Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forment
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FORMENT m.
a) Blat de la millor casta (Cerdanya, Empordà, Gir., Andorra, Ribagorça, Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Val., Alcoi, Elx, Al.); cast. trigo candeal. Remaneant modios tres de forment, doc. a. 1058 (BABL, vi, 383). En lo gra del forment és la espiga del forment en quant potència, Llull Cont. 171, 10. Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 vo. Una xicota alta i grossa que ja devia haver menjat forment de trenta anyades, Ruyra Pinya, i, 47.—b) Blat en general (Val.). Forment blancal: varietat de forment que té el gra petit, llarguer i blanc, i és molt bo (Val.). Forment rojal: té el gra encara més llarguer que el blancal, i és vermell i bo (Val.) Forment del pinet: té el gra rodonet i blanquinós, i és el menys bo (Val.).
Forment: llin. existent a Begur, Berga, Campdevànol, Malgrat, Sabadell, Barc., Val., Morvedre, Alaquàs, etc.
    Loc.
—a) Esser bon forment, que aviat se pica: esser fàcilment irritable (Palafrugell).—b) Carallíssim nat! bon forment i ben granat!: exclamació vulgar admirativa entremesclada d'ironia (Llofriu).
    Refr.
—a) «Forment tardà, ni palla ni gra» (Val.).—b) «A rata sadolla, forment li amarga» (Manresa).—c) «Més val talent que pa de forment» (Manresa).—d) «De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell» (Empordà); «Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment» (Borges Bl.).
    Fon.:
fuɾmén (or.); foɾmén (occ.); foɾmént (val.).
    Var. ant.:
froment (doc. a. 1380, ap. BABL, vi, 471, on s'anomenen dues varietats de forment: el froment tremesor i el froment ges).
    Etim.:
del llatí frumĕntum, ‘blat’.