Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. forner
veure  2. forner
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. FORNER m.
|| 1. Home que té un forn o que treballa en un forn; cast. panadero, tahonero. Era un forner qui hauia guasanyats dos pans al forn, Llull Felix, pt. viii, c. 23. El àuol és axí com forner, que si no't crema tes vestidures, fa't affany ab lo fum, Jahuda Dits, c. 28.
|| 2. Bolet blanc, gros, molt molsut, de l'espècie Amanita ovoidea, de mal gust i gairebé nociu (Solsona, Tarr.).
|| 3. Quedar forner: en el joc de l'espasa i trenta u, el jugador que després de passar tots roman el darrer i guanya, es diu que ha quedat forner (Camp de Tarr.).
Forner: llin. existent a St. Feliu de P., Barc., Solsona, Alàs, Arfa, Alcoletge, Alcanar, Amposta, Oropesa, Alcalà de X., Benicarló, Almassora, Vinaròs, Peníscola, Càlig, Traïguera, Massamagrell, Dénia, Campello, Alacant, etc.
    Refr.
—a) «Mon pare és forner, i jo em muir de fam» (Mall.).—b) «Forner sense vici, li fou un perjudici» (Voc. tecn. fleq.).
    Fon.:
fuɾné (or., men., eiv.); foɾné (occ., mall.); foɾnéɾ (val.); foɾnέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.).
    Intens.:
forneret; fornerot; forneràs.
    Etim.:
del llatí furnariu, mat. sign. || 1.

2. FORNER, -ERA adj.
Pertanyent o relatiu al forn; propi del forn (mall.). Figues forneres: les que han estat assecades al forn. Ses figues mos heu de dar | de coll de dama i verdals | ... | No les mos doneu forneres | d'aquelles com a cerol, trossos de cançons populars mallorquines (cf. Alcover Cont. 76).