Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  general
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GENERAL adj.
|| 1. Que pertany o es refereix, no a un individu o secció, sinó al gènere; concernent la totalitat d'un cos, societat, organització, etc; cast. general. Si lo peccat de Adam fo general, major colpa fo que no fóra si fos especial, Llull Gentil 172. Judici general: el judici final o universal. El dia del general judici, Metge Somni i. Diluvi general: el diluvi universal. Lo general diluvi, Spilll 7106. Camí general: (ant.) camí públic, entre dues poblacions. Totes les carreres generals veynals s'adoben... per lo veguer, Cost. Tort. I, ii, 5. Un troç de terra apellades les parades afronte ab lo camí general, doc. a. 1487 (arx. de Montblanc). Regla general: la que es refereix a la majoria dels casos. Procuració o poder general: la que abraça tots els casos. Tinch dels vells largua licència hi general hi molt bastant procura, Somni J. Joan 1226. Conversa general: conversa en què prenen part tots o els més dels concurrents. La conversa es va fer més general, Massó Croq. 48. Infecció general: la que s'estén a tot l'organisme. Son general: la son que afecta tothom. Una general son ab fatigua dels passats treballs repòs de no recort als mesquins troyans atorgaua, Corella Obres 16. Capítol general, Corts generals, Junta general: capítol, corts, junta en què es reuneixen tots els membres dels respectius organismes. Als capítols generals dels religiosos, Llull Blanq. 86. Per celebrar corts generals, Pere IV, Cròn. 319. Lo rey apleguà consell general, Tirant, c. 14. a) En general: loc. adv., sense atendre als casos especials; d'una manera general. No solament en general, mes encara en special te'n diré, Genebreda Cons. 36. A vosaltres totes en general, a e cascuna per si, en honest matrimoni col·locar-vos pogués, Tirant, c. 197. No cregueu que en general siga cap desgràcia, Alcover Cont. 63.
|| 2. Que abraça el conjunt d'un servei, comandament, administració, etc.; cast. general. Lloctinent general; Batlle general; Capità general; Vicari general; etc. Especialment: a) m. Diputació o Govern de Catalunya, constituït per la representació dels tres braços sense el Rei, per a sostenir, quan les Corts no estaven reunides, el pacte entre el príncep i la nació i les llibertats de tots els catalans. Tres censals... reb sobre lo General de Catalunya, doc. a. 1523 (Alós Inv. 41).—b) Prelat superior d'una orde religiosa. Tretze frares menors... que vagen honrar, per licència de lur general, lo fruyt de nostra Dona, Llull Blanq. 65, 3.—c) En la milícia, el qui comanda un exèrcit, un cos d'exèrcit, divisió o brigada; el qui té un dels quatre graus superiors de la milícia. Has tingut una pensada digna d'un gran general, Ruyra Parada 57. De ca'l general: de la millor classe, de primera. «Ens van donar un dinar de ca'l general»: un dinar esplèndid. «Li vaig moure un escàndol de ca'l general»: un escàndol molt gros, terrible. «Hi havia una gentada de ca'l general»: una gernació immensa.
    Fon.:
ʒənəɾáɫ, ʤənəɾáɫ (or., bal.); ʤeneɾáɫ (occ., Cast., Al.); ʧeneɾáɫ (Val.); ʒinəɾáɫ (men., en la pronúncia més vulgar); ʤineɾáɫ (Al. vulgar).
    Intens.
(del || 2c):—a) Augm.: generalàs.—b) Dim.: generalet, generaleu, generaliu, generaló.—c) Pejor.: generalot, generaletxo.
    Etim.:
pres del llatí genĕrāle, mat. sign. || 1.