultiu, els òrgans de la reproducció s'han transformat en pètals. Estar en flor: tenir formades i obertes les flors (una planta, un jardí, etc.). Cerquí de les Hespèrides lo taronger en flor, Atlàntida, introd. Anar o volar de flor en flor: anar les abelles o altres insectes volant d'una flor a l'altra; fig., anar d'un lloc a l'altre en cerca de coses plaents. Jo em sentí unes ales néixer | i volí de flor en flor, Verdaguer Idilis. Flor natural: la flor d'una planta natural, per oposició amb flor artificial o flor de mà, que és un objecte de paper, de roba, de vidre, etc., imitant aproximadament les flors naturals. Flor natural: el premi més important dels jocs florals, que es sol concedir a la millor poesia que canta l'amor.
|| 2. Cosa que per la seva forma, color, etc., sembla una flor de planta. a) Figura dibuixada, pintada, esculpida, etc., imitant una flor. Que'l rey de França... portava, a quartons, lo senyal del senyor rey d'Aragó..., e en l'altre quartó lo seu senyal de les flors, Muntaner Cròn., c. 37. Un tern de domasquillo de flos blancas y taronjadas, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 863).Flor de lis: figura estilitzada d'una flor de lliri, emblema heràldic de la casa de Borbó. Flor de ginesta; Flor de malva: nom de teles especials que s'usaven per a fer tovallons i estovalles. Se és estrenat un joch de estovalles de flor de ginesta en lo refetor, Lumen Domus, iii, 232 vo (ap. Aguiló Dicc.).—b) Butllofa que es fa en el pa o en la coca per l'excés de fortor del forn (Empordà).—c) Polsim que recobreix certs fruits (Fabra Dicc. Gen.).—d) Porció escumosa de la mar, produïda pel vent (Alcúdia de Mall.). «Tota la mar és una flor»; «Avui la mar fa moltes flors».—e) pl. Grans o vermellors que surten a la pell; erupció vermellosa.—f) La part central baixa de la figa, de color vermellós, oposada al capoll (Tortosa).—g) Obertura circular situada en la part central de la caixa de la guitarra (Mall., Men.). «A sa guiterra li veig | d'es mànec fins a sa flor; | però no li veig es cor | a s'al·lota que festeig» (cançó pop. Mall., Men.).—h) Peça petita en forma de flor de lis, col·locada en el punt cardinal Nord de la rosa dels vents perquè es pugui distingir fàcilment aquest punt, tant de dia com de nits (Mall.).—i) Flor d'ull: ull molt badat (Mall.). «Obria una flor d'ull que pareixien dos salers». D'enveja mouen ses ales | y badan tanta flor d'uy, Maura Aygof. 114.—j) Molsa que el contacte de l'aire produeix a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi; Flor de la cervesa. Flor de la sal: escuma rogenca que es posa damunt la sal.—l) Un defecte que es produeix en teixir quan es trenquen uns quants fils d'ordit i el teler segueix funcionant (Sóller).—m) adj. Figa del primer esplet d'una figuera que en fa dos cada any.—n) Vulva (mall., men.).—o) Dona bamba, de poc enteniment (mall.). «No siguis tan flor!»
|| 3. Superfície exterior. Flor del cuiro o de la pell adobada: la cara de la pell que correspon a l'exterior de l'animal, i que admet més el poliment. A flor de...: a la superfície de (l'aigua, la terra, etc.). Quedant enrevoltada de lliris a flor d'aigua, Rosselló Many. 179. Amb l'esquena perlejada de ruixims pipellejants i les cames a flor d'escuma, Ruyra Pinya, i, 59. Les cols... s'obrien a flor de sòl com poncelles colossals, Víct. Cat., Cayres 167. A flor de llavis: a punt de sortir de la boca. Un xiulet que sonà va tallar-li la paraula a flor dels llavis, Ruyra Pinya, ii, 38. Esser a flor de voltes: estar les parets d'una casa en construcció a punt de cobrir-se amb les voltes o teulades (Empordà).
|| 4. fig. Producte exquisit. De sciència la flor | en mi florint refloria, Turmeda Diuis. 15. Brostà en flors de poesia, Salvà Poes. 93. Flors retòriques: exquisiteses i adorns de l'estil. Especialment: a) Producte de la sublimació. Flor de sofre: sofre sublimat. Flors d'arsènic: àcid arseniós. Flors de zinc: òxid de zinc sublimat.—b) Dita aguda, graciosa, d'elogi. Y tiran flors y conversan, Penya Poes. 250.—c) iròn. Desaire, menyspreu. «Quina flor que m'has donat!» (Empordà). «Me n'he portat una flor, que me'n podia ben estar!»—d) Persona delicada, o molt fina, o malaltissa. «Només tinc aquesta flor!»: ho diu una mare que només té un fill o filla i aquest està delicadot. Flor d'estuba: persona molt delicada. Flor de perer: dona molt bonica (Palafrugell). Flor de la meravella: persona malaltissa (Men.). Bona flor, o flor sense olor: mala persona o mala cosa.
|| 5. fig. La part més pura i perfecta. La flor de la farina: la farina més fina. La flor de l'oli: la porció que sura damunt de tot a la pila de l'oli, i que és l'oli millor. «He enviat al mestre un cistell de peres que eren la flor de l'hort». Flor de la sola: la part més llisa d'una peça de sola (Mall.). Eren reys e fills de reys... de sarrahins, qui eren la flor de tots els sarrahins del món, Muntaner Cròn., c. 51. ¿Per què lo pa tot de segó e tot de flor de farina no és bo?, Albert G., Ques. 4. Acompanyats de la flor de la caualleria, Boades Feyts 242. Dels lleals caygué la flor, Costa Agre terra 178. La flor de l'edat, de la joventut, de la vida: el temps de la plena joventut, l'època millor de la vida. En la flor de ton jouent, Valter Gris. 3 vo. En la flor del món: en plena joventut. Una atlota que està en la flor del món, Penya Mos. iii, 115. En la flor de l'estudi, del treball, etc.: (ant.) en la plenitud d'aquestes accions. Mentre era en la flor del meu estudi e estant en gran benanança, Genebreda Cons. 14. En flor: en l'estat de major perfecció o bellesa. Com volarien mos besos per sos llaviets en flor!, Verdaguer Idilis. Semblava un món en flor, i l'ànima n'era jo, Maragall Enllà 11.
|| 6. En el truc i altres jocs de cartes, el fet de tenir un jugador tres cartes del mateix coll. Heu de pensar que jugau | a truc i mos encontrau | en mans sa flor reselvada, glosada d'En Fontpella (Mall.).
|| 7. Flor de murta: una de les danses que ballen els cossiers de Montuïri. (V. cossier).
II. Serveix de nom genèric, acompanyat de diferents qualificatius, per a designar una multitud de plantes, de les quals citarem les principals. Flor d'aigua: nimfeàcia de l'espècie Nuphar luteum (cast. nenúfar amarillo) Flor d'albat: V. flor de mort. Flor d'amor: amarant. Gelosies o flors d'amor se crian més per lo bon color que per la olor, Agustí Secr. 42. Flor de calàpet o de dragó: planta asclepiadàcia de l'espècie Stapelia variegata (cast. flor de lagarto). Flor de cera: asclepiadàcia de l'espècie Hoya carnosa (cast. flor de cera). Flor de cervesa: planta cannabinàcia de l'espècie Humulus lupulus. Flor de clocalou: ranunculàcie de l'espècie. Trollius europaeus (cast. calderones). Flors cordials: barreja de tres o quatre flors (la borratja, la malva i la rosella generalment), que es donen en infusió als malalts com a sudorífic (cast. flores cordiales). Flor de Corpus: la sempreviva, que es tira al pas de la processó del Corpus (Tarr.). imatge  Flor de cucut: cariofília de l'espècie Lychnis flos-cuculi (cast. flor del cuco). Flors del diable: floretes blanques, semblants a un embut, que es fan per les garrigues (Floresta). Flor del divendres sant: ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa (cast. anémona). Flor de dragó: planta apocinàcia de l'espècie Gomphocarpus fruticosus (cast. árbol de la seda). Flor gelosa: amarant (Guimerà). Flors de gitana: lliris blaus de bosc; de les seves fulles se'n fan unes coses que, xuclant-se, xerriquen, i la gent en diu «cardines» (Palafrugell). Flors de les Indies: nom que dóna la gent vella als crisantems (Llofriu). Flor de sa jove: planta de la família de les compostes, espècie Chrysanthemum grandiflorum (Men.); cast. pelitre, amargaza. Flor de lis: amaril·lídia de l'espècie Amaryllis formosissima (cast. flor de lis). Flor del llaç: mena de lliri vermell groguenc amb piquets negres (Empordà). Flor de llentriscla: oliva que per males condicions agrícoles o climàtiques no es desenrotlla prou i forma raïmets de gra menut com la flor de llentiscle vertader (Empordà). Flor de lloqueta: globulariàcia de l'espècie Globularia cordifolia (cast. hierba negra). Flor de lluna: crucífera de l'espècie Lunaria annua. Flor de mort o flor d'albat, o flor de la meravella: planta de la família de les compostes, espècie Calendula officinalis (cast. flor de muerto, maravilla, flamenquilla). Flor de mort: planta de la família de les compostes, espècie Helichrysum stoechas (cast. manzanilla bastarda). Flor mosqueta: satalia (Pou Thes. puer. 38). Flor de neu: amaril·lidàcia de l'espècie Galanthus nivalis (cast. campanilla de invierno). Flor de ninou: nadala Flor d'En Nyofà: nimfeàcia de l'espècie Nymphaea alba (Mall.). Flor d'onze mesos: planta de la família de les compostes, espècie Senecio vulgaris; cast. hierba cana (V. apagallums, II, || 3). Flor de la passió: passionera. «La flor de la passió | és una flor molt redona; | significa la corona | de Cristo Nostro Senyor» (cançó pop. Ciutadella). Flor de plata: crucífera de l'espècie Lunaria biennis (cast. hierba de nácar). Flor de ploma: milfulles (espècie Achillea millefolium). Flor de primavera: margarida. Flor de príncep: cistàcia de l'espècie Helianthemum poliifolium. Flor de quaresma: ranunculàcia de l'espècie Ranunculus asiaticus (cast. ranúnculo de jardín). Flor reial: varietat de blat de bona casta, que es cull a Mora la Nova i a la Ribera d'Ebre. «Al Ginestar es cull la xeixa, | al Masroig lo blat tendral, | a Garcia el mitadenc | i a Masos la flor reial» (cançó pop.). Flor de Sant Agustí: amarantàcia de l'espècie Gomphrena globosa (cast. perpetua amarilla). Flor de Sant Jaume: malva reial. Flor de Sant Joan: a) planta composta, espècie Helichrysum stoechas (cast. manzanilla bastarda); b) composta, espècie Leucanthemum vulgare (cast. pajaritos); c) planta gutífera de l'espècie Hipericum perforatum (cast. pericón); d) composta, espècie Santolina chamaecyparissus (cast. cipresillo); Flor de Sant Patllari: ranunculàcia de l'espècie Trollius europaeus (cast. calderones). Flor de Sant Sebastià: crassulàcia de l'espècie Sempervivum arboreum (cast. siempreviva). Flor de sempredura: composta, de l'espècie Antennaria dioica (cast. perpetua). Flor de la terra: nostocàcia de l'espècie Nostoc commune. Flor de tot l'any: V. flor de mort (Calendula i Helichrysum). imatge  Flor de tots mesos: ranunculàcia de l'espècie Caltha palustris (V. Agustí Secr. 114). Flor de Tots Sants: nom de les diferents espècies del gènere Chrysanthemum. Flor dels tres claus (i més vulgarment de les tres claus): passionera (Empordà). Flor del mal d'ulls: flor de tots mesos. Flor d'un dia: iridàcia de l'espècie Tigridia pavonia (cast. flor de un día). Flor del vent: ranunculàcia de diverses espècies del gènere Anemone, principalment l'A. alpina i A. pulsatilla.
    Loc.
—a) Net com les flors: molt net (mall.).—b) Esser flors i violes: esser cosa fàcil i plaent. Fins que una té disset o divuit anys, tot són flors i violes, Oller Pap.—c) No flairar a flors i violes: fer mala olor.—d) Conèixer o entendre la flor: adonar-se de les intencions d'altri. Al punt que li entengueren sa flor y li varen veure sa tela, Aguiló Rond. de R. 12.—e) Néixer amb una flor en el cul: esser molt sortat.
    Refr.
—a) «Més val l'arbre que les flors»: vol dir que cal concedir més importància a la substància que als accidents.—b) «Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya»: significa que uns són sortats i altres sempre dissortats.—c) «Una flor no fa maig»; «Una flor no fa estiu»; «Una flor no fa primavera» (Metge Somni iv); «Una flor no fa estiu, ni dues primavera»: vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general.—d) «Flor en abril, oli en el setrill» (Alcoi).—e) «Flors de gener no umplen un paner» (Mall.); «Flor de gener no umpl es paner» (Men.): vol dir que si l'ametller floreix massa primerenc, la flor cau i no fa fruit.—f) «El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira»: significa que a tothom li agrada que l'afalaguin i el tractin bé (Mall.).—g) «La flor al davant, busca galant; la flor al costat, ja el té buscat; la flor al pit, busca marit»: aforismes referents a la significança de les flors segons la manera de portar-les les dones. A València, les fadrines que no festegen duen les flors subjectades al pit amb els pètals cap avall; i quan ja estan compromeses, amb els pètals cap amunt.
    Fon.:
flɔ́ (or., occ.); flɔ̞́ɾ (val.); fló (Gir., Empordà, Olot); flú (Rosselló, Capcir); fʎɔ́ (Tamarit de la L.); fʎó (Fraga); flɔ̞́ (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: florassa.—b) Dim.: floreta, floretxa, floreua, floriua, florona, florina, floretina, florinoia, florineua, floretona, floretinoia.—c) Pejor.: florota.
    Etim.:
del llatí flōre, mat. sign. I, || 1. La ō llatina dóna normalment o tancada, i així es pronuncia flor en algunes regions catalanes; però en la majoria s'ha obert la o, pronunciant-se flɔ. Coromines opina que aquesta obertura obeeix a una llei fonètica segons la qual s'obriria la ō en síl·laba inicial, excepte en els parlars de Girona i del Rosselló (cf. Mél. Mario Roques, iv, 49).

2. FLOR f. ant.
Flux menstrual; cast. flores, menstruo. La camamirla purga la dona de sa flor e toll les torsons del ventre, Macer Erbes. La rayll sana les malalties del polmó... e fa a la fembra venir de sa flor, ibid. La lur let mamen, | les més ab plos | puys per les flos | de que's nodrien | dins es pexien | per los melichs, Spill 8997. Per a la fembra que no ha de sa flor, Tres. pobr. Flors blanques: leucorrea.
    Etim.:
del llatí fluōre, ‘fluxió’.

3. FLOR m.
Paviment de fusta (Maó).
    Etim.:
de l'anglès floor, ‘paviment’ (cf. B. Escudero en Rev. Men. x, 171).