Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forrellat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  FORRELLAT m.
Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra; cast. cerrojo. Que lexassen obertes les portes e les claus als forrellats, e anassen-se'n, Muntaner Cròn., c. 184. Anaren per lo castell posant los forrellats en les portes de les cambres, Tirant, c. 300. Los forrellats | romputs, trencats, Spill 7399 Blegadisses rompent i forrellat, Canigó ix.
Forrellat: llin. existent a Castellvell, St. Esteve de Castellar, Sabadell, Terrassa, etc.
    Loc.
—a) Esser més aspre que un forrellat de porquera: esser molt adust (Vinaròs).—b) Semblar un forrellat de presó: esser molt malcarat (Sta. Col. de Q.).—c) Fer més por que el forrellat de la presó: esser una cosa molt temible, paorosa (Gandesa).—d) Aquest és de casa, com es forreiat: es diu familiarment d'un qui té molta entrada a una casa, encara que no és de la família (Santanyí).
    Fon.:
furəʎát (Agullana, Vilabertran, Puigcerdà, Ripoll, Campmany, Torelló, Barc., Vendrell, Sta. Col. de Q., Valls, Tarr.); foraʎát (Senterada, Tremp, Oliana, Tamarit de la L., Ll., Artesa de S.); foreʎát (Massalcoreig, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Val., Sueca, Pego); furəјát (Palafrugell, Eivissa); forəјát (Mall.); furəát, furát, furák (Men.); feroʎát (Sort, Senet, Benassal, Morella); furiák (Lledó, Cassà de la S., Torelló, Lluçanès, Vic); furəјák (Pobla de L.); furəʎák (Vic, Torelló); feroʎát (Organyà); faroʎát (Pobla de S., Tremp); fərəјát (Mall.); furuʎát (Vallespir).
    Var. ort.
ant.: ferrollat (doc. segle XIV, arx. convent de Santa Clara de Palma de Mall.); forellat (doc. a. 1410, ap Alós Inv. 11); forelat (doc. a. 1309, BSAL, viii, 269); forralat (doc. a. 1564, arx. parr. d'Igualada); forreyat (doc. a. 1414, arx. parr. de Sta. Col. de Q.); forroyat (doc. a. 1485, arx. Cúria Fumada de Vic); ferrayat (Ignor. 44).
    Etim.:
de forrollat, derivat de forroll amb el sufix -at. L'explicació etimològica que dóna Griera (BDC, xviii, 147), fent venir ferrollat de ferro llat (en sentit de ferro ample), és mancada de probabilitat, car el forrellat no es distingeix pas per la seva amplària.