Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. frau
veure  2. frau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FRAU m. (i ant. també f.)
|| 1. Engany amb què hom procura beneficiar-se en detriment d'altri; cast. fraude. Que tot açò sia fet que desús és dit, menys de tot frau, Consolat, c. 49. Havia violat la cosa pública e comès molts fraus, Metge Somni i. Per ço que la siza del vin se puxa cullir per los compradors tot frau cessant, doc. a. 1399 (BSAL, ix, 242). Ab nostra bona fe e sens tot frau ne engan, doc. a. 1436 (Miret Templers 455). Per ço que'l diable no'ns pusca enguanar ab sos fraus, Canals Carta, c. 68. Durar no pot, si no m'és fet gran frau, Ausiàs March, xxi. Se cometia alguna frau o's fahia alguna cosa sinistre, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 361).
|| 2. Contraban. L'itinerari d'entrada d'en Rafel amb el seu frau fou senyalat per la Muga, Vayreda Puny. 216. a) fig. Dona de mala vida, amistançada (Barc.). «Mira quin frau passa pel cantó» (Aguiló Dicc.).
    Loc.

Anar a frau: (ant.) córrer dins terra enemiga per barrejar-la o fer-hi mal? Uehíem cauallers de sarrains qui anauen entre nos e la vila si porien pendre res de la ost; e fahíem bé guardar nostres cauallers que no anassen a frau tro sabéssem la terra, Jaume I, Cròn. 256.
    Fon.:
fɾáw (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí fraude, ‘engany’.

2. FRAU
|| 1. m. Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc. (Artana, Almassora, Val., Vall de Càrcer); cast. almanta, entreliño.
|| 2. f. Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals (Cat.); cast. cañada, garganta. Restaren en molts lochs amples fraus per on les ayguas sens contrast se estenian, Alegre Transf. 6. Tramonten fraus i conques, torrents i xaragalls, Atlàntida vi. (V. afrau).
Frau: a) topon. Molí en terme de Benimassot (Serra d'Aitana). Sot de la Frau: clotada en el terme municipal de Tagamanent (Geogr. Barc. 182).—b) Llin. existent a Mallorca, Alacant, Benimassot, Vall de Gallinera, Vall d'Ebo, Dénia, Cocentaina, Alcoi, etc.
    Etim.:
del llatí *fragum, ‘trencadura’ (cf. Meyer-Lübke REW 3481).