Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gentil
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GENTIL adj.: cast. gentil.
I. Pagà; no cristià. Fort me marauell dels philosophs qui foren gentils e hàgron gran sauiesa, Llull Felix, pt. i, c. 5. Encara que com a gentil sentia mal de nostra ley, Boades Feyts 26. Que deixe de scriure dels Grechs hi Troyans, | hi molts de gentils hi sauis romans, Proc. olives 1987. Viure com un gentil: viure brutalment (Figuera Dicc.). a) dialectal, Mal home; persona sense amor, sense caritat (Eiv.).
II. || 1. Noble, d'alta nissaga. Anaren-hi algunes gentils dones, Muntaner Cròn., c. 43. Que ja de si haia dot bé competent e major que no sa mare qui és gentil dona, ni sa germana, doc. a. 1445 (arx. mun. d'Igualada). Dones d'un seny, dues són... | l'un' és gentil, l'altre 's troba pagesa, | mas en vertuts estan en agualtat, Masdovelles 141. La molt gentil e gran ciutat de València, Robert Coch 3 vo. Ocell gentil: (ant.) falcó o altra au de pura raça. En especial si és astor o sparuer o oçell gentil, Anim. caçar 44 vo. Cor gentil: coratge elevat. En cor gentil Amor per Mort no passa, Ausiàs March, xcii.
|| 2. Ple de gràcia; de maneres delicades; cortès, atent. D'aquell Déu tan gentil, Trobes V. Maria [122]. «Sou molt gentil de voler-me obsequiar amb aquest llibre».
|| 3. Bell, agradable de veure o de considerar. De ma vida may ne viu | d'arbres tan gentil clausura, Turmeda Diuis. 6. Mas totes se creuen esser molt gentils, Viudes donz. 245. Una faxa de qualque color gentil, doc. a. 1508 (BSAL, x, 317). Una conca de aram ab tres lleons per peus, molt gentil, doc. a. 1550 (Miret Templers 581). La comtessa li donà tres anells molt richs y molt gentils, Comalada Pierres Prov. 10. Gentil era la nina, | guardada amb gran esment, Costa Trad. 43.
|| 4. ant. Bo, ben disposat (en sentit recte o en sentit irònic). Per ma fe, vós stau en gentil punt per anar a ajudar-li, Tirant, c. 221. Ab gentil perseverància caminau tostemps en bé, A. M. Pineda (Cançon. Aguiló).
|| 5. Molt; notable per la seva quantitat o intensitat. E més que, ab tot lo càrrech del dit usdefruyt, se trobarie gentil preu del dit alberch, doc. a. 1445 (arx. mun. d'Igualada). Ab un gentil esquadró de lanzas y piques, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 81).
    Cult. pop.
Gentil Senyora: nom d'un dels ballets que fan els cossiers (Alaró, Montuïri). V. cossier.
    Fon.:
ʒəntíl (or., bal.); ʤentíl (occ., Cast., Al.); ʧentíl (Val.).
    Intens.:
gentilet, -eta; gentilíssim, -íssima.
    Var. ort.
ant.: gentill (Que puys agués tastat la carn gentill, Ausiàs March, xlii).
    Etim.:
pres del llatí gentīle, mat. sign. I, II || 1.