Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gelós
veure  2. gelós
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GELÓS, -OSA adj.
|| 1. ant. Ple de zel; cast. celoso. A nostre natural e dumèstich qui és gelós de ver crestianisme no poríem sofere prop de nós, doc. segle XIV (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 775). Molt gelós del bé de Sancta Mare Sgleya, Boades Feyts 63.
|| 2. Que té un zel recelós per allò que estima; cast. celoso. Hauia un burguès, lo qual era molt fort gelós de sa muller, Llull Felix, pt. i, c. 10. Lo corb és tan gelós de la sua femella, Sermons SVF, i, 20. D'ells lurs femelles may són geloses, Spill 8587. Car res que am ab inclinació | gelós vol ser, Ausiàs March cxxvi. Mirant-se-la geloses les estrelles, Verdaguer Flors Maria 84. Estam poch gelosos de ses nostres glòries, Roq. 14. Es miri, com ermini gelós de sa blancor, Alcover Poem. Bíbl. 89.
|| 3. Estimat amb gelosia. Esclafant sa trona d'un jovensà gomós que la tenia prou gelosa, Roq. 49. Ses banderes bones y grosses les tenen geloses es capitans y patrons, Ignor. 10.
|| 4. a) (Cavall o mul) que no es deixa tocar, que totd'una que el toquen fa senyal de mossegar o de tirar guitzes (Empordà).—b) nàut. (Vaixell, embarcació) que s'inclina fàcilment, que fa notar tot seguit els efectes del timó, sobretot quan se fa orsar (Barc., Palma); cast. celoso, falso.
    Loc.

Esser més gelós que un mico: esser molt gelós.
    Refr.
—a) «Cada u està gelós de lo seu».—b) «A l'home gelós, d'un mal feu-n'hi dos».—c) «Qui és gelós, mori cornut» (Alg.).
Gelós (escrit incorrectament Chelós): llin. valencià, existent a la ciutat de València, a Sedaví, Benissoda, etc.
    Fon.:
ʒəlós (or., bal.); ʤelós (occ.); selós (val.).
    Intens.:
geloset, -eta; gelosot, -ota; gelosàs, -assa; gelosíssim, -íssima.
    Var. form.:
zelós, celós (Vella merdosa | si n'és çelosa | o gens les guarda, Spill 5516; Delit d'amor no prehí jamés tant | que fos celós de tot l'avenidor, Ausiàs March, lxxxv).
    Etim.:
del gr.-llatí zelōsu, mat. sign. || || 1, 2.

2. GELÓS, -OSA adj.
Que fa gel; molt fred, com gel. Lo principi del hiuern serà ventós, lo mig temperat, lo fi gelós, Agustí Secr. 5 vo.
    Etim.:
derivat de gel.