Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-Balear
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá gÓbia
DIEC2á DDLCá CTILCá Sin˛nimsá CIT

G└BIA f.
|| 1. Caixa limitada d'algun costat o de tots per barres o llistons separats per espais buits, pels quals s'oreja i es pot veure l'animal, persona o coses que hi ha dintre; cast. jaula. Especialment: a) La que serveix per a tenir-hi ocells o altres animals. Veem que'l rossinyol, ja sia encarcerat e pres en la gÓbia, Llull Cont. 109, 19. Los ocells sˇn nodrits en gÓbies, Genebreda Cons. 113. A un aucell hauien-li mostrat de parlar, e un dia soltÓ's de la gÓbia en quŔ staua, Eximplis, i, 82. imatgeá GÓbia enganadora: gÓbia disposada de tal manera que els ocells hi poden entrar, atrets per l'esca o reclam que hi ha dintre, i quan hi sˇn no en poden sortir (Mall., Men.). źTotes ses dones que hi ha | sˇn gÓbies enganadores; | pobres, no vulgueu senyores, | ni mai n'heu de festejar╗ (canšˇ pop. Mall.).—b) La que servia per a tenir-hi un presoner, un boig furiˇs, un malalt que anava de viatge, etc. Los francesos... partiren-se de Castellˇ ab lo rey de Franša que s'en portaven en huna gÓbia de fust, e gran res atressÝ de richs h˛mens e de comtes et de barons malalts que s'en portaven axÝ mateix, que bÚ hi havia huytanta gÓbies, totes plenes d'h˛mens honrats, Desclot Cr˛n., c. 167. L'altre dia... ordonam e a vˇs expressament manam que encontinent fÚssets fer pera l'infant de Mallorques una gÓbie de ferre... Juram a DÚu... que, si al dia que nˇs entrem en Barchinona... la dita gÓbia no serÓ acabada e el dit Infant no Ús en aquella... vos farem levar lo cap de les espatles, doc. a. 1358 (BSAL, iii, 22). Prengueren lo dit home y... lo aportaren dins alguna gÓbia de orats ab cadena al coll, doc. a. 1559 (ap. Aguilˇ Dicc.).—c) La que serveix per a tenir-hi carn o altres coses de menjar. Una gÓbia per posar la carn en la corantena, doc. a. 1652 (Hist. Sˇller, i, 958).
|| 2. Recipient fet de barres o llistons per a diferents usos; cast. jaula. Una gÓbia de fil de ferro penjada devant lo altar major, ahont cremen tres ciris, doc. a. 1673 (Hist. Sˇller, ii, 869). Si'l feu matar y 'l botxÝ | posa'l seu cap dins la gÓbia. Picˇ Engl. 66. GÓbia del cÓntir: Ús de ferro i s'empra per a baixar l'aigua a refrescar al pou.
|| 3. ant. nÓut. Caixa que es posava en el lloc de la cofa d'un pal, a certes embarcacions, i servia de lloc d'observaciˇ al mariner encarregat dels serveis de vigilÓncia; cast. gavia. Tota nau ab gÓbia, paga V s. V dr., Leuda Coll. 1249. Dˇna nau o leyn per cascuna gÓbia | mar. senar, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). TrobarÓ allÓ per divissa una gÓbia de nau, Tirant, c. 63.
|| 4. nÓut. Vela quadra allargada al masteler que segueix immediatament a l'arbre mestre d'un vaixell, i per extensiˇ, la del triquet i la del pal de mitjana, que s'anomenen mÚs pr˛piament velatxo i sobremitjana (Barc., Palma); cast. gavia. La gÓbia Ús doble en cada arbre, i les dues parts de quŔ es compon s'anomenen gÓbia alta i gÓbia baixa.
|| 5. Aparell compost de diverses barres que formen un tancat dins el qual es subjecten els bous en haver-los de ferrar (Cerdanya); cast. potro. Si sortiu, aneu cap a la gÓbia a destacar aquell brau que vinc d'encadenar-hi, CerdÓ Angeleta 258. Tot l'aparell va muntat al voltant d'una pedra plana anomenada solatge; hi ha quatre pilars clavats a terra, amb una barra travessera al davant, anomenada jouet, dues d'horitzontals a cada costat, dues mÚs de verticals unides a la barra de baix per penjar-hi les cames de davant, i un torn o barra llevadissa a la part posterior per a penjar-hi les cames de darrera (PuigcerdÓ).
|| 6. Conjunt de bancades, pont i travessers, sobre el qual es munten les peces movibles del teler (Barc.).
|| 7. Recipient compost de quatre tanques o parets fetes de llistons posats verticalment, que forma part de la premsa de vi i dins el qual es posa la brisa per a premsar-la (Canet de Mar, Pla d'Urgell, Llucena).
|| 8. Conjunt de posts que es posen a un recˇ del cup, de cantell i per llarg, encletxades entre les parets del recˇ i dues barres que hi ha de dalt a baix, de manera que en el recˇ es forma un espai triangular dins el qual entra el most per les juntes de les posts, i d'allÓ el treuen amb poals o amb una bomba (Vinar˛s).
|| 9. Disposiciˇ de les sarments d'una vinya alšades i lligades unes amb altres per la part de dalt, perquŔ els ra´ms s'assolellin bÚ (Gandesa, Calasseit).
|| 10. Encanyissat que es posa a les tomateres o fesoleres perquŔ aquestes plantes s'hi enfilin (Gir.).
|| 11. Recipient de terrissa, de forma cilÝndrica, amb foradets per posar-hi claus tambÚ de terrissa que sostinguin els plats acabats de fabricar (Pont de S.).
|| 12. Conjunt dels brašos i els travessers o cuba d'una arada d'un sol animal (Muro de Mall.).
|| 13. Aparell cilÝndric format per cercles de ferro, que s'adapta al palier del tractor per a fanguejar (val.).
|| 14. Disposiciˇ que es dˇna als ametllers, procurant que tendeixin a estendre lateralment les branques noves, en lloc de deixar-los crÚixer cap amunt com Ús la tendŔncia natural d'aquesta mena d'arbres (Manacor). źAn aquests ametlers els hem de fer sa gÓbia╗.
|| 15. Badiguer (Montseny).
(GÓbia de mar: ocell Larus argentatus Brunnichius, segons Sallent Ocells, BDC, iv, 75. Es una grafia falsa, error de c˛pia per gaviÓ de mar.)
ááááLoc.
—a) Semblar o esser una gÓbia d'orats (o de boigs): esser una casa o lloc ple de crits, baralles, desorde.—b) Plegar gÓbies: retirar se d'un negoci, empresa o assumpte; morir-se (Valls).—c) Fer anar alg˙ a les gÓbies, o Fer tornar gÓbia: fer-lo tornar boig, exaltar-lo o molestar-lo fins a fer-li perdre el seny (val.).—d) Estar alg˙ per a dur-lo a la gÓbia del racˇ, o Estar gÓbia: estar molt fluix del cap, esser boig (Val.).
ááááRefr.
—a) źSegons l'aucell, la gÓbia╗.—b) źMassa gÓbia per a aquest aucell╗.—c) źAucell vell no entra en gÓbia╗.—d) źFeta la gÓbia, se mor l'aucell╗.—e) źEn vindre Tots Sants, penja les gÓbies i posa't els guants╗ (val.).
ááááFon.:
gßβiə (or., bal.); gßβiɛ (Ll.); gßbbiɛ (Sort, Tremp, OrganyÓ, Balaguer, Artesa de S.); gßβia (Andorra, Tortosa, Cast., Val., Al.); gßβi (pir-or., mall., eiv.).
ááááIntens.:
—a) Augm.: gabiassa, gabiarra, gabial.—b) Dim.: gabieta, gabietxa, gabiella, gabieua, gabiona, gabiˇ, gabioia.—c) Pejor.: gabiota, gabiot.
ááááVar. ort.
ant.: guabia (Jahuda Dits, c. 9; Serra GŔn. 271).
ááááEtim.:
del llatÝ cavea, mat. sign. || 1, derivat de cavus, ‘buit’. El mateix origen tenen l'it gabbia i el fr. cage.