Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fortuna
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FORTUNA f.
|| 1. Sort; esdeveniments favorables o adversos del fat o l'atzar; cast. fortuna, suerte. Fortuna qui me ha estada longament enemiga, Llull Gentil 293. Content de açò que fortuna li hauia donat, Valter Gris. 3. La sua amor no ha tengut poder vers mi ab pròspera fortuna, Tirant, c. 197. Car menys ferm res la Fortuna no té, Ausiàs March, xc. Sies humil en la prosperitat, | i en la mala fortuna pacient, Alcover Poem Bíbl. 85. Provar fortuna: experimentar la sort, provar si és favorable o adversa. Gitar algú a la fortuna: (ant.) llançar-lo a la sort, a l'atzar. Quants te penses que són los parts qui mal lur grat són venguts a bé? E elles los giten a la fortuna, Metge Somni iii.
|| 2. Dissort, mala sort; cast. infortunio, desgracia. «Qui està enamorat no hi veu, | i cada hora n'hi fan una; | tota sa meva fortuna, | estimat, vós la sabeu» (cançó pop. Mall.). Ara que pensaua que la mia fortuna fos passada e tots los passats mals haguessen remey, Tirant, c. 3. Si a la vostra persona esdevenia alguna contrarietat o fortuna, Comalada Pierres Prov. 8.
|| 3. Tempestat, especialment en la mar; cast. temporal, tempestad. Una gran fortuna acullí-lo, Muntaner Cròn., c. 172. Mes-se en una nau per fer son viatge; e vench tanta fortuna, que la nau peria, Quar. 1413, pàg. 62. E la fortuna cessà e la mar s'abonançà, doc. a. 1415 (Roca Medic. 133). Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, Tirant, c. 281. Venint per la mar trobaren gran fortuna de temps, Tomic Hist. 16. Passà terres y fortunes, Costa Poes. 17. a) nàut. Vela molt gruixuda i resistent que s'hissa en els moments de perill.
|| 4. Felicitat; bona sort; cast. fortuna, ventura. Duptosos de tal fortuna, Costa Agre terra 68. Per fortuna: sortosament, per bona sort. Fer fortuna: prosperar; adquirir grans honors o riqueses. Ell està en passa de fer gran fortuna, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. a) Béns de fortuna: riqueses, allò que s'adquireix per la bona sort, pels esdeveniments favorables. Per yo esser de major auctoritat de linatge e de béns de fortuna, Tirant, c. 59.—b) Riquesa; conjunt abundós de béns en diners o en espècie; cast. fortuna. Parlant d'aquestes fortunes improvisades que fan molts, Roq. 22. Valer una fortuna: valer molt. «Aquesta casa m'ha costat una fortuna».
Fortuna: llin. existent a Ametlla, Albocàsser, etc.
    Refr.
—a) «La fortuna és dels atrevits».—b) «Més val una gota de saber que un mar de fortuna».—c) «Val més fortuna que esser fill de rei».—d) «Fortuna d'avui, orgull de demà».—e) «La fortuna no és de qui la busca, sinó de qui la troba».—f) «La fortuna és de la lletja, que la guapa ja la té» (Val.).—g) «La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia» (Val.).—h) «Els vents de fortuna són com la lluna» (Morella).—i) «Després de fortuna, bon temps fa».
    Fon.:
fuɾtúnə (pir-or., or., men., eiv.); foɾtúnɛ, foɾtúna (occ., val.); foɾtúnə (mall.).
    Intens.:
(|| 5b): fortunassa; fortuneta; fortunota; fortunot.
    Etim.:
del llatí fortūna, mat. sign. || || 1, 3, 5.