Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gargola
veure  gàrgola
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARGOLA f.
Cantereta amb dues anses, de coll llarg i prim i amb un broc gros al cim (Capçanes, Villalba); cast. cántara.
    Fon.:
gaɾɣɔ́lɛ (Priorat, Ribera d'Ebre).
    Etim.:
de gàrgola, amb l'accentuació modificada per la tendència popular a convertir els esdrúixols en plans.

GÀRGOLA f.
|| 1. Canal sortint per on vessa a distància de la paret l'aigua de pluja caiguda sobre la coberta d'un edifici; cast. gárgola. Apocalíptics animals que semblen despresos d'una gàrgola, Alomar Columna 179.
|| 2. ant. Broc o aixeta d'un bací d'aiguamans; cast. grifo. Dos bacins de dar aygua a mans d'argent..., qui pesen, ço es lo dessus menys de la gàrgola, X marchs tres onzes e dos quarts, e l'altra ab gàrgola pesa X marchs VII onzes, Inv. Anfós V, 171.
|| 3. Forat i grifó per on surt l'aigua de la font pública (Benassal, Rossell); cast. grifo.
|| 4. Cantereta de coll prim i broc (Miravet, Masroig, Mont-roig); cast. cantarilla.
    Fon.:
gáɾɣulə (or.); gáɾɣolɛ (occ.); gáɾɣola (val.); gáɾɣolə (mall.).
    Etim.:
derivat del radical garg-, onomatopeia del borbolleig (cf. REW 3685).